Llegat

Hola!
Espero que hagueu aprofitat al màxim de la Setmana Santa, jo almenys crec que ho he fet. Finalment després de mesos de prometre-la us porto la ressenya de Llegat!


Títol: Llegat
Autor: Christopher Paolini
Editorial: rocaeditorial
Sèrie: Llegat
Sinopsis (contraportada):

El genet cavalca de nou.

El llegat arriba a la seva fi, però la llegenda mai no morirà.

No fa gaire temps Eragon- Botxí de l'Ombra, Genet de Drac- no era més que un pobre pagès, i el seu drac,  Saphira, només una pedra blava al bosc. Ara el destí de tota una civilització depén d'ells.

Llargs mesos d'entrenament i combat han propiciat victòries i esperança, però també han ocasionat pèrdues irreperables. I encara tenen al davant la veritable batalla: s'han d'enfrontar amb Galvatorix. Quan ho facin, hauran de ser prou forts per derrotar-lo.

I si ells no poden, no ho podrà fer ningú. No hi haurà una segona oportunitat.

El Genet i el seu drac han arribat més lluny del que ningú hauria pogut somiar. Però podran enderrocar el malvat rei i restablir la justícia a Alagaësia? I si ho aconsegueixen, a quin preu?

Sobre l'autor:

Christopher Paolini va nèixer el 17 de novembre de 1983 al Sud de Califòrnia. Ha viscut la part més gran de la seva vida a Paradise Valley, Montana, amb els seus pares i la seva germana petita. Amant de la ciencia-ficció i la fantasia, es va graduar a l'institut a quinze anys i va començar a escriure Eradon tot inspirant-se al paisatge muntanyós que l'envoltava per crear Alagaësia.

La sèrie El llegat està composada per Eragon, Eldest, Brisingr i Llegat. Ara que aquesta arriba a la seva fi, en Crsitopher planeja unes vacances per començar a pensar en idees pels seus propers llibres.

I la meva opinió:

M'ha agradat molt, fins i tot més del que esperava. Però, ho he de reconèixer si no fos per un noi molt guapo que va a orquestra amb mi encara hagués trigat més a llegir-lo.

Ha acabat la sèrie de la millor manera que podia,potser hi han coses que jo les hagués fet diferent però vaja...

igualment he disfrutat cada paraula; excepte, potser dels moments en els quals es posava sàdic, que em venien ganes de tirar el llibre ben lluny (relliscades per culpa de bassals de sang, assasintats amb culleres, cucs  carnívors...).

I el final (encara que era bastant evident) ha aconseguit soprendre'm (en certa manera) i que s'em escapés un "Oh!" d'orgull.

El recomano a tot aquell que tingui el cap els núvols i somii en un lloc on tot és possible (com jo).

Llibres de la sèrie: