Cinder

Hola! Avui us porto el meu autoregal que em vaig fer per el meu aniversari (evidenment va pagar el meu pare). Espero que us agradi ja que vaig haver d'amenaçar al meu pare de montar un "numeret" perquè me'l comprés.
Títol: Cinder
Autora: Marissa Meyer
Editorial: Montena (ellas)
Idioma: Castellà
Saga: Crónicas lunares ( I )
























Sinopsis:

¿Y si el destino de la Tierra

 dependiera de una sola chica?

Cuando Cinder conoce a Kai, el príncipe de la Nueva Pekín, el mundo está patas arriba.

Una plaga mortal está causando estragos entre la población del reino, y los científicos trabajan a contrarreloj para encontrar una posible vacuna. Tras la infección de Peony, la hermanastra y única amiga de Cinder, esta se ve obligada trasladarse al hospital para participar como voluntaria en las pruebas médicas que está llevando a cabo el misterioso doctor Erland, unas pruebas a las que ningún otro ha sobrevivido.

Pero, para sorpresa de todos, Cinder saldrá con vida...

Y no solo eso: en el hospital se descubrirá un secreto de su pasado que podría cambiar el futuro del mundo...

Y unir a Cinder y Kai de forma inesperada.

Sobre l'autora:

Marissa Meyer nació y creció en Tacoma, Washington, donde todavía vive, ahora con su marido. Cinder marca su debut en literatura juvenil y es el inicio de una saga formado por cuatro títulos.

Llegeix més a : Libros d'ensueño

I la meva opinió:

Per fi! Un llibre de ciencia ficció juvenil que no passa a Amèrica ( o a la Nova Amèrica com a Eve), per fi sabem que passa a la resta de països!

M'agrada't moltíssim, dòna un gir radical al conte de la Cenicienta, qui necessita una fada madrina quan ets una ciborg?

La Cinder es independent i no tan superficial (ni tan sols tenia la intenció d'anar al ball) i no es limita a netejar la casa ploriquejant sino que també es la millor mecànica de Pekin. Tan les germanestres com les madrastres demostren tenir una mica de sentiments (encara que no cap a la Cinder). I el ball no és l'unic problema del princep.

Pràcticament no notes que la història està inspirada en el típic conte ja que una imminent batalla galàctica l'amaga molt bé.

L'únic problema que l'hi he trobat es que el principi no em va enganxar gaire, però cap allà la meitat ja no me'n podia separar. I ara necessito la segona part. 

Pel que he llegit la segona part es dirà Scarlet (una versió de la Caputxeta Vermella), la tercera Cress (una versió de la Rapunzel) i finalment Winter (una versió de la Blancaneus).

Em moro de ganes de llegir-les! 

Las pelirrojas traen mala suerte

Hola! Avui es el torn de l'últim llibre de castellà de aquest curs. Espero que us interessi! (Almenys més que a mi).



Títol: Las pelirrojas traen mala suerte
Autor: Manuel L.Alonso
Editorial: Alfaguara (serie roja)
Idioma: Castellà
Sinopsis (contraportada):
Dicen que hay que tener mucho cuidado con las pelirrojas. Pero Chico no puede dejar de mirar a Helena.
Una apasionante aventura en que los dos jóvenes tendrán que huir del misterioso hombre que los persigue, enfrentándose a situaciones muy peligrosas.
Acción, intriga y amor se cruzan en esta novela que ganó el Premio Jaén de Narrativa Juvenil en 1995.










Sobre l'autor:
Durante muchos años, Manuel L. Alonso escribió relatos para adultos que aparecieron, con diversos seudónimos, en los principales diarios y revistas y en alguna antología.
Desde finales de los ochenta, se dedica, casi en exclusiva a la literatura juvenil. Sus libros, más de treinta abarcan todos los géneros: del humor al terror.
Ha recibido el Premio Altea, el Premio Jaén y el Premio Librerio; ha sido finalista del Premio Europa, y ha figurado en las Lista de Honor de los White Raven y de la CCEI.
Ha vivido en casi todas las regiones españolas; a menudo cambia de casa y lugar. Cuando se le preguntan las razones, suele citara Hermann Hesse: "Soy nómada, no campesino. Soy un amante de la movilidad, del cambio, de la fanatsía. No me seduce encadenar mi amor en una franja de tierra...".
I la meva opinió:
Sincerament,  m'ha deixat bastant indiferent. La història té, com diu la sinopsis, acció, intriga i amor; i he de reconèixer que m'ha agradat foça la manera de escriure de l'escrior però no enganxa.
Fins al antepenúltim capítul no sentit la necessitat de continuar.
A més, hi han coses que em molesten bastant com per exemple que el protagonista marxi de casa seva, no em molesta  que s'escapi sino el fet de que no tingui ni una punyetera raó. Per una banda ho entenc vol ser un home lliure i blablabla... però per l'altre continuo necessitan una raó clara. I la segona cosa que em molesta es el fet de que la Helena es pategi tot Granada buscan el tal Juan i que aquest no mogui ni un dit per trobar-la ( suposo que em molesta perquè jo estic vivint una situació similar però en versió reduïda i més estúpida).
No m'arrapenteixo de haver-lo llegit però no el recomano massa.

Maggie ve la luz

Títol: Maggie ve la luz
Autora: Marian Keyes
Editorial: Debolsillo
Idioma: Castellà
Saga: Las hermanas Walsh
Sinopsis:
Me llamo Maggie, tengo treinta y tres años y llevo nueve casada con Garv (lo llamo así pero no es su nombre). Siempre he sido la buena de mi familia, la sensata, no como mis hermanas. Sobre ellas se podrían escribir novelas enteras, pero este no es el lugar.Garv fue mi primer novio y mi madre siempre se lo va contando a todo el mundo, "que Maggie no era una de esas que salen cada noche con otro chico", y cosas por el estilo.
Bueno, como te decía, yo era muy sensata hasta que un día lo vi todo diferente y dejé a Garv para ir a vivir a Hollywood con mi amiga Emily.
¿Por qué?, estarás pensando. Bueno, ahora tienes que empezar a leer el libro. (¡Cómpralo antes, porfa!) Solo te digo que tenía mis razones, no me dio ningún atque de locura...
Sobre la autora:
Se declara adicta a los zapatos y pésima en la cocina. Participa en debates televisivos y publica constantemente  en la prensa escrita. En la actualidad vive con su marido Tony (llamado Himself, "él mismo" en sus libros de no-ficción) en un pueblo costero cerca de Dublín después de mudarse de Londres en 1997. Las últimas notícias sobre ella nos hablan de que, tras públicar La estrella más brillante, de nuevo a caído en una depresión que la mantiene alejada de toda actividad pública.

I la meva opinió:
Maggie ve la luz es un llibre terriblement divertit, irònic i extramadament sincer, pero sota d'aquesta capa de color de rosa s'amagan temes tan seriosos com la depresió, l'alcohisme, l'homosexualitat, la baixa autoestima...
A més a més, t'obre els ulls de com és veritablement Hoollywood, ens ensenya la cara oculta de la famosa ciutat, la cara que amaga milers de somnis trencats, de gent sense feina condemnada a actuar eternament.
Es la segona vegada que el llegeixo pero m'ha fet riure i sorprés com la primera vegada. El recomano!

Vale,  un hijo te provocaría dolor, te rompería el corazón, terminaría con tu profesión y destruiría tu vida social durante los próximos veinte años. Aparte de eso, ¿Tienes alguna objeción?

Altres llibres de la saga:

¿Hay alguien ahí fuera? 

Rachel se va de viaje

Claire se queda sola

2.000 visites

Finalment, hi hem arribat! Gràcies a tots! (Sobretot a tu Chara, la meva fan n1 i millor amiga)! Espero que poguem celebrar moltes visites més.
I aprofito els 2.000 per avisar-vos que el blog Luna Lunera fa un concurs per celebrar els seus casi 2.000 (seguidors, snifff) , heu d'enviar relats o fanarts!
Fins la pròximaaaa!

Eve

Hola!
Aquesta setmana he tingut el bloc una mica abandonat ja que he anat de colònies i per si no fos poc he tingut un accident amb una bicicleta.Vaig decidir que anar amb bici de un poble a l'altre no tenia res d'esport de risc i me les vaig enginyar per que ho fos. Conceqüència: ara només puc escriure amb la mà esquerra i la meva cara sembla la d'un tigre...
Però també us porto bones notícies! Després de portar mesos lluitant (jo i la meva fidel escudera Chara), de portar el nom del llibre escrit al braç, amb l'esperança de que algu ens el regalés per Sant Jordi..., vam aconseguir que el meu tiet me'l comprés! Gràcies tiet Joan i Chara.
Títol: Eve
Autor/a: Anna Carey
Editorial: rocaeditorial
Idioma: Castellà
Sinopsis:
Dieciséis años después de que un virus mortal borrara de la faz de la tierra a la mayoría de la población mundial, el mundo es un lugar peligroso. Eve, de dieciocho años, no ha estado jamás más allá del perímetro protegido de su escuela, donde ella y otras doscientos niñas huérfanas se les ha prometido un futuro como profesoras de la Nueva América. Pero la noche antes de la graduación, Eve se entera del alarmante verdad que esconde la escuela y el destino horrible que le aguarda. Tras escapar del único hogar que ha conocido, Eve se embarca en un viaje largo y peligroso en búsqueda de un lugar donde sobrevivir. En el camino se encuentra con Caleb, un chico rebelde que vive en ese espacio salvaje sin proteger. Separada de los hombres durante toda su vida, Eve les teme, pero Caleb conseguirá poco a poco ganarse su confianza. Promete que la protegerá, pero cuando los soldados empiezen a perseguirles para darles caza, Eve deberá escoger entre él y su propia vida.
Sobre l'autora:
Anna Carey se graduó por la Universidad de Nueva York y tiene un máster en escritura por el Brooklyn College, donde recibió el premio Himan Brown en 2009.

I la meva opinió:
Quan el vaig veure a Libros de Ensueño em vaig enamorar (sempre m'enamoro de samarretes, crec que es la primera vegada que em passa amb un llibre). I tot i que quan vaig començar el meu amor ja s'havia refredat una mica,no m'ha decepcionat. Es un estil similar als Jocs de la Fam, potser una mica mésencarat al públic femení.
es una deuncia a l'explotació infantil, encara existent a molt països. I un avís de que no ens hem de creure tot el que ens diuen.
Però al principi l'Eve no em queia massa bé (massa perfecta), al final te'n acabes encarinyant i enten-la.
El recomano!
Ah, i per cert a Libros de Ensueño podreu llegir les primeres pàgines a més de coneixer una altre opinió. I acabo de descovrir que d'aquí poc sortirà la segona part! ( a Amèrica).

L'ocell de la revolta

Hola! Finalment he acabat la triología dels Jocs de la Fam! Però prometo que continuaré informan-vos sobre les futures pel·lícules i totes les novetats que trobi. Espero que us agradi la ressenya!


Títol: L'ocell de la revolta

Autora: Suzanne Collins
Editorial: Estrella Polar
Idioma: Català
Triología: Els jocs de la fam
Sinopsis:

Que la sort us acompanyi sempre!

La Katniss ha tornat a desafiar i a vèncer el Capitoli. Ha sortit victoriosa del camp de batalla, però al poder no li agrada perdre. El president Snow vol revenja i ha deixat molt clar que tothom corre perill: la família de la Katniss, els seus amics i qualsevol habitant del Districte 12. Ella, que es convertirà en símbol de rebel·lió, serà clua en la batalla final.

Sobre l'autora:

Suzanne Collins viu amb la seva família i un parell de gats adoptats a Connecticut.

És guionista de televisió coneguda per la sèrie Cròniques de les Terres Baixes. amb Els Jocs de la Fam s'ha situat al capdamunt de la llista dels llibres més venuts del New York Times.

Arran de l'èxit de la sèrie, se n'ha fet una adaptació cinematogràfica.

I la meva opinió:

M'ha agradat i enganxat moltíssim, tot i que, ho he de dir, és el més lent dels tres llibres. Però no us espenteu, el ritme de sorpreses es tan constant que no tindreu temps d'avorrir-vos.Finalitza la triología d'una manera espectacular, tot i que com els altres llibres d'una manera ràpida i que fa que en moments dubti. Però de seguida em torna a convencer que es una de les millors triologies juvenils que mai he llegit. T'endinses tan en la novel·la que el final he acabat cridant de frustració. 

És una metàfora de la vida real. Que ens ensenya que la guerra té moltes cares diferents: un simple anunci pot donar peu a rebel·lions, a esperances i centenars de morts. I demostra que la veritable batlla del bè i el mal es troba en el nostre interior. Ens diu que no es necessàri que qui lluiti contra els "dolents" sigui bo.

El recomano!!!

Els Jocs de la Fam

En Flames

El món dels jocs de la fam

Hi han jocs molt pitjors per jugar.

El mundo de los juegos del hambre

Avui surt a la venta el llibre del món dels jocs de la fam!
Es una guia, amb fotos en color, amb tota la informació dels jocs de la fam, tan en llibre com en pel·lícula! Sobre els districtes, els tributs...

El Reino del Dragón de Oro

Títol: El Reino del Dragón de Oro
Autor/a: Isabelle Allende
Editorial: Areté
Idioma: Castellà
Sinopsis:
La estatua del Dragón de Oro permanece oculta en un reino pequeño y misterioso, enclavado en la cordillera del Himalaya. Y según cuenta la leyenda, este magnífico objeto, un poderoso instrumento de adivinación incrustrado de piedras preciosas, preserva la paz de estas tierras. Una paz que ahora, por la codicia en el alma de los hombres puede verse perturbada.
En el Reino del Dragón de Oro, Isabel Allende nos invita a entrar en una doble aventura. Alexander Cold, su abuela Kate Cold y Nadia Santos, los protagonistas de la Ciudad de las Bestias, han vuelto a reunirse. Viviremos con ellos sus peripecias y vicisitudes en la belleza desnuda, limpia de la montañas y los valles del Himalaya en compañía de nuevos amigos. Pero la pluma mágica de Allende también nos descubre el valor y la sencillez de las enseñanzas budistas a través del lama Tensing, maestro y guia espiritual de Dil Bahadur, el joven heredero del reino, a quien conduce por la senda del budismo y ha dado a conocer el valor de la compasión, de la naturaleza, de la vida, de la paz.
Una novela espléndida para lectores de todas las edades.
La meva opinió:
Tot i que la història i la manera d'escriure és molt bonica, considero que amb el primer llibre La Ciudad de las Bestias ja n'hi havia suficient.
Per una banda hi ha el fet de que la primera part ja tenia un final força tancat, no hi havia necessitat de continuar.
 Segon, la història és una mica tonta, quin ejecutiu, gastaria tots els seus milions en un dragó que potser ni tan sols existeix?
I finalment l'estructura és la mateixa però sense els objectius que condueixen als protagonistes a fer grans gestes. De manera que ja t'ho esperes tot.
De petita ja el vaig intentar llegir però s'em va fer molt pesat.Ara la part del budisme i els personatges que els hi tinc molt de carinyo han fet que me'l torni a llegir. Però no el recomano tan com la primera part.
Noticies relacionades:
La ciudad de las bestias