Carolina se enamora

Hola!
Finalment puc dir que he sobreviscut a la segona avaluació amb algunes sorpreses desagradables, però segueixo viva, no? Us porto la ressenya del lllibre Carolina se enamora que portava una mica enderrarida. Gràcies Tane per deixarme'l.

Títol: Carolina se enamora.
Autor: Frederico Moccia
Editorial: Planeta Internacional
Sinopsis (contraportada):
Carolina es una chica como las demás: quiere hacer más cosa de las que sus padres le permiten, su paga semanal nunca le alcanza para todo lo que le gustaría, quiere una moto para poder moverse con libertad y tiene la cabeza llena de ideas propias que nunca encajan con las de los adultos...
Alegre y optimista, su vida transcurre entre sus amigas, con las que comparte los días y los sueños, el instituto, los exámenes, las fiestas y la familia. Pronto llegarán los primeros besos, robados en la penumbra del portal, la música que suena siempre en el momento adecuado y cuya letra siempre parece contar su historia.
¿Y el amor? ¿Cómo es el amor verdadero? Cuando conoce a Massimiliano parece que la pregunta va a responderse al fin, pero lo que Carolina no sabe es que el amor también puede hacer mucho daño y que no esta preparada para lo que va a ocurrir.
Sobre el autor:
(Roma, 1963) ha trabajado como escenógrafo en el cine y como guionista de televisión. Es autor de Perdona si te llamo amor,A tres metros sobre el cielo, Tengo ganas de ti y Perdona pero quiero casarme contigo.
De todas ellas se ha hecho la versión cinematográfica.
I la meva opinió:
No m'ha agradat massa.Moccia deixa clar que no en té ni idea del que fan les adolecents (de tretze o catorze anys), potser reflecteix el que a moltes els hi agradaria fer però no és la realitat (almenys en el meu cas)  la Carolina fa coses que jo feia als deu anys i altres que noies de disset anys no han fet o no els hi deixen fer.
I les paraules del llibre, sovint recolzades en cites d'altres persones, sonen estranyement buides, d'una manera artificial. En els altres llibres almenys tenies un clar fil argumental on agafar-te (a tres metres sobre el cel el típic noi "dolent" s'enamora de la noia "bona", perdona si te llamo amor adolecent s'enamora d'un adult) però si em demanessin que descrivis el llibre en una sola frase seria: Carolina se enamora. I la veritat se s'enamora molt i sembla que tots els nois s'hagin de enamorar d'ella. També hi ha el fet de que inclogui els seus altres llibres dins del llibre; encara no sé si cualificarla idea de original i divertida o de creguda i vanidosa.
Però, misteriosament, em passa el mateix que Crepuscle (sí, ho reconec, m'agrada) tot i que són pràcticament el cent per cent conscient de que no tenen cap sentit i que no m'acaben d'agradar no me'n puc separar ni un segon.
Finalment, per primer vegada en la història d'aquest blog, he de dir que NO el recomano.