El mecanoscrit del segon origen
Manuel de Pedrolo
divendres, 30 de març del 2012
Mecanoscrit del segon origen
L'angoixava la certesa monstruosa que eren feliços sobre una muntanya de cadàvers.
dijous, 29 de març del 2012
Hola!, com esteu?
Sóc la Tane, i el que faig és escriure poemes, i a partir d'ara gràcies a la Nel·la, que em deixa una petita part del seu blog, els penjaré. El que també penjaré són algunes lletres de cançons. Els meus poemes tracten majoritàriament de sentiments, aixi que espero que us ajudin a entendre millor la vida dels adolescents. Les cançons, també tractaren de diversos sentiments. Com ja veieu aquest apartat del blog anirà sobre tots els sentiments!
També podeu deixar comentaris amb les vostres sugerències.
D'aqui poc penjaré el primer poema que vaig escriure! Ja em donareu la vostra opinió.
Fins aviat, gràcies Nel·la.
Sóc la Tane, i el que faig és escriure poemes, i a partir d'ara gràcies a la Nel·la, que em deixa una petita part del seu blog, els penjaré. El que també penjaré són algunes lletres de cançons. Els meus poemes tracten majoritàriament de sentiments, aixi que espero que us ajudin a entendre millor la vida dels adolescents. Les cançons, també tractaren de diversos sentiments. Com ja veieu aquest apartat del blog anirà sobre tots els sentiments!
També podeu deixar comentaris amb les vostres sugerències.
D'aqui poc penjaré el primer poema que vaig escriure! Ja em donareu la vostra opinió.
Fins aviat, gràcies Nel·la.
dissabte, 24 de març del 2012
No te lo vas a creer
Hola!
Si el que necessiteu és una bona dosis d'humor, aquest és el vostre llibre. Gràcies Tane.
Títol: No te lo vas a creer
Autora: Sophie Kinsella
Editorial: salamandra
Sinopsis (contraportada):
Después de asistir en Glasgow a una desastrosa reunión de trabajo y de tomarse un par de vodkas, ¿o fueron tres?, para infundirse valor, Emma Corrigan se sube por fin al temible artefacto volador para regresar a Londres. El vuelo resulta especialmente movido y Emma se agarra con desesperación a los brazos de su asiento. Presa del pánico, de su boca empiezan a brotar todos sus secretos, sus sueños más ocultos y deseos más inconfesables, que vana parar a oídos del silencioso pasajero que, inmutable, le escucha sentado a su lado.
Pero este mal trago no será nada comparado con lo que les espera el lunes en la oficina, donde corre la voz que el presidente de la megacorporación americana para la que trabaja se encuentra en la sede londiniense. En medio del nerviosismo general, Emma decide acercarse a la máquina de café del pasillo y se cruza con la comitiva que acompaña al gran jefe...
Sobre l'autora:
Sophie Kinsella es la autora de la divertida serie "Loca por las compras".
I la meva opinió:
Amb "No te lo vas a creer" he disfrutat moltísim, crec que és dels pocs llibres que ha aconseguit fer-me riure de veritat. Un humor i sinceritat sorprenen. Lectura fàcil i lleugera, d'acord no hi ha cap pensament ilustre, però... a vegades va bè descansar la raó i intentar viure dels somnis. L'estil es similar al de la Marian Keyes però, si es possible, encara més divertit i més similar a una pel·lícula romàntica. El recomano de tot cor! (buff... això m'ha quedat molt cursi...).
Porqué todos tenemos secretos.
Si el que necessiteu és una bona dosis d'humor, aquest és el vostre llibre. Gràcies Tane.
Títol: No te lo vas a creerAutora: Sophie Kinsella
Editorial: salamandra
Sinopsis (contraportada):
Después de asistir en Glasgow a una desastrosa reunión de trabajo y de tomarse un par de vodkas, ¿o fueron tres?, para infundirse valor, Emma Corrigan se sube por fin al temible artefacto volador para regresar a Londres. El vuelo resulta especialmente movido y Emma se agarra con desesperación a los brazos de su asiento. Presa del pánico, de su boca empiezan a brotar todos sus secretos, sus sueños más ocultos y deseos más inconfesables, que vana parar a oídos del silencioso pasajero que, inmutable, le escucha sentado a su lado.
Pero este mal trago no será nada comparado con lo que les espera el lunes en la oficina, donde corre la voz que el presidente de la megacorporación americana para la que trabaja se encuentra en la sede londiniense. En medio del nerviosismo general, Emma decide acercarse a la máquina de café del pasillo y se cruza con la comitiva que acompaña al gran jefe...
Sobre l'autora:
Sophie Kinsella es la autora de la divertida serie "Loca por las compras".
I la meva opinió:
Amb "No te lo vas a creer" he disfrutat moltísim, crec que és dels pocs llibres que ha aconseguit fer-me riure de veritat. Un humor i sinceritat sorprenen. Lectura fàcil i lleugera, d'acord no hi ha cap pensament ilustre, però... a vegades va bè descansar la raó i intentar viure dels somnis. L'estil es similar al de la Marian Keyes però, si es possible, encara més divertit i més similar a una pel·lícula romàntica. El recomano de tot cor! (buff... això m'ha quedat molt cursi...).
Porqué todos tenemos secretos.
dijous, 22 de març del 2012
La primera enquesta
Ja tinc el resultat de la primera enquesta i entre les següents pel·licules la guanyadora ha sigut....
Els jocs de la fam!
Podies escollir entre:
4 (80%) |
2 (40%) |
1 (20%) |
3 (60%) |
1 (20%) |
La veritat es que jo em quedaria amb totes!
Carolina se enamora
Hola!
Finalment puc dir que he sobreviscut a la segona avaluació amb algunes sorpreses desagradables, però segueixo viva, no? Us porto la ressenya del lllibre Carolina se enamora que portava una mica enderrarida. Gràcies Tane per deixarme'l.
Títol: Carolina se enamora.
Autor: Frederico Moccia
Editorial: Planeta Internacional
Sinopsis (contraportada):
Carolina es una chica como las demás: quiere hacer más cosa de las que sus padres le permiten, su paga semanal nunca le alcanza para todo lo que le gustaría, quiere una moto para poder moverse con libertad y tiene la cabeza llena de ideas propias que nunca encajan con las de los adultos...
Alegre y optimista, su vida transcurre entre sus amigas, con las que comparte los días y los sueños, el instituto, los exámenes, las fiestas y la familia. Pronto llegarán los primeros besos, robados en la penumbra del portal, la música que suena siempre en el momento adecuado y cuya letra siempre parece contar su historia.
¿Y el amor? ¿Cómo es el amor verdadero? Cuando conoce a Massimiliano parece que la pregunta va a responderse al fin, pero lo que Carolina no sabe es que el amor también puede hacer mucho daño y que no esta preparada para lo que va a ocurrir.
Sobre el autor:
(Roma, 1963) ha trabajado como escenógrafo en el cine y como guionista de televisión. Es autor de Perdona si te llamo amor,A tres metros sobre el cielo, Tengo ganas de ti y Perdona pero quiero casarme contigo.
De todas ellas se ha hecho la versión cinematográfica.
I la meva opinió:
No m'ha agradat massa.Moccia deixa clar que no en té ni idea del que fan les adolecents (de tretze o catorze anys), potser reflecteix el que a moltes els hi agradaria fer però no és la realitat (almenys en el meu cas) la Carolina fa coses que jo feia als deu anys i altres que noies de disset anys no han fet o no els hi deixen fer.
I les paraules del llibre, sovint recolzades en cites d'altres persones, sonen estranyement buides, d'una manera artificial. En els altres llibres almenys tenies un clar fil argumental on agafar-te (a tres metres sobre el cel el típic noi "dolent" s'enamora de la noia "bona", perdona si te llamo amor adolecent s'enamora d'un adult) però si em demanessin que descrivis el llibre en una sola frase seria: Carolina se enamora. I la veritat se s'enamora molt i sembla que tots els nois s'hagin de enamorar d'ella. També hi ha el fet de que inclogui els seus altres llibres dins del llibre; encara no sé si cualificarla idea de original i divertida o de creguda i vanidosa.
Però, misteriosament, em passa el mateix que Crepuscle (sí, ho reconec, m'agrada) tot i que són pràcticament el cent per cent conscient de que no tenen cap sentit i que no m'acaben d'agradar no me'n puc separar ni un segon.
Finalment, per primer vegada en la història d'aquest blog, he de dir que NO el recomano.
Finalment puc dir que he sobreviscut a la segona avaluació amb algunes sorpreses desagradables, però segueixo viva, no? Us porto la ressenya del lllibre Carolina se enamora que portava una mica enderrarida. Gràcies Tane per deixarme'l.
Títol: Carolina se enamora.
Autor: Frederico Moccia
Editorial: Planeta Internacional
Sinopsis (contraportada):
Carolina es una chica como las demás: quiere hacer más cosa de las que sus padres le permiten, su paga semanal nunca le alcanza para todo lo que le gustaría, quiere una moto para poder moverse con libertad y tiene la cabeza llena de ideas propias que nunca encajan con las de los adultos...
Alegre y optimista, su vida transcurre entre sus amigas, con las que comparte los días y los sueños, el instituto, los exámenes, las fiestas y la familia. Pronto llegarán los primeros besos, robados en la penumbra del portal, la música que suena siempre en el momento adecuado y cuya letra siempre parece contar su historia.
¿Y el amor? ¿Cómo es el amor verdadero? Cuando conoce a Massimiliano parece que la pregunta va a responderse al fin, pero lo que Carolina no sabe es que el amor también puede hacer mucho daño y que no esta preparada para lo que va a ocurrir.
Sobre el autor:
(Roma, 1963) ha trabajado como escenógrafo en el cine y como guionista de televisión. Es autor de Perdona si te llamo amor,A tres metros sobre el cielo, Tengo ganas de ti y Perdona pero quiero casarme contigo.
De todas ellas se ha hecho la versión cinematográfica.
I la meva opinió:
No m'ha agradat massa.Moccia deixa clar que no en té ni idea del que fan les adolecents (de tretze o catorze anys), potser reflecteix el que a moltes els hi agradaria fer però no és la realitat (almenys en el meu cas) la Carolina fa coses que jo feia als deu anys i altres que noies de disset anys no han fet o no els hi deixen fer.
I les paraules del llibre, sovint recolzades en cites d'altres persones, sonen estranyement buides, d'una manera artificial. En els altres llibres almenys tenies un clar fil argumental on agafar-te (a tres metres sobre el cel el típic noi "dolent" s'enamora de la noia "bona", perdona si te llamo amor adolecent s'enamora d'un adult) però si em demanessin que descrivis el llibre en una sola frase seria: Carolina se enamora. I la veritat se s'enamora molt i sembla que tots els nois s'hagin de enamorar d'ella. També hi ha el fet de que inclogui els seus altres llibres dins del llibre; encara no sé si cualificarla idea de original i divertida o de creguda i vanidosa.
Però, misteriosament, em passa el mateix que Crepuscle (sí, ho reconec, m'agrada) tot i que són pràcticament el cent per cent conscient de que no tenen cap sentit i que no m'acaben d'agradar no me'n puc separar ni un segon.
Finalment, per primer vegada en la història d'aquest blog, he de dir que NO el recomano.
dijous, 15 de març del 2012
Odio...
Odio a los canallas, a los que abusan de los demás, poco importa de dónde vengan o como se llamen o se vistan. Odio a los que no respetan la vida y la serenidad ajenas. Odio a los que, en lugar de pedir lo que no es suyo, lo roban.
Carolina se enamora
Frederico Moccia
 |
| (De qui poc faré la ressenya del llibre i per variar una mica d'imatges poso la de la pel·lícula) |
divendres, 9 de març del 2012
Els Jocs de la Fam
Hola!
De qui poc estranenran la pel·lícula dels Jocs de la Fam, quina casualitat oi?
Us deixo el tràiler i la banda sonora de la pel·lícula.
No us imaginaveu la Katniss més petitona?
Però no em podeu negar que no té bona pinta!
De qui poc estranenran la pel·lícula dels Jocs de la Fam, quina casualitat oi?
Us deixo el tràiler i la banda sonora de la pel·lícula.
No us imaginaveu la Katniss més petitona?
Però no em podeu negar que no té bona pinta!
Tot i que adoro la cançó, tinc la impressió que la veu dolça de la Taylor Swift es una burla a tots els horros de els Jocs de la Fam.
Els Jocs de la Fam
Hola!
Sento el retard, però estan començan les avaluacions i tinc que començar a estudiar com una boja. Gràcies
Mireia per confiar amb nosaltres.
Títol: Els Jocs de la Fam
Autor/a: Suzanne Collins
Editorial: Estrella Polar
Sinopsis (contraportada):
Podries viure tot sol, en un món salvatge, on tothom farà el possible perquè no tornis a veure la llum del dia?
Sobre l'autora:
Viu amb la seva família i un parell de gats adoptats a Connecticut.
Des del 1991 ha treballat com a guionista de televisió.
Els Jocs de la Fam es la seva primera novela.
I la meva opinió:
Quan vaig obrir la tapa i vaig veure la amenaça indirecte de la meva professora de català (la que ens ha deixat el llibre a mi i a una amiga), el seu nom i el nom i la data de l'última persona a qui li va deixar (el va trencar i li va tenir que comprar un de nou), he de reconèixer que vaig començar a mirar el llibre amb més respecte, tenia por d'obrir-lo i que s'em caiguessin les pàgines a trossets. Però després de veure el tràiler i la llarga espera que vam haver de patir per aconseguirlo no podia deixar aquest món sense haver-lo llegit.
Tot i així m'ha agradat moltíssim. Resulata interessant i diferent i desde la primera pàgina (upss... ho retiro a la primera pàgina hi havia l'avís), des de la segona pàgina no t'en pots separar.
És una clara crítica als reality shows, on només importa la audencia, portada als límits, i si a l'audiencia li interessa veure morir els participants del concurs? I si la mateixa societat t'obliga a contemplar com moren els teus germans? Els teus millors amics?I si a sobre t'obliguen a fingir disfrutar-ho?
Un clar avís de fins on pot arribar la crueltat humana. I una suplica de justicia i llibertat.
I ens ensenya una cara diferent de l'amor, una que intentem no mirar: la cara falsa de l'amor, però darrere de cada mentida s'amaga la veritat.
Aconsegueix fer-te reflexionar, horroritzar-te del que està passant al nostre voltant o que passarà de qui poc.
El recomano! I no patiu l'amenaça es un cas únic.
Sento el retard, però estan començan les avaluacions i tinc que començar a estudiar com una boja. Gràcies
Mireia per confiar amb nosaltres.
Títol: Els Jocs de la FamAutor/a: Suzanne Collins
Editorial: Estrella Polar
Sinopsis (contraportada):
Podries viure tot sol, en un món salvatge, on tothom farà el possible perquè no tornis a veure la llum del dia?
Sobre l'autora:Viu amb la seva família i un parell de gats adoptats a Connecticut.
Des del 1991 ha treballat com a guionista de televisió.
Els Jocs de la Fam es la seva primera novela.
I la meva opinió:
Quan vaig obrir la tapa i vaig veure la amenaça indirecte de la meva professora de català (la que ens ha deixat el llibre a mi i a una amiga), el seu nom i el nom i la data de l'última persona a qui li va deixar (el va trencar i li va tenir que comprar un de nou), he de reconèixer que vaig començar a mirar el llibre amb més respecte, tenia por d'obrir-lo i que s'em caiguessin les pàgines a trossets. Però després de veure el tràiler i la llarga espera que vam haver de patir per aconseguirlo no podia deixar aquest món sense haver-lo llegit.
Tot i així m'ha agradat moltíssim. Resulata interessant i diferent i desde la primera pàgina (upss... ho retiro a la primera pàgina hi havia l'avís), des de la segona pàgina no t'en pots separar.
És una clara crítica als reality shows, on només importa la audencia, portada als límits, i si a l'audiencia li interessa veure morir els participants del concurs? I si la mateixa societat t'obliga a contemplar com moren els teus germans? Els teus millors amics?I si a sobre t'obliguen a fingir disfrutar-ho?
Un clar avís de fins on pot arribar la crueltat humana. I una suplica de justicia i llibertat.
I ens ensenya una cara diferent de l'amor, una que intentem no mirar: la cara falsa de l'amor, però darrere de cada mentida s'amaga la veritat.
Aconsegueix fer-te reflexionar, horroritzar-te del que està passant al nostre voltant o que passarà de qui poc.
El recomano! I no patiu l'amenaça es un cas únic.
divendres, 2 de març del 2012
Fanboy y Goth Girl
Avui us porto la ressenya de un llibre que me deixat una amiga ( i,probablement, una futura col·laboradora del blog). Grácies Airy!
Títol: Las increíbles aventuras de Fanboy y Goth Girl
Autor: Barry Lyga
Editorial: Narrativa Singular
Sinopsis (contraportada):
Títol: Las increíbles aventuras de Fanboy y Goth Girl
Autor: Barry Lyga
Editorial: Narrativa Singular
Sinopsis (contraportada):
Las aventuras de un adolescente fracasado con
una doble vida en Internet. Una novela con grandes
dosis de humor y sinceridadque atrapa desde
la primera página.
¿Es éste mi poder secreto mutante? ¿La capacidad de arruinar cualquier situación normal?
Fanboy nunca ha tenido una vida fácil; sin embargo, este curso se está convirtiendo en un infierno personal. Los alumnos conflictivos lo han elegido como blanco de sus agresiones; su mejor amigo se ha pasado al lado oscuro (es deportista y ha sido aceptado en la panda de los chicos populares); su madre está embarazada y su padrastro (que lo ignora por completo) sólo está pendiente de la nueva forma alienígena que nacerá (el hermanito o hermanita).
Aún así, Fanboy tiene un secreto: ha estado trabajando en una novela gráfica que será un éxito mundial-seguro- y le dará la oportunidad de huir para siempre del pueblucho donde vive, y de alejarse de la familia y de los insoportables compañeros de instituto. Pero le falta decisión.. y de eso Kyra (Goth Girl) tiene de sobra. Su nueva amiga es la única persona que le anima a dibujar y a rebelarse contra el mundo. Fanboy se planteará enfrentarse a sus demonios siguiendo el ejemplo del cinismo y anarquía de Kyra, pero ella también tiene secretos que lo pueden arrastrar a la oscuridad.
Sobre el autor:
Barry Lyga siempre ha sido un auténtico fan del mundo del cómic. Cuando era pequeño le decían que los cómics eran basura y que le pudrirían el cerebro, pero el no hacía caso.
Criado a base de dieta constante de cómics, trabajó en la industria del cómic durante diez años, pero ahora se dedica plenamente a escribir. Su debut literariop fue celebrado por Publisher Weekly. Actualmente vive en Hannover, Pennsilvania, y su última novela es Boy Toy. Si quieres saber más cosas acerca de Barry entra en:
www.fanboyandgothgirl.com
I la meva opinió:
 |
| Ilustraciódel Fanboy |
Es un llibre molt original, planteja el tema típic dels llibres juvenils americans, intitut, populars i perdedors... però desde un altre punt de vista la del perdedor, fracasat, friqui i fanboy dels cómics i encara hi afegeix més salsa ja que el protagonisat es un friqui enamorat de una gotica, tela no?
Es divertit i sincer (com diu la ressenya) i m'ha agradat molt.
Només tinc dos queixes, la primera és que resulta una mica pesat estar les vint-i-quatre hores dins del cap d'un friqui llegurement pervertit i rencorós (el llibre està en primera persona), a part de que m'ha fet descobrir coses que potser hauria preferit fingir ignorar dels nois (ereccions...) i que m'han resultat una mica violentes.
La segona queixa es la tossudessa de la Goth Girl, en la majoria de llibres les disscusions duren uns capítols en aquest la major part del llibre estan discutin dient-se una vegada i una latre que no es parlen i s'odien.
Ha aconseguit que em sàpiga greu no saber res de cómics ja que això fa que te perdis molts jocs de paraules entre el Fanboy i la Goth Girl.
M'he sentit molt identificada amb els dos protagonistes (almenys al principi quan es comporten com persones relativament noramals), suposo que (encara que sempre ho negaré) per les venes tinc una mica de sang de gótica i una mica més de friqui.
El recomano, i també recomano visitar la página web. Jo l'acabo de descobrir i me n'he enamorat si sapigués una mica més d'anglés ja estariem casades...
 |
| Goth Girl presentan el segon llibre, té molt bona pinta no? |
dijous, 1 de març del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)