This is what happy looks like

El primer llibre en anglès que aconsegueixo acabar!(I en menys d'una setmana).
Títol: This is what happy looks like
Autora: Jeniffer E. Smith
Editorial: Headline
Idioma: Anglès
Sinopsis:

If fate sent you an email, would you answer?

It's June - seventeen-year-old Ellie O'Neill's least favourite time of year. Her tiny hometown is annually invaded by tourists, and this year there's the added inconvenience of a film crew. Even the arrival of Hollywood heart-throb Graham Larkin can't lift her mood.

But ther's somethingmaking Ellie very happy. Ever since an email was accidentally sent to her a few months ago, she's been corresponding with a mysterious stranger, the two of them sharing their hopes and fears. Their developing realtionship is not without its secrets- there's the truth about Ellie's past... and her pen pal's real identity. When they finally meet in person, things are destined to get much more complicated. Can two people, worlds apart but bought together by chance, make it against all the odds?

Un fragment del llibre:

"Well, thank you but that's not what happy looks like."

"What does it like, then?"

"Sunrises over the harbor. Ice cream on a hot day. The sound of the waves down the street. The way my dog curls up next to me on the couch. Evening stolls. Great movies. Thunderstorms. A good cheeseburger. Fridays. Saturdays. Wednesdays, evenSticking you toes in the water. Pijama pants. Flip-flops. Swiming. Poetry. The absence of smiley faces in an e-mail.

What does it look like to you?

I la meva opinió:

Com ja he dit abans és el primer llibre que aconsegueixo acabar en anglès (estic molt orgullosa) i la veritat és que feia temps que no m'enganxava tan un llibre. El vaig comprar en el viatge de final de curs a Londres, i el vaig acabar al cap d'una setmana. Al costat dels miserables (ja le he acabat d'aquí poc tindreu la ressenya) que me'ls estava llegint al mateix temps This is what happy looks like era molt fàcil d'entendre.

Whoopie pies

És la típica comèdia romàntica, divertida, lleugera ,amb moments dolços i enganxifosos.. i sobretot molt addictiva.

I no he tingut gaires problemes amb l'idioma, encara que he notat que encara hem faltava molt vocabulari. I em va enganxar tan que vaig ser capaç d'aixecar-me del sofà per buscar tres paraules al traductor, tot un record! normalment segueixo el mètode menys fiable però més còmode de deduir el seu significat segons el context. Sort que ho vaig buscar perquè segons el meu mètode lobster volia dir òs quan significa llagosta!

El recomano molt.

Paraules emmetzinades

La última lectura d'aquest any de català.







Títol: Paraules emmetzinades
Autor/a: Matie Carranza
Editorial: Edebé
Idioma: Català













Sinopsis:
Què va passar amb la Barbarà Molina? Mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per detenir el culpable. Una trucada a un mòbil capgira el destí de moltes persones: el d'un policia a punt de jubilar-se, el d'una mare que ha perdut l'esperança de trobar la filla desapareguda, el d'una noia que va trair la seva millor amiga. Paraules emmetzinades és una crònica d'un dia trepidant, viscut a contrarellotge i protagonitzat per tres persones properes a la Bàrbara Molina, desapareguda misteriosament i violentament quan tenia quinze anys. Un enigma que, després de quatre anys sense resoldre's, es veurà sacsejat per noves claus. De vegades, la veritat roman oculta en la foscor i només s'il·lumina quan obres una finestra.
Una història de mentides, secrets, enganys i falses aparences que toca el viu de mites inqüestionables. Un relat esfereïdor que escodrinya la hipocresia de la societat moderna. Una denúncia valenta dels abusos sexuals infantils, les seves conseqüències devastadores i la seva invisibilitat en el nostre món benpensat.

L'autora:
Maite Carranza va néixer a Barcelona el 1958 i estudià la carrera d'antropologia  Abans de dedicar-se plenament a l'escriptura de novel·les i guions, va ser professora en un institut de Batxillerat. Ha publicat més de quaranta títols, ha estat guardonada amb importants premis i reconeixements, i algunes de les seves obres, com la seva trilogia LA GUERRA DE LES BRUIXES, han estat traduïdes en més de vint llengües i es poden llegir arreu del món. El seu prestigi com a escriptora per a joves l'ha consolidat com una de les veus més actuals de la narrativa del nostre país.Actualment compagina la creació literària amb les tasques de guionista i la docència universitària. Té tres fills.
I la meva opinió:
És una novel·la força dura, encara que la manera en que està escrita fa que no t'incomodis.
Tota la història transcorre durant un dia (cosa que normalment em posa bastant nerviosa) però amb tots els flashbacks que hi han pràcticament no te'n adones, a més a més, el fet de que cada capítol estigui explicat per un personatge diferent (hi han quatre narradors, el policia, la millor amiga, la mare i la mateixa Bàrbara) fa que et passi més ràpid, poc a poc vas posant les peces del trencaclosques, fins que al final l'acabes (Sí! no és un final obert). I fins l'últim moment no descobreixes qui és qui té raptada a la protagonista.
Tracta un tema tan polèmic com són els abusos sexuals, et demostra fins a quin punt pot arribar la crueltat humana (o la bogeria).
Realment el recomano.
I aquí us deixo amb l'últim llibre de català de ESO.