dilluns, 31 de desembre del 2012

La Caiguda dels Gegants

Hola vividors de somnis!
Avui us porto la última ressenya de l'any... la ressenya d'un llibre que m'ha sorprés, ja que no esperava pas que m'enganxés tan.
Títol: La caiguda dels gegants
Autor: Ken Follett
Editorial: Rosa dels Vents
Idioma: Català
Títol Original: Fall of Giants
Sinopsis:
"Aquesta és la història dels meus avis i dels vostres, dels nostres pares i de les nostres vides. D'alguna manera, és la història de tots nosaltres."
La història comença el 1911, el dia de la coronació de Jordi V a la abadia de Westiminster. El destí dels Williams, una família minera de Gal·les, està unit per l'amor i l'enemistat als de Fitzherbert, aristòcrates i propietaris de les mines. Lady Maud Fitzherbert s'enamorarà de Walter Von Ulrich, un jove espia de l'ambaixada alemanya a Londres. Les seves vides s'entrellaçaran amb les d'un assessor progressista del president dels Esats Units, Woodrow Wilson, i les dels dos germans russos als quals la guerra i la revolució han arrabessat el somni de buscar fortuna a Amèrica.
Des de Washington fins a Sant Petersburg, des de la immundícia i els perills de les mines de carbó fins als luxosos canelobres dels palaus aristocràtics, passant pels passadissos de la Casa Blanca i el Parlament de Westminster, Ken Follet ens ofereix, en la seva novel·la més ambiciosa, l'acurat retrat d'una época i de les passions que van sacsejar la vida dels seus personatges.

L'autor:
Ken Follet va nèixer a Cardiff (Gal·les), però quan tenia deu anys la seva família es va traslladar. Es  va llicenciar en filosofia en la Universitat de Londres i posteriorment va treballar com a reporter . Va deixar el periodisme per incorporar-se a una petita editorial, i va començar a escriure. L'onzena novel·la es va convertir un èxit literari.
Ken Follett és un dels autors més estimats i admirats pels lectors de tot el món: la venda dels seus llibres supera els cent millions d'exenmplars i la darrere novel·la , Un món sense fi, va escalar ràpidamental primer lloc de les llistes de best sellers md'un garn nombre de països.
Està casat amb Barbara Follett, representant parlamentària pel Partit Laborista.
I la meva opinió:
Com he dit abans m'ha enganxat moltíssim. Aconsegueix reflectir els diferents punts de vista de la primera guerra mundial, que la idea del bàndol bo i el bàndol dolent no es tan senzilla de com ens volen fer creure. Que si haguessin volgut cada un dels països que van provocar la guerra l'haguessin pogut evitar. Parla de prejudicis, de lluites, d'amor. Parla d'herois però també de gent normal, gent que es va veure involucrada en una guerra sense sentit, una guerra de gegants i no de persones.
Em deleixo per la segona part (ho heu sentit reis??).


dijous, 27 de desembre del 2012

Oblidar la mort

Seguim inventan-nos que hi ha un horitzó
només per oblidar la mort...

Ens veiem a Folegandros
Poetes
Lluís  Llach

dilluns, 24 de desembre del 2012

Bon Nadal!

Espero que tingueu un Nadal molt feliç i que disfruteu del torrons, les cançons, que només és un cop a l'any.(Sóc jo la única que al cap de deu minuts ja no vull saber res de les nadales, el pare noel i les pel·lícules al estil.. "Tenim que  ups, vull dir hem de salvar el Nadal!"?).

divendres, 21 de desembre del 2012

Nou trailer The host

Per fi!!!! ja han arribat les vacances! I amb elles el trailer nou de The Host.  Que us sembla? Jo em moro de ganes de veure-la.

dimecres, 19 de desembre del 2012

Estimats reis....

"Estimats reis aquest any he sigut molt bona, per començar vull la pau al món i que s'acabi la crisi, després totes les joguines que hi han a la botiga del poble i..." Ja heu fet la carta als reis? Aquí teniu alguns llibres que no poden faltar.
El hogar de Miss Peregrin para niños peculiares
Editorial: Planeta de libros
Autor; Ransom Riggs
Sinopsis:
El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares es una enigmática historia sobre niños extraordinarios y monstruos oscuros; una fantasía escalofriante ilustrada con inquietantes fotografías vintage que deleitará a jóvenes y adultos. De niño, Jacob creó un vinculo muy especial con su abuelo, que le contaba extrañas historias y le enseñaba fotografías de niñas levitando y niños invisibles. Ahora, siguiendo la pista de una misteriosa carta, emprende un viaje hacia la isla remota de Gales en la que su abuelo se crió. Allí, encuentra vivos a los niños y niñas de las fotografías aunque los lugareños afi rmen que murieron hace muchos años.
La Selección





Autor/a: Keira Cass
Editorial:Roca
Sinopsis:
Para treinta y cinco chicas, La Selección es una oportunidad que solo se presenta una vez en la vida. La oportunidad de escapar de la vida que les ha tocado por nacer en una determinada familia. La oportunidad de que las trasladen a un mundo de trajes preciosos y joyas que no tienen precio. La oportunidad de vivir en un palacio y de competir por el corazón del guapísimo príncipe Maxon. Sin embargo, para America Singer, ser seleccionada es una pesadilla porque significa alejarse de su amor secreto, Aspen, quien pertenece a una casta inferior a la de ella; y también abandonar su hogar para pelear por una corona que no desea y vivir en un palacio que está bajo la constante amenaza de ataques violentos por parte de los rebeldes.





