El Club dels Cors Solitaris

Títol: El club de los Corazones Solitarios
Autora: Elizabeth Eulberg
Editorial: Alfaguara
Idioma: Castellà
Títol original: The Lonely Hearts Club
Sinopsis (traduïda per mi):

Love is all you need...

Estàs segura?

La Penny està farta dels nois i farta de sortir amb ells, de manera que fa un jurament: "Mai més". Ha sofrit masses experiències dolentes i li han fet mal masses nois. Però això no li tornarà a passar ja que decideix crear el Club dels Cors Solitaris i no quedar amb ells mai més.

La Penny no és la única que està cansada de la forma en que les noies canvien (casi sempre a pitjor) per aconseguir el noi dels seus somnis... Poc a poc les seves amigues es van afegint al Club dels Cors Solitaris. Sense que la Penny s'ho esperi, el Club es converteix en una autèntica revolució i ella amb la noia més popular del institut per renunciar a les cites amoroses, el que resulta ser una llàstima ja que ha trobat un noi que, al seu pesar, li agrada... el únic noi per el que mereixeria la pena donar-li una altre oportunitat a l'amor.

L'autora:

Elizabeth Eulberg va néixer i créixer en Wisconsin. Més tard va prendre rumb cap a la universitat de Siracusa i després es va establir a Nova York, on va desarrollar la seva professió en el sector editorial. Va treballar en el sector de Scholastic i actualment està a Little, Brown, on es la directora de Publicitat Global de la Stephenie Meyer. Viu a els afores de Manhattan amb les seves tres guitarres, dos teclats i una baqueta. Mentrés buscava documentació  per aquesta novel·la, va intentar renunciar als nois per sempre. No va funcionar.

I la meva opinió:

Sempre m'han agradat els Beatles per tan era inevitable que una novel·la basada amb una cançó dels Beetles  on la protagonista es diu com una altre cançó d'aquests m'agradés. La presentació de seguida em va cridar la atenció: el fet de que fos com una llibreta, la portada que imitava la famosa imatge dels Beatles ( que fos un exemplar en prova...).

Per una banda m'agrada la idea del Club però per una altre no. M'agrada perquè sempre he sigut més aviat feminista, sempre he pensat que si no volem no es obligatori sortir amb nois. No som cap mitja taronja. Estem completes. també m'ha agradat la idea de posar-te guapa per a tu, no per un noi (que potser ni sap el teu nom). Però per l'altre penso que no calen prendre mesures tan dràstiques (imagino que pot ser perquè de moment no he patit gaires desenganys amorosos) però mai he vist els nois com l' "enemic", sempre he pensat que en realitat són com nosaltres, que hi han tantes probabilitats que ens enganyin que enganyar-los. Que a vegades simplement la cosa  no funciona. Tampoc m'ha agradat el fet de que la protagonista sembli incapaç de dir el que sent als demés o a si mateixa. El que si que m'ha agradat es la manera en que més de vint noies s'uneixen, formant una barrera impentrable (o almenys això pensen elles) pels nois.

És una història romàntica, fresca i plena d'energia. Que enganxa des de la primera pàgina i te la poleixes en dos dies. La recomano!