La selección

Títol: La Selección
Autora: Keira Cass
Editorial: Roca
Idioma: Castellà
Títol original: The Selection
Sinipsis:
Para treinta y cinco chicas, la Selección es una oportunidad que solo se presenta una vez en la vida. La oportunidad de escapar de la vida que les ha tocado por nacer en una determinada familia. La oportunidad de vivir en un palacio y de competir por el príncipe Maxon.
Sin embargo, para America Singer, ser seleccionada es una pesadilla poruqe significa alejarse de su amor secreto Aspen, quien pertenece a una casta inferior a ella; y también abandonar a su hogar para pelear por una corona que no desea y vivir en un palacio que está bajo las consatntes amenaza de ataques violentos por parte de los rebeldes.
Es entonces cunado America conoce al príncipe Maxon. Poco a poc, se empeiza a cuestionar los planes que ella había hecho para su vida y se da cuenta de que la vida con la que siempre soñó puede no poder compararse con el futuro que nunca se atrevió siquiera a imaginar.
L'autora:
Kiera Cass se graduó por la Universidad de Radford en Historia. Creció eb Carolina del Sur y en la actualidad vive en Blacksburhg, Virgina, con su familia. Le gusta leer, bailar y comer cantidades industriales de pasteles.

I la meva opinió:


Primer de tot he de queixar-me del nom de la protagonista, America Singer, de debò a l'autora no se li ha acudit res millor?
És la idea dels jocs de la fam però molt més light. La versió per nenes. Envers de haver de lluitar per salvar la teva pell, has de lluitar contra trenta-set adolescents per... conquistar el cor del atractiu príncep.
Tot el llibre es bastant maxista, encara que ho intenta dissimular, el príncep te trenta-set noies als seus peus, totes tenen la obligació de complaure'l, ell pot fer el que vulgui d'elles però si elles l'enganyen poden ser condemnades a mort.
Però, m'ha agradat bastant, el principi és una mica difícil d'entrar dins de la història però després ja enganxa. Reconèixe-m'ho quina noia no ha somiat en viure a en un palau, en ser l'escollida?
És, simplement, un contes de fades modern. Encara que molesta una mica que no acabi d'escollir noi, que de seguida deixi còrrer el primer, i després li agradin els dos.
Si sou de les que esperen que un príncep blau les rescati( i us van agradar els jocs de la fam) , aquest és el vostre llibre.

Sail Awolnation

Perquè començeu la setmana de bon humor!

Mujercitas

Títol: Mujercitas
Autor/a: Louisa May Alcott
Editorial: Lumen
Idioma: Castellà
Títol original: Little women
Sinopsis:
La talentosa Jo, la hermosa Meg, la tímida Beth y la temperamental Amy son cuatro hermanas que han conmovido a los lectores de todos los tiempos. Separadas de su padre por la guerra civil, luchan diarimente con la pobreza y no pierden el espíritu y la esperanza. Destinada principalmente al público juvenil, puede considerarse en parte autobiográfica de la niñez de su autora en Nueva Inglaterra. Vida familiar, relaciones fraternas y lealtad son los temas centrales de esta obra. Emociónese. (http://www.librosenred.com/libros/mujercitas.html)
L'autora:
Louisa May Alcott nació en Germantown, un pequeño pueblo de Pensilvania, el 29 de noviembre de 1832. La infancia de Louisa se parece mucho a la de su personaje Jo: traviesa y muy dispuesta, decidió que ningún chico sería amigo suyo si no conseguía ganarle en una carrera y que no hablaría a ninguna chica que no estubiese dispuesta a trepar un árbol. Esta energia la acompañó a lo largo de su vida y la llevó a aceptar distintos empleos con tal de poder ayudar económicamente a su familia.
En 1854 Alcott publico su primer libro, Flower Flabes, y así empezó una carrera literaria que la llevará a publicar más de treinta novelas y colecciones de relatos, pero su nombre siempre iría de la mano de Mujercitas, una novela que escribió entre mayo y julio de 1868 por encargo de sus editores.
Tras pasar parte de su vida en Boston, la autora murió el 6 de marzo de de 1888 en Concord, una ciudad de Massachussets.

I la meva opinió:
De petita m'encantava la pel·lícula, vale, ara també, era tan fàcil sentir-s'hi identificada, si em preguntessin amb quina m'hi sento més, no ho sabria dir, sóc tan vanitosa com la germana gran,la Meg,  al igual que la Jo adoro escriure i llegir(i també tinc mal geni), però sóc casi tan tímida com la petita Beth i tan presumida o temperamental com la Amy. Totes quatre però són conscients dels seus defectes i intenten millorar-los. Crec que tots podem aprendre alguna cosa d'aquest llibre. Encara que si la peli ja era cursi i "monya" el llibre ho és el triple. A vegades em molestava tan "hem de ser bones." I les referencies "al lago de la tristeza" o al "valle de la bondad" em feien venir arcades. 
Peró reconeixem-ho, a vegades una mica de drama i romanticisme també van bé. El humor i les ironies de l'autora són sorprenents per ser de la éopoca que és vull dir. Crec que en el llibre es fan més petons (o es donen per entesos) que a la pel·lícula, perdó les pel·lícules.
El recomano.

Estimada classe, estimat bloc,
Em sap greu, fa dies que no escrivia res.. però des de que els meus companys de classe van descobrir aquest bloc, ja no és el mateix que abans. Ja no és el lloc segur, on puc xerrar i xerrar i ningú em demana que calli o em critica. Ara cada cop  que em plantejo fer una entrada em pregunto que diran els meus companys si ho llegeixen. Però això no pot continