Tu i jo, ara i aquí

Hola vividors de somnis!
Avui porto un dels primers llibres que he pagat jo i no els meus pares. Aix... em faig gran. (La veritat es que el meu pare el dia que li vaig demanar no estava d'humor i es va mostrar fred al meu numeret habitual).
Títol: Tu y yo, aquí, ahora
Autors: Jay Asher i Caroline Mackler
Editorial: Montena
Idioma: Castellà
Títol original: The future of us
Sinopsis:

A veces es necesario perderse para volver a encontrar el camino...

Emma y Josh han sido vecinos y amigos íntimos desde siempre, pero últimamente su relación no pasa por un buen momento. Todo porque un día Josh malinterpretó a Emma e intentó besarla... Desde entonces, ambos mantienen las distancias i ya no se ven fuera del instituto. Pero a raíz de una página web extraña que aparecerá en el ordenador de Emma con información acerca de su futuro, su camino y el de Josh volverán a unirse de forma inesperada...

Una historia sobre las barreras invisibles entre la amistad y el amor, y la importancia de vivir aquí y ahora.

Els autors:

Jay Asher nació en California y ha trabajado como librero. Su primera novela, Por trece razones, ha vendido más de un millión de ejemplares en Estados Unidos y varios millones en todo el mundo, además de recibir numerosos premios.

Carolyn Mackler vive en Nueva York con su marido y sus dos hijo, y ha publicado varias novelas para adolecentes.

Fragment del llibre:

 -¿Por qué dice que tiene trescientos veinte amigos? - pregunta Josh -. ¿Quien tiene tantos amigos?

(...)

Emma Nelson Jones

Ni siquiera puedo permitirme un psicólogo decente.

Josh se vuelve hacía mí.

-Es increíble que alguien se ponga escribir estas cosas.

-No es ella- aclaro-, sino yo.

-¿Porque iba a contar esta clase de historias en internet? ¡Es de locos!

-Exacto- digo - dentro de quince años voy a ser una enferma mental y por eso mi marido no querrá estar conmigo.

I la meva opinió:
És dels pocs llibres que he llegit escrit a dues mans i no ha estat gens malament. Parla de la fragilitat del futur i de la importància de viure el present, que de l'amistat a l'amor només hi ha un pas i a l'odi un segon. Que obsessionar-se amb el futur per oblidar el present és molt fàcil.

Està ambientat en el 1996 i això m'ha liat una mica, jo al 1996 no existia (bè, probablement era un espermatozoide a punt d'unir-se a l'òvul). Tenia que anar pregunant als meus pares si ells ja tenien ordinador o si coneixien  alguna de les pel·lícules oseries que apareixen en el llibre. Tenia que lluitar entre la veuta  que protestava dient que 1996 no és vell (per favor si l'any següent neixo jo, això es de fa tres dies)  i  l'altre que pensava impressionada que tot això era el mileni passat: Green Day ja tocava el 1996? Doncs si que són vells!
És una novel·la senzilla i original, confortant pel fet de que depara poques sorpreses. I la idea de coneixer el futur a través de Facebook m'ha agradat, fa pensar. Que serà de mi, d'aquí quinze anys?
M'ha agradat molt, excepte per la manera en que està narrada. El recomano!

Grimpow

Títol: Grimpow, el camí invisible
Autor: Rafael Ábalos
Editorial: Montena
Idioma: Català
Sinopsis:
L'hivern de l'any 1313, un jove anomenat Grimpow troba el cadàver d'un home a les muntanyes nevades de la comarca d'Úllpens. Aterrit per la sinistra troballa, Grimpowaviat descobrirà que el cavalller mort era portador d'un missatge enigmàtic i d'una pedra misteriosa que canviarà la seva vida i el seu destí.
L'autor:
Va nèixer a Archidona (Málaga) l'octubre del 1956, i és el tercer de vuit germans.La seva infància, com la de Tom Sawyer fou plena de somnis i aventures: amics i natura, cabanes, pesca en rius i estanys, focs nocturns i trencs d'alba prodigiosos. Va ser un bon lector durant l'adolescència i va apassionar-se amb clàssics de la literatura com Twain, Kipling, Stevenson, Swift, Poe... És potser per aquesta raó que li agrada escriure novel·les d'adventures. Malgrat que és advocat de professió. fa uns anys que va descovrir per casualitat que podia inventar històries, i fou aleshores quan va descobrir per casualitat que podia inventar històries, i fou aleshores quan va començar la seva relació amb la literatura; en va resultar una experiència màgica i inesperada. Va publicar dos novel·les en el segell Debate: "Bufo Soñador" i "El Visitante del Laberinto". I després va arribar "Grimpow", una novel·la que ja li ha donat més alegries del que podia imaginar. Avui el lector té l'última paraula.

I la meva opinió:
Grimpow és una novel·la d'aventures ambientada en els finals de l'edat mitjana, tracta una época de canvis, quan la sabiesa comença brillar en la llarga nit d'ignorànica que va ser la edat mediaval. Parla de cavallers, de bandits, de donzelles i savis, de guerra, odi, amistat i amor. Vaja que m'ha fet enyorar Eragon.
El gran problema d'aquest llibre però ha sigut que no m'ha aconseguit enganxar, normalment que llegeixo un llibre estic envoltada d'una bombolla que fa que ho oblidi tot, ja no sóc la Nel·la,sino paraules lletres, imatges i històries que es van formant dins del meu cap. Però Grimpow amb Grimpow la bombolla tenia un forat que feia que no pogués estar el cent per cent dins de la història.Imagino que dos motius perquè això passés són que tenia un altre llibre nou que em cridava a la tauleta de nit i que la majoria de coses que apareixen el llibre les acabo de estudiar a història. Això no significa que no m'hagi agradat, i com casi sempre el recomano.

Puro

Ha arribat el primer dia de cole, però per sort em puc despedir d'aquest estiu amb la ressenya d'un bon llibre.
Títol: Puro
Autora: Julianna Baggott
Editorial: Roca
Idioma: Castellà
Triología: Puro
Títol original: Pure
Sinopsis (traduïda per mi):
We know you are here, our brothers and sisters...
Sabem que esteu aquí, germans i germanes...

La Pressia amb prou feines se'n  recorda de les Detonacions i menys encara de com era la vida Abans. En el armari on dorm, entre les ruïnes d'una antiga barberia, pensa en com el món es va convertir en cendra, pols, cicatrius, cremades i cossos danyats, fosos en cossos estranys.

Burn a Pure and Breath the Ash...
Crema un Pur i respiren les cendres..

Estan aquells que van escapar de l'Apocalipsi sense cap mal, els Purs. Viuen fora de perill, dins de la Cúpula que protegeix les seves vides, éssers superiors i sans. Però en Perdiu (Partridge en l'original, Perdiz en castellà), el pare del qual es una de les persones més influents de la Cúpula, es sent aïllat i sol. Quan per casualitat escolta unes paraules del seu pare que li indiquen que pot estar viva, en Perdiu ho arrisca tot, inclosa la seva vida per sortir a buscar-la. I allà es on es toparà amb la Pressia...

L'autora:
Julianne Baggott és novel·lista, assagista i poeta. Ha publicat setze llibres en els últims deu anys. La seva carrera va començar quan als vint-i-dos anys va editar el seu primer llibre, just després de llicenciar-se de la universtitat. La seva obra ha sigut traduïda en més de trenta llengües. Viu a Florida amb el seu marit i quatre fills on ensenya escritura creativa a la universitat del estat.
I la meva opinió:
Pur no és ni de lluny com jo esperava. No es una història d'amor (i ciencia ficció) com Delirium o Eve, ni tan sàdic com els Jocs de la Fam (tot i que casi l'atrapa). Res és el que esperes. La guerra és bastant complicada (una mica massa, pel meu cervell que encara està en off) i treballada i la part romàntica és més aviat senzilla, encara que és probable que en la segona part es compliqui.

Hiroshima, després de la bomba atòmica

La imaginació de l'escritora s'atraveix a mirar més enllà.Crea un món terrible, on tothom són monstres, on has de lluitar per poder respirar, crea uns personatges que aconsegueixen fer-te venir calfreds. Fins i tot la protagonista és un mica monstruosa. Demana que reflexonis sobre la bomba atòmica d'Hiroshima, t'avisa del que potser algun dia passarà, i mentrestan tracta temes tan diaris com el masclisme.
El final no m'ha agradat massa, tot i que passen moltes coses ho fa en un ritme que provoca que en prou feines te'n adonis, esperava alguna cosa més contundent.
Tot i aíxí recomano!

Pandemonium

Hola!Avui toca un llibre que pràcticament sembla que el desti volgués que llegís... Moltes gracies Chara, per deixar-me'l. Si fos meu, no crec que jo hagués pogut suportar que algu se'l llegís abans que jo.


Títol: Pandemonium
Autora: Lauren Oliver
Idioma: Castellà
Editorial: Grupo SM
Serie: Delirium(II)
Sinopsis:

La antigua Lena ya no existe.

Yo la enterré.

La dejé al otro lado,

tras una pared de humo y llamas.

Con Álex.

Ahora todo ha cambiado.

Quiero luchar por un mundo

donde el amor no sea considerado una enfermedad.

Aunque no creo que pueda volver a enamorarme.

Lena ha escapado, ha dejado atrás a Álex, a Hana y todo lo que formaba parte de su mundo.

Ahora, en la Tierra Salvaje, tiene una nueva familia, una vida más difícil y peligrosa que la que ha dejado, y también mucho más libre.

La nueva Lena decide unirse a la Resistencia para seguir luchando por la libertad.

Pero al hacerlo se convierte en la pieza de un juego, y la piezas siempre las manejan otros.

L'autora:

Lauren Oliver es una voraz lectora e incansable escritora. Escribe en el bus, en el metro, en el tren, en los aviones... y desde pequeña le pareció normal pasarse horas y horas delante del ordenador inventando historias y creando personajes.

El títol:

Pandemonium significa el paraís perdut i segons els llibres de John Miller és la capital de l'infern.

Deriva del grec (tots els dimonis).Aquesta ciutat va ser construida pels àngels caiguts sota el mandat de Mammon i va ser construida amb tan sols una hora. Tot i que sobrepasa qualsevol lloc habitat per humans, els dimonis han de reduir el seu tamany per poder-hi entrar.

I la meva opinió:

És dels pocs llibres que casi m'ha agradat més que la primera part. La protagonista ja no és la nena perduda que era en el primer sinò que evoluciona (o com diu el llibre torna a nèixer) es torna en una guerrera, ja no depen de nois com l'´Álex sino és ella la que salva i ensenya, ha deixat el passat enrere i continua endavant. I aixó es una bona lliçó, en altres llibres les protagonistes es queden en la seva torre de marfil esperant un princep que potser no tornarà mai, però la Lena, no. Ella baixa de la torre, i intenta continuar amb la seva vida fent allò que se li dòna més bè: estimar i lluitar pel que vol, per la llibertat.

La història a l'estil de Romeu i Julieta ha quedat enrere per transformar-se en una molt més trepidant i mortífera. Al estil dels Jocs de la Fam.

El recomano i molt. I per cert, necessito la tercera part (Requiem) ja!

Per saber la meva opinió de Delirium clica aquí.

Cuando te encuentre

Títol: Cuando te encuentre
Autor: Nicholas Sparks
Editorial: Roca
Idioma: Castellà
Títol original: The Lucky One
Sinopsis:
Durante su tercera misión en Iraq, el soldado estadounidense Logan Thibault encuentra la fotografía de una joven sonriente medio enterrada en la arena del desierto. En la base, nadie la reclama y él acaba guardándola. De repente Logan empieza a tener suerte: gana en las partidas de póquer, sobrevive a un ataque que mata a dos de sus compañeros...
De vuelta a EE.UU., Logan buscará a la mujer retratada pero desde luego no se espera a la persona fuerte pero vulnerable con la que se topa en Hampton, Carolina del Norte.
La atracción que siente por ella le pilla desprevenido así que acaba por mantener en secreto la historia de la fotografía, su amuleto. Un secreto que puede terminar destruyendo la maravillosa historia de amorque acaba de comenzar.

L'Autor:
Nicholas Sparks va nèixer a Estats Units la nit de Nadal del 1965. El seu primer éxit, El cuaderno de Noah, va ser portat al cinema el 2005, igual que altres de les seves noveles com Noches de tormenta, Querido John iLa Última canción, totes elles a Rocaeditorial.
És l'autor de més de 15 obres qua han sigut traduïdes i publicades en 25 països.






I la meva opinió:
És el segon llibre que he llegit de Nicholas Sparks, però tenia la sensació de que n'havia llegit milers, el final: no ha aconseguit sorprendre'm. Els personatges: repliques d'altres...
És una història d'estiu, bonica i moolt romàntica (un pel cursi). No impacta, es per passar l'estona. Això no vol dir que no m'hagi agradat, però l'argument resulta una mica massa impossible i previsible, he anyorat una mica més de passió, tot estava calculat.
M'han agradat els petits moments de pau i felicitat que narra, estar sentat al costat d'un rierol contemplant la posta de sol... 

També et pot interessar:
En nombre del amor

Novetats Roig Robí

 Ja s'acosta l'hora de tornar a l'escola, però espero que amb les imatges que he trobat se us fagi més fàcil.De qui poc perquè podreu veure un dels vostres llibres preferits a la pantalla! (I no em digueu que el Gideon de carn i ossos no és guapo).

Criadas y Señoras

Aquest estiu he vist la pel·lícula de Criadas y Señoras (que em va agradar molt), i quan l'altre dia vaig veure el llibre no vaig poder-me resistir a comprar-lo.

Títol: Criadas y Señoras

Autora: Kathryn Stockett

Editorial: Maeva

Idioma: Castellà

Títol original: The help

Sinopsis:

Jackson, Missisipi, 1962. Tras acabar sus estudios, la joven Skeeter regresa a casa, sin la menor ilusión por buscarse un marido como pretende su madre; Skeeter sueña con una vida diferente, dedicada a la literatura.

Aibeleen, una criada negra, está volcada en la educación de una niña  que tiene a su cargo, para olvidar la muerte de su hijo. Su mejor amiga, Minny, conocida por su rebeldía encuentra trabajo en casa de una familia recién llegada que aún no conoce su fama.

Cuando Skeeter conoce las historias de Aibeleen y Minny empieza a imaginar un proyecto clandestino y liberador. Estas tres mujeres unirán sus esfuerzos para rebelarse contra un orden social injusto y los prejuicios de una pequeña ciudad.

L'autora:

Kathryn Stockett nació y se crió en el lugar donde transcurre su novela Criadas y Señoras, la pequeña ciudad de Jackson, en Misisipi. Se licenció en lengua inglesa y escritura creativa en la Universidad de Alabama antes de insatalarse en Nueva York, donde trabajó durante nueve años en el mundo de la edición. Actualmente reside en Atlanta.

Con Criadas y Señoras, Kathryn Stockett ha logrado situarse entre los autores más leídos, y los críticos no han dudado en considerar su ópera prima como todo un clásico contemporáneo.

I la meva opinió:

Criadas y Señoras parla del valor de ajudar a que les coses canviïn, que la veritat surti a la superfície, d'acceptar-se a si mateix. Parla de desruir barreres que només existeixen en la ment de la gent.

Quan Skeeter i les altres dotze criades comencen a escriure la  història no són conscients de fins a quin punt poden arribar a cambiar les coses, només volen que la gent s'adoni que el seu punt de vista també existeix, que recorden tan les coses bones com les dolentes dels seus treballs; que en realitat no són tan diferents de les senyores per les quals treballen. Volen narrar que es sent, quan eduques un nen com si fos fill teu perquè després, quan creixi, es converteixi en una replica dels seus pares.

La barreja d'amor i odi que hi ha en totes les relacions entre les criades i les seves senyores.

El recomano!