diumenge, 9 de desembre del 2012

Hades

Títol: Hades
Autora: Alexandra Adornetto
Editorial: Roca
Idioma: Castellà
El pots trobar: A la biblioteca Pau Piferrer.
Triología: Halo
Sinopsis:
Es la noche de Halloween en Venus Cove. Después de los acontecimientos del curso pasado, Bethany y Xavier continúan su relación y están más unidos que nunca. ¡Tanto que incluso las amigas de Bethany dudan de que sea sano! Hasta han conseguido que Ivy y Gabriel acepten a Xavier como para tenerlo cenando en casa noche sí y noche también. 
Además, las fuerzas demoníacas parecen controladas por la familia angelical... hasta que en la fiesta que se organiza en una casona abandonada la noche de las brujas, se pone en marcha una sesión de espiritismo a la que asiste Beth.
Asustada, una de les componentes del grupo huye cuando comparece un espíritu, dejando libre a la aparición y a los hermanos Church con un problema enorme: el mal a veulto para instalarse en Venus Cove.
L'autora:
Alexandra Adornetto nació en Australia en 1992. Escribió su primera novela con trece años. Ahora con diecisiete  ya ha ganado varios premios  por sus novelas e, incluso uno de oratoria.
Aspira a convertirse en escritora profesional y actriz. Hades es la segunda parte dela trilogía que se inició con  Halo que fue publicada por rocaeditorial el 2010.
I la meva opinió:
Està bé. Poster m'esperava més. És una novel·la senzilla, fàcil de llegir (encara que a vegades tens la sensació que l'autora es d'una secta, una noia de disset anys, parlant de no fer mai l'amor fins a casar-se, de què bo que es Déu, què bona i dolça que és la Bethany, no és aigua clara, i a més a més recorda massa a crepuscule).
M'ha agradat la idea que transmet de l'infern, una ciutat mig derruida, túnels, luxe i ostentació on les ànimes són condemnades a ballar i beure eternament. On totes els pecats mortals del cel són el pa de cada dia: sexe, morts, robatoris, fins i tot la gula.
He avorrit una mica la relacó del Xavier i la Beth, massa perfecte, bonica, sense mentides ni rencors. Sincerement jo em quedo amb el Jake (el dimoni) és una relacó més... explosiva, divertida i sorprenent,  tots dos són molt diferents però a la vegada més semblants del que creuen. També m'ha molestat que la Beth en cap moment dubti del cel, està vivint els horrors del infern i només pensa en les bondats del cel, encara que en el fons sap que el cel sempre ha conssentit l'existencia de l'Hades.
La història del Gabriel i la Molly es molt romàntica, potser el que m'ha agrdat més (després del Jake) tot i que crec que la Molly es massa tonta i adolecent per un arcàngel tinc l'esperança de que en el següent llibre el seu, diguem-li romanç, avanci.
També et pot interessar: 
http://www.martacinta.blogspot.com.es/2012/11/halo.html



dimarts, 4 de desembre del 2012

La llum de tunguska

Títol: La llum de tunguska
Autor: Víctor Panicello
Editorial: Estrella Polar
Idioma: Català
El pots trobar: A la biblioteca Pau piferrer, Vilassar de Dalt
Sinopsis:
Que va causar a l'any 1908 a Tunguska una explosió d'una potència equivalent a més de 1000 bombes atòmiques? Què tenen en comú una misteriosa xaman, un cruel agent de la KGB i un jove irlandès a qui han implantat un neurotransmissor contra la seva voluntat? Què passaria si poguéssim saber quins són realment els sentiments dels altres? Qui ha provocat en realitat l'actual crisi econòmica global?
Aquests són alguns dels elements d'una fascinant història que ens portarà al llarg de més d'un segle fins a l'any 2055, quan els governants del món decideixen dur a terme un cruel experiment social per controlar la llibertat de les persones.
Víctor Panicello ens sorprèn de nou amb una apassionant història carregada d'intriga. Personatges reals i de ficció fets històrics i una excel·lent trama de ciència ficció s'entrellacen de forma natural en una història inquietanment creïble.
L'autor:
Va nèixer a Barcelona el 1963 i és llicenciat en Dret. Ha treballat com a jusrita en àmbits públics i privats així com a la universitat, en el camp de les noves tecnologies. La seva passió per escriure va lligada a la narrativa juvenil. Ha publicat diverses novel·les plenes de realisme i d'històries properes. Tot despertant la lluna, Des de Saturn.com (Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil 2003) i La mort també deixa cicatrius ( publicat també a Estrella Polar).
I la meva opinió:
És una novel·la... interessant. Planteja la idea de una societat dominada, sense llibertat ja que tots els seus sentiments són públics per a tothom. De cop i volta qualsevol persona pot saber quan et sents excitat, malhumorat o tens pensaments en contra del govern. La història està ben pensada, tracta temes tan actuals com ara la crisis, fent especulacions del que passarà més endavant (una mica arriscades, segur que ara l'autor es deu estar donan cops al cap contra la paret al veure que Obama ha tornat a ser escollit, al contrair de la seva història.)
Se m'ha fet massa pesat, la introdució es massa llarga, jo hagués preferit que comences al 2055 directement, però aquesta introducció es el que fa que sigui especial. I al final m'he quedat amb ganes de més.


Curiositat:
Realment hi va haver una explosió a Tunguska amb la poténcia de 1000 bombes atòmiques. Encara no es sap que va provocar la explosió, encara que hi han diverses teories com un meteorit, un cometa... la meva opinió? és molta casualitat que aquesta exploció s'hagi produït en un dels llocs menys poblat de la Terra. Us recomano que veieu aquest vídeo si més no el principi.




dissabte, 1 de desembre del 2012

Viento del este y del oeste

Títol: Viento del este y del oeste
Autora: Pearl S. Buck
Editorial: Reno
Idioma: Castellà
Títol original: East wind, west wind
Sinopsis:
Mitad Occidente. mitad Oriente, Pearl S. Buck es, en la literatura, el punto justo en que ambas civilizaciones se encuentran y, a veces, se compenetran y comprenden. La autora ha penetrado en el alma de del pueblo chino, aparentemente insondable hasta hace pocos lustros. Al trazarnos el retrato de una familia distinguida, apegada a tradiciones antiquísimas, nos describe los conflictos que, de manera inevitable , surgen entre padres e hijos cuando las ideas occidentales penetran en los balaurartes de la cultura china. En esta obra se alían el interés temático y la precisa definición de los caracteres.
L'autora:
Pearl S. Buck (1892-1973), era hija  de misioneros americanos en China, a donde fue llevada con tres meses de edad. Recibió clases de su madre y de un tutor chino, y en 1911 marchó a Estados Unidos durante cuatro años, graduándose en el Macon Randolph College de Virginia. A su vuelta, se casó, y se estableció en Nanking, dando clases de Literatura Inglesa en la Universidad de Nanking y en la Universidad Nacional China. Publicó en diversos periódicos y revistas como Chinese Recorder, Asia, y Atlantic Monthly. En el año 1924 marchó un año a estados Unidos y obtuvo un master en la Universidad de Cornell. Publicó su primera novela en 1930, y cuatro años más tarde, fijó residencia definitiva en Estados Unido, en donde desarrolló la mayor parte de su carrera literaria. Varias de sus novelas han sido llevada con éxito al cine, y obtuvo en 1932 el Premio Pulitzer y en 1938, el Nobel de Literatura. (www.lecturalia.com/autor/1869/pearl-s-buck)
I la meva opinió:
És la lectura obligatòria d'aquest trimestre a castellà. Està molt bon escrit, d'una manera dolça però intel·ligent, molt femenina. Narra la història de una noia que s'ha de casar amb un home que ha estudiat al estranger  De cop i volta descobreix que tota la feina i patiment que ha tingut de sofrir per ser la esposa perfecte no li serveix. Al seu marit no li agraden els peus petits, el maquillatge xinés o els vestits. Narra el canvi, com s'ha d'adaptar a la vida estrangera per agradar el seu marit. I com tot és complica quan el seu germà torna de l'estranger, amb una petita sorpresa... 
Parla de les diferencies i les semblances entre la cultura occidental i la oriental. El fet de tenir que acceptar que a vegades el que sempre hem donat per cert és fals. 
El recomano!



Fragment del llibre:
-¡Qué ridículos son!¡Qué gente tan estrafalaria!
- No son mucho más estrafalarios - contestaba él divertido- de lo que nosotros aparecemos a sus ojos.
-¿Cómo? ¿Nos consideran estrafolarios?
-¡Naturalmente!- decía él, riendo- ¡Si les oyeses hablar! A sus ojos, nuestras costumbres son ridículas, nuestros rostros también, y lo que comemos y todo lo que hacemos. No les cabe en la mente que podamos tener el aspecto que tenemos  y nos comportemos como nos comportamos , siendo tan humanos como ellos.
Aquello era demasiado fuerte. ¿Cómo podían considerar su modo de vestir, su aspecto y maneras tan humanas como las nuestras?


dimecres, 28 de novembre del 2012

Més pel·lícules que no us podeu perdre i altres novetats

Hola vividors de somnis!
Ja sé que fa temps que no em veieu ni un pèl, però entre els controls, deures i de que no hi ha manera d'acabar la Llum de Tunguska no tinc ni un moment per vosaltres.
Avui us porto més pel·lícules que no us podeu perdre, més algunes novetats que estic segura que us encanteran!
Primer les dos pel·lícules:
Las ventajas de ser un marginado
Fa molt bona pinta, no? a més a més és una adaptació de un llibre (aquest  Nadal intenteré aconseguir-lo). Una pel·lícula on surti l'Emma Watson s'ha de veure.
 Damiselas en apuros:
I les novetats:
Ja hi ha el trailer oficial de Roig Rubí! M'encanta.
I les primeres imatges de En flames que s'estrenerà el 22 de novembre de l'any que ve. Que falti  menys d'un any no es gaire consol la veritat...



dimarts, 20 de novembre del 2012

En el corazón del sueño

Títol: En el corazón del sueño
Autora: Carmen Pacheco
Editorial: SM
Idioma: Castellà
El pots trobar: A la biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt
Sinopsis:
Cuando está despierta,
Celeste no sabe cúal es su sitio.
Cuando está dormida,
Celeste crea y destruye reinos, mares y mundos
 con un solo pensamiento.
Y sueña con Él.

Ahora, una pesadilla barre los sueños de toda la ciudad.
Para eliminarla, Celeste y sus amigos
tendrán que llegar hasta su corazón.
Y al hacerlo, Celeste se dará cuenta
de que el muro que separa la realidad y los sueños
no es tan sólido como parecía.
De que, como en un sueño,
se le puede deshacer entre los dedos...
L'autora:
Carmen Pacheco nació en Almería en 1980 (cómo dice ella un año muy práctico para los cálculos). Vive en Madrid y trabaja en una agencia de publicidad. Ha publicado dos libros, Misterioso asesinato de Oz y Tres veces la mujer gris.
Pero su labor de escitora también se refleja en medios como el blog carmenpacheco.es.
En sus propias palabras, "sin la experiencia estimulante y aterradora de publicar casi a diario para lectores desconocidos no me habría atrevido nunca con un libro."
Gracias blog!
I la meva opinió:
D'alguna manera aquest llibre m'ha impressionat molt, la idea de poder controlar els somnis, fer el que vols, ser la reina del teu propi món. Val a dir que aleshores es perdria el factor sorpresa dels somnis, situacions i idees que revelen els teus desitjos i pors més profundes. La història és diferent i amena. Personatges que aconseguiran sorprendre, molt més evolucionats i treballats psicològicament del que sembla al principi.
Un humor omnipresents, i situacions molt romàntiques. La protagonista però, no m'ha acabat de caure bé, imagino que som massa diferents, m'he sentit més identificada amb els seus amics; sobretot amb en Lucas i el Jonàs que són de la meva edat i molt divertits i entrenyables (avui tinc un vocabulari molt... ric, eh?).


El recomano!

divendres, 16 de novembre del 2012

En el corazón del sueño

-¿Burlarme de ti?¿ Como voy a burlarme de ti? (...) No tienes ni idea de lo que ha significado estos meses para mí.  No sabes lo importante que ha sido para mí conocerte y cómo ha afectado eso a mi vida...
 Tú y yo hemos compartido...- su voz, tan firme y segura como sonaba siempre comienza a temblar-. Hemos sido ancianos y hemos sido niños. Juntos hemos conquistado reinos, mundos, hemos sido dioses, hemos creado y hemos destruido - Él la mira mientras habla, y su mirada es tan intensa que Celeste apenas puede respirar-. Tú y yo hemos sido immortales. He ido a clase contigo, te he defendido de los que intentaban hacerte daño, he odiado a tu primer nóvio tal y como lo odiabas tú. Te he venerado como su fueras una diosa y te he visto en tus peores momentos. No puedes pensar que quiero burlarme de ti. Tú ahora eres... eres alguien imprescindible en mi vida.

dimecres, 14 de novembre del 2012

Halo

Títol: Halo
Autora: Alexandra Adornetto
Editorial: Roca
Idioma: Castellà
Triologia: Halo
El pots trobar: a la biblioteca pública Pau Piferrer (Vilassar de Dalt)
Sinopsis:
La llegada inesperada de los hermanos Church, Gabriel, Ivy y Bethany, supone un revuelto en la pequeña población de Venus Cove. Son extremadamente bellos, inteligentes y misteriosos. ¿De dónde vienen? ¿Dónde están sus padres y porque sobresalen sea la que sea la actividad que emprenden?
Los tres són en realidad ángeles con la misión de salvar al mundo de su inminiente destrucción. Tienen intrucciones claras: no deben establecer vínculos demasiado fuertes con ningún humano y deben esforzarse para ocultar sus cualidades sobrehumanas. Pero Beth, la más inexperta, rompe una de las reglas sagradas:  se enamora de Xavier Woods, el chico más guapo del colegio.
Desafiar al Cielo no es una buena idea cuando debes enfrentarte a las fuerzas del mal...
L'autora:
Alexandra Adornetto nació en Australia en 1992. Escribió su primera novela con trece años. Ahora con diecisiete (ejem, ara ja en té vint) ya ha ganado varios premios  por sus novelas e, incluso uno de oratoria.
Aspira a convertirse en escritora profesional y actriz. Actualmente está trabajando en la segunda parte de la triología Halo.
I la meva opinió:
Una paraula... fantàstic! Romàntic, divertit, tendre i no et deixarà que t'en separis fàcilment, un cop has començat ha llegir ja no pots parar. És una história molt bonica, amor i odi. I encara guanya més sabent que la escritora el va escriure amb disset anys! I amb detalls com que el noi es diu Xavier (un nom català) què estrany que s'ha m'ha fet, sobretot perquè envers de dir-li "Xavi" li dien "Xav", igual que l'àngel Gabriel que no li dien "Gabi" sino "Gab". O detalls com que un dia sopen de postres crema catalana.
És una história divertida, lleugera, fàcil d'entendre o de veures-hi identificada tot i que també té coses dolentes com per exemple que no entenc com un arcàngel tan poderós com es dona entendre que és Gabriel va a parar en un poble tan petit, tranquil i "avorrit" com, almenys al principi, sembla Venus Cove. El final també cansa una mica, trobes a faltar una mica més d'acció i no tan coqueteig entre la Beth i el Xavier. I trobo que el trecer personatge del diguem-li triangle amorós arriba massa tard en la història que hauria de estar present des del principi o no aparéixer.
El recomano moltíssim!


La triología:





dissabte, 10 de novembre del 2012

Les pel·lícules que no us podeu perdre

Hola! Sento haver desepereguda la última setmana, però l'escola s'emestà menjant tot el temps. Per compensar-vos us porto una selecció de les millors pel·lícules que s'estreneran a finals d'aquest any principi del següent, i evidentment, adapatcions de llibres boníssims.

NOVEMBRE:

A tren d'alba part 2 (amanecer), que s'estrenarà la setmana que ve (Divendres 16).

DESEMBRE:

Al Desembre tindrem feina ja que s'estreneran el muscial dels  Miserables (escrit per Victor Hugo) I el Hobbit de J.R Tolkien i La vida de Pi (de Yann Martel). Amb quina us quedeu?


GENER:
Rubinrot (Roig Robí) no estic segura de quan s'estrenarà a Espanya.

FEBRER:
Al febrer s'estreneran dos adaptacions de llibres juvenils: Warm Bodies (R y Julie de IsaacMarion) i Hermosas criaturas que no l'he llegit però té molt bona pinta.
MARÇ:
I finalment The Host, que el llibre es fantàstic (Stephenie Meyer).


dimecres, 31 d’octubre del 2012

El gat negre i altres contes d'horror

Hola vividors de somnis o vampirs de tinta!
Volia desitajr-vos que tinguessiu un bon Halloween/Castanyada i quina millor manera de fer-ho hi ha que amb el millor autor dels contes d'horror?


Títol: El gat negre i altres contes d'horror
Autor: Edgar Allan Poe
Editorial: Vicens Vives
Idioma: Català
Sinopsis:
Les estances fosques i els soterranis tenebrosos la presència amenaçadora de personatges de psicologia complexa i l'atmosfera de malson que impregna els relats d'Edgar Allan Poe deuen més a la ment turmentada del seu autor que el génere gótic que el va inspirar. En els contes de Poe, l'espant i l'horror  que tenallen el lector són sovint el resultat d'una exploració psicològica del subconicent, de la indagació en els racons més obscurs de la ment humana: és aquí d'on provenen les imatges delirants que indueixen els protagonistes d'alguns relats ("El gat negre" i  "El cor delator") a assasinar, i és aquí on coven els folls desitjos de venjança que culminen en crims atroços com ("La bóta d'amontillado" i "Hop-Frog"). Però si bogeria i seny conviuen en els contes assenyalats, en d'altres l'horror prové de la raó o la pseudociència ("Els fets del cas Valdemar") o de la lógica anhiladora de la intolerància i tirania ("El pou i el péndol"). En tots aquests realts fantàstics brilla el geni literàri de Poe, un mestre inigualable de contistes.

I la meva opinió:
La maldat i bogeria humana que transmeten aquests contes m'han fascinat i repelat al mateix temps. Psicológicament són interessantisims i  les hisòries són boníssimes (totes una mica sàdiques) i moltes han aconseguit que s'em escapi una ganyota, un "Jope!" o un "Oh!" enmig de la classe de català (l'estem llegint a l'escola). Sens dubte els meus contes preferits són "El cas de M.Valdemar" (tinc la teoria que J.K Rowling es va inspirar amb aquest conte per crear Voldemort) i "Hop-Frog" (que d'acord el final es tan sàdic com els altres contes però almenys és un pel més bonic o dolç).

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Pequeñas mentirosas

Hola! Avui us porto la ressenya d'un llibre que fa temps que volia llegir, ja que aquest ha inspirat la meva serie preferida. Gràcies a la Biblioteca de Lloret de Mar (i a la de Vilassar de Dalt) ja l'he pogut llegir.
Títol: Pequeñas mentirosas
Autora: Sarah Shepard
Editorial: Trakatrá
Idioma: Castellà
Títol original: Pretty Little Liars
Sinopsis:
Alison, Aria, Emily, Hanna y Spencer eran las mejores amigas hasta que Alison, la reina del instituto desapareció sin dejar rastro. Tres años después, sus vidas vuelven a cruzarse cuando empiezan a recibir  misteriosos mensajes firmados por A. Unos mensajes que cuentan más de lo que a ellas les gustaría, cosas que solo la desaparecida Alison sabía.

Spencer suspira por el novio de su hermana. Aria fantasea con su profesor de literatura. Emily se está enamorando de la chica nueva del instituto. Hanna recurre a trucos desagradables para estar guapa. Pero todas comparten un secreto inconfesable desde que desapareció Alison. ¿Qué como lo sé? Porqué sé todo lo malas que han sido y lo brujas que son ahora.
¿Y sabes una cosa? Lo voy a contar.
 L'autora:
Sarah Shepard se graduó en la Universidad de Nueva York y tiene un máster de Escritura Creativa por la Facultad de Brooklyn. El éxito de la serie "Pequeñas mentirosas" en Estados Unidos la ha convertido en una autora tan famosa como Stephenie Meyer y Alyson Noël



I la meva opinió:
Fa temps que la Cinta i jo mirem la serie (ens hem tragat la segona temporada en anglés substitulada). En un principi tenia por de que el llibre em decebés respecte a la serie però no ha estat així (encara que continuo pensant que m'agarada més la serie).
El llibre t'enganxa desde el primer moment és fresc, divertit i ingeniós. Realment sembla que l'ha escrit una adolesent. Potser no enganxa tan com la serie ( he acabat el llibre amb quan? dos dies?).  Es retorçat, fàcil de sentir-te identificada. Encara que trobo que es una mica massa pijo. Noies que porten joies de Tiffany's? També patia perquè una de les coses que m'agrada de la serie és la roba i en el llibre aixó no es veuria, però cada modalet que porten es descrit per la escritora així que ja he quedat servida.
El recomano moltíssim.





divendres, 19 d’octubre del 2012

La comunidad del anillo

Títol: La comunidad del anillo
Autor: J.R.R Tolkien
Editorial: El círculo de lectores
Idioma: Castellà
Triologia: El Senyor del Anells
Sinopsis:
En la adormecida e idílica Comarca, un joven hobbit recibe un encargo: custodiar el Anillo único y emprender el viaje para su destrucción en las Grietas del Destino.
Acompañado por magos, hombres, elfos y enanos, atravesará la Tierra Media y se internará en las sombras del País Oscuro, perseguido siempre por las huestes de Sauron, el Señor Oscuro, dispuesto a recuperar su creación para establecer el dominio definitivo del Mal.
El autor:
John Ronald Reuel Tolkein, va ser un fiòleg i novel·lista anglés. Va nèixer a a Sud-àfrica (1892) i va morir a Bournemouth (Anglaterra) el 1973. És mundialment conegut per obres com el Senyor dels Anells o el Hobbit.
I la meva opinió:



Mai m'han acabat de agradar les pel·lícules del Senyor dels anells (d'acord el Gollum em feia una mica de por), però l'altre dia vaig veure la primera  pel·lícula i va ser diferent, em va agradar  (i el Gollum ja no em feia por).  Ja havia llegit el Hobbit i m'havia agradat bastant així que per què no provar els Senyors dels anells?
I la veritat és que m'ha sorprés, m'ha agradat més del que esperava, trobo els hobbits adorables i els elfs sempre m'han agradat molt. La història és bonica i valenta, plena de màgia. Això si, se m'ha fet una mica pesada i molesta una mica que tothom parli d'ell mateix en tercera persona. Té momemts molt divertits, històries molt romàntiques, aventures, somnis... El recomano.


diumenge, 14 d’octubre del 2012

Cuando Harry encontró a Sally

Cuando descubre que quieres estar el resto de tu vida con alguien quieres empezar el resto de tu vida cuando antes.
Cuando Harry encontró a Sally

dimecres, 10 d’octubre del 2012

A trenc d'alba

Hola! De qui poc hi haurà la estrena de A trenc d'alba (amanecer) i no, ho sento, no he pogut evitar tornar-me'l a llegir... per segona, tercera o ... quarta vegada?
Títol: A trenc d'alba
Autora: Català
Editorial: Alfaguara
Idioma: Català
Saga: Crepuscle (IV)
Títol original: Breaking Dawn
Sinopsis:
"No tinguis por", vaig mormolar.
"Estem fets l'un per l'altre".
De sobte, em vaig quedar aclaparada per com n'eren de certes les meves paraules.
Aquell moment era tan perfecte, tan ideal. No quedava cap mena de dubte.
M'embolcallava amb els seus braços i m'estrenya contra el seu pit. Sentia com l'electricitat recorria cada terminació nerviosa del meu cos.
"Per sempre", va assentir.
La autora:
Va nèixer a Connecticut el 1973, té cinc germans (Seth, Emily,Jacob, Paul i Heidi (tots apareixen en el llibre)), està casada i té tres fills. A part de la saga Crepuscle (formada per: Crepuscle, Lluna nova, Eclipsi, A trenc d'alba, Sol de mitjanit i La segona vida de la Bree Tanner) és l'autora del llibre de ciencia ficció per adults The host que l'any que ve podreu veure a la gran pantalla.

Informaxió extreta de Wiquipèdia.

Fragment del llibre:
Podia fugir de qui temia i intentar combatre qui detestava. Totes les meves reaccions havien estat provocades per aquella mena d'assasins, els monstres, els enemics.
Ara, si estimava qui m'estava matant, no em quedava cap altra opció. Com en podia fugir, com el podria combatre, si això suposava ferir-lo? Si l'únic que podia oferir era la meva pròpia vida, com la hi podia negar, si era algú a qui m'estimava de debó?
I la meva opinió:
La meva relació amb aquest llibre es curiosa: em molesta i m'encanta en parts iguals. Com (fen servir una metàfora que crec que aparèix en un dels llibres de Crepuscle) dos imants que s'atreuen i repeleixen  al mateix temps. No m'agrada perquè sembla que defensi la violència de gènere. L'Edward fa mal a la Bella però aquesta no s'enfada, el contrari mira de disculpar-lo i intenta que ell no s'enfadi amb ell mateix. Però, que sigui més fort que ella, que sigui un vampir, que ho hagi fet sense voler, no treu el mal. Tampoc m'agrada perquè la Bella és massa màrtir, és així com Stephenie vol que siguem les adolecents? Que ens sacrfiquem per qualsevol causa noble que trobem? No hauriem, pimer, lluitar per la nostra pròpia vida? Quin sentit té tot sino?
I m'agrada perquè la història es tan ídilica, tan perfecte... fa que la idea de beure sang de ser tan pàlida com la llet sembli... xula. És molt més adulta que les altres, l'institut ha quedat enrere, ara ja parlem del senyor i la senyora Cullen. I també m'agrada perquè el meu personatge preferit  (en Jacob) agafa més importància, fins al punt de que casi la meitat del llibre està narrada per ell. Meyer aconsegueix que realment sembli que són dos persones diferents les que expliquen la història, fins i tot els títols dels capitols són escrits en estils diferents (adoro els noms dels capítols d'en Jacob). Tampoc puc evitar, a vegades sentir-me identificada amb la Bella.
Així que ja sabeu... malauradament no puc evitar... recomanar-lo!
Els millors títols dels capítols d'en Jacob:
-Ostres, aquesta sí que no me l'esperava!
-Per què no m'en vaig anar com si res? Ah sí, perquè sóc imbècil
-Semblo el mag d'Oz o què? Et cal un cervell? Necessites un cor? Endavant agafa els meus, Pren-me tot el que tinc.




dimarts, 2 d’octubre del 2012

El Club dels Cors Solitaris

Títol: El club de los Corazones Solitarios
Autora: Elizabeth Eulberg
Editorial: Alfaguara
Idioma: Castellà
Títol original: The Lonely Hearts Club
Sinopsis (traduïda per mi):
Love is all you need...
Estàs segura?
La Penny està farta dels nois i farta de sortir amb ells, de manera que fa un jurament: "Mai més". Ha sofrit masses experiències dolentes i li han fet mal masses nois. Però això no li tornarà a passar ja que decideix crear el Club dels Cors Solitaris i no quedar amb ells mai més.
La Penny no és la única que està cansada de la forma en que les noies canvien (casi sempre a pitjor) per aconseguir el noi dels seus somnis... Poc a poc les seves amigues es van afegint al Club dels Cors Solitaris. Sense que la Penny s'ho esperi, el Club es converteix en una autèntica revolució i ella amb la noia més popular del institut per renunciar a les cites amoroses, el que resulta ser una llàstima ja que ha trobat un noi que, al seu pesar, li agrada... el únic noi per el que mereixeria la pena donar-li una altre oportunitat a l'amor.
L'autora:
Elizabeth Eulberg va néixer i créixer en Wisconsin. Més tard va prendre rumb cap a la universitat de Siracusa i després es va establir a Nova York, on va desarrollar la seva professió en el sector editorial. Va treballar en el sector de Scholastic i actualment està a Little, Brown, on es la directora de Publicitat Global de la Stephenie Meyer. Viu a els afores de Manhattan amb les seves tres guitarres, dos teclats i una baqueta. Mentrés buscava documentació  per aquesta novel·la, va intentar renunciar als nois per sempre. No va funcionar.
I la meva opinió:
Sempre m'han agradat els Beatles per tan era inevitable que una novel·la basada amb una cançó dels Beetles  on la protagonista es diu com una altre cançó d'aquests m'agradés. La presentació de seguida em va cridar la atenció: el fet de que fos com una llibreta, la portada que imitava la famosa imatge dels Beatles ( que fos un exemplar en prova...).
Per una banda m'agrada la idea del Club però per una altre no. M'agrada perquè sempre he sigut més aviat feminista, sempre he pensat que si no volem no es obligatori sortir amb nois. No som cap mitja taronja. Estem completes. també m'ha agradat la idea de posar-te guapa per a tu, no per un noi (que potser ni sap el teu nom). Però per l'altre penso que no calen prendre mesures tan dràstiques (imagino que pot ser perquè de moment no he patit gaires desenganys amorosos) però mai he vist els nois com l' "enemic", sempre he pensat que en realitat són com nosaltres, que hi han tantes probabilitats que ens enganyin que enganyar-los. Que a vegades simplement la cosa  no funciona. Tampoc m'ha agradat el fet de que la protagonista sembli incapaç de dir el que sent als demés o a si mateixa. El que si que m'ha agradat es la manera en que més de vint noies s'uneixen, formant una barrera impentrable (o almenys això pensen elles) pels nois.
És una història romàntica, fresca i plena d'energia. Que enganxa des de la primera pàgina i te la poleixes en dos dies. La recomano!




divendres, 28 de setembre del 2012

Tu i jo, ara i aquí

Hola vividors de somnis!
Avui porto un dels primers llibres que he pagat jo i no els meus pares. Aix... em faig gran. (La veritat es que el meu pare el dia que li vaig demanar no estava d'humor i es va mostrar fred al meu numeret habitual).
Títol: Tu y yo, aquí, ahora
Autors: Jay Asher i Caroline Mackler
Editorial: Montena
Idioma: Castellà
Títol original: The future of us
Sinopsis:
A veces es necesario perderse para volver a encontrar el camino...

Emma y Josh han sido vecinos y amigos íntimos desde siempre, pero últimamente su relación no pasa por un buen momento. Todo porque un día Josh malinterpretó a Emma e intentó besarla... Desde entonces, ambos mantienen las distancias i ya no se ven fuera del instituto. Pero a raíz de una página web extraña que aparecerá en el ordenador de Emma con información acerca de su futuro, su camino y el de Josh volverán a unirse de forma inesperada...
Una historia sobre las barreras invisibles entre la amistad y el amor, y la importancia de vivir aquí y ahora.
Els autors:
Jay Asher nació en California y ha trabajado como librero. Su primera novela, Por trece razones, ha vendido más de un millión de ejemplares en Estados Unidos y varios millones en todo el mundo, además de recibir numerosos premios.

Carolyn Mackler vive en Nueva York con su marido y sus dos hijo, y ha publicado varias novelas para adolecentes.

Fragment del llibre:
 -¿Por qué dice que tiene trescientos veinte amigos? - pregunta Josh -. ¿Quien tiene tantos amigos?
(...)
Emma Nelson Jones
Ni siquiera puedo permitirme un psicólogo decente.

Josh se vuelve hacía mí.
-Es increíble que alguien se ponga escribir estas cosas.
-No es ella- aclaro-, sino yo.
-¿Porque iba a contar esta clase de historias en internet? ¡Es de locos!
-Exacto- digo - dentro de quince años voy a ser una enferma mental y por eso mi marido no querrá estar conmigo.
I la meva opinió:
És dels pocs llibres que he llegit escrit a dues mans i no ha estat gens malament. Parla de la fragilitat del futur i de la importància de viure el present, que de l'amistat a l'amor només hi ha un pas i a l'odi un segon. Que obsessionar-se amb el futur per oblidar el present és molt fàcil.
Està ambientat en el 1996 i això m'ha liat una mica, jo al 1996 no existia (bè, probablement era un espermatozoide a punt d'unir-se a l'òvul). Tenia que anar pregunant als meus pares si ells ja tenien ordinador o si coneixien  alguna de les pel·lícules oseries que apareixen en el llibre. Tenia que lluitar entre la veuta  que protestava dient que 1996 no és vell (per favor si l'any següent neixo jo, això es de fa tres dies)  i  l'altre que pensava impressionada que tot això era el mileni passat: Green Day ja tocava el 1996? Doncs si que són vells!
És una novel·la senzilla i original, confortant pel fet de que depara poques sorpreses. I la idea de coneixer el futur a través de Facebook m'ha agradat, fa pensar. Que serà de mi, d'aquí quinze anys?
M'ha agradat molt, excepte per la manera en que està narrada. El recomano!





dilluns, 24 de setembre del 2012

Grimpow

Títol: Grimpow, el camí invisible
Autor: Rafael Ábalos
Editorial: Montena
Idioma: Català
Sinopsis:
L'hivern de l'any 1313, un jove anomenat Grimpow troba el cadàver d'un home a les muntanyes nevades de la comarca d'Úllpens. Aterrit per la sinistra troballa, Grimpowaviat descobrirà que el cavalller mort era portador d'un missatge enigmàtic i d'una pedra misteriosa que canviarà la seva vida i el seu destí.
L'autor:
Va nèixer a Archidona (Málaga) l'octubre del 1956, i és el tercer de vuit germans.La seva infància, com la de Tom Sawyer fou plena de somnis i aventures: amics i natura, cabanes, pesca en rius i estanys, focs nocturns i trencs d'alba prodigiosos. Va ser un bon lector durant l'adolescència i va apassionar-se amb clàssics de la literatura com Twain, Kipling, Stevenson, Swift, Poe... És potser per aquesta raó que li agrada escriure novel·les d'adventures. Malgrat que és advocat de professió. fa uns anys que va descovrir per casualitat que podia inventar històries, i fou aleshores quan va descobrir per casualitat que podia inventar històries, i fou aleshores quan va començar la seva relació amb la literatura; en va resultar una experiència màgica i inesperada. Va publicar dos novel·les en el segell Debate: "Bufo Soñador" i "El Visitante del Laberinto". I després va arribar "Grimpow", una novel·la que ja li ha donat més alegries del que podia imaginar. Avui el lector té l'última paraula.
I la meva opinió:
Grimpow és una novel·la d'aventures ambientada en els finals de l'edat mitjana, tracta una época de canvis, quan la sabiesa comença brillar en la llarga nit d'ignorànica que va ser la edat mediaval. Parla de cavallers, de bandits, de donzelles i savis, de guerra, odi, amistat i amor. Vaja que m'ha fet enyorar Eragon.
El gran problema d'aquest llibre però ha sigut que no m'ha aconseguit enganxar, normalment que llegeixo un llibre estic envoltada d'una bombolla que fa que ho oblidi tot, ja no sóc la Nel·la,sino paraules lletres, imatges i històries que es van formant dins del meu cap. Però Grimpow amb Grimpow la bombolla tenia un forat que feia que no pogués estar el cent per cent dins de la història.Imagino que dos motius perquè això passés són que tenia un altre llibre nou que em cridava a la tauleta de nit i que la majoria de coses que apareixen el llibre les acabo de estudiar a història. Això no significa que no m'hagi agradat, i com casi sempre el recomano.