Puro

Ha arribat el primer dia de cole, però per sort em puc despedir d'aquest estiu amb la ressenya d'un bon llibre.
Títol: Puro
Autora: Julianna Baggott
Editorial: Roca
Idioma: Castellà
Triología: Puro
Títol original: Pure
Sinopsis (traduïda per mi):
We know you are here, our brothers and sisters...
Sabem que esteu aquí, germans i germanes...

La Pressia amb prou feines se'n  recorda de les Detonacions i menys encara de com era la vida Abans. En el armari on dorm, entre les ruïnes d'una antiga barberia, pensa en com el món es va convertir en cendra, pols, cicatrius, cremades i cossos danyats, fosos en cossos estranys.

Burn a Pure and Breath the Ash...
Crema un Pur i respiren les cendres..

Estan aquells que van escapar de l'Apocalipsi sense cap mal, els Purs. Viuen fora de perill, dins de la Cúpula que protegeix les seves vides, éssers superiors i sans. Però en Perdiu (Partridge en l'original, Perdiz en castellà), el pare del qual es una de les persones més influents de la Cúpula, es sent aïllat i sol. Quan per casualitat escolta unes paraules del seu pare que li indiquen que pot estar viva, en Perdiu ho arrisca tot, inclosa la seva vida per sortir a buscar-la. I allà es on es toparà amb la Pressia...

L'autora:
Julianne Baggott és novel·lista, assagista i poeta. Ha publicat setze llibres en els últims deu anys. La seva carrera va començar quan als vint-i-dos anys va editar el seu primer llibre, just després de llicenciar-se de la universtitat. La seva obra ha sigut traduïda en més de trenta llengües. Viu a Florida amb el seu marit i quatre fills on ensenya escritura creativa a la universitat del estat.
I la meva opinió:
Pur no és ni de lluny com jo esperava. No es una història d'amor (i ciencia ficció) com Delirium o Eve, ni tan sàdic com els Jocs de la Fam (tot i que casi l'atrapa). Res és el que esperes. La guerra és bastant complicada (una mica massa, pel meu cervell que encara està en off) i treballada i la part romàntica és més aviat senzilla, encara que és probable que en la segona part es compliqui.

Hiroshima, després de la bomba atòmica

La imaginació de l'escritora s'atraveix a mirar més enllà.Crea un món terrible, on tothom són monstres, on has de lluitar per poder respirar, crea uns personatges que aconsegueixen fer-te venir calfreds. Fins i tot la protagonista és un mica monstruosa. Demana que reflexonis sobre la bomba atòmica d'Hiroshima, t'avisa del que potser algun dia passarà, i mentrestan tracta temes tan diaris com el masclisme.
El final no m'ha agradat massa, tot i que passen moltes coses ho fa en un ritme que provoca que en prou feines te'n adonis, esperava alguna cosa més contundent.
Tot i aíxí recomano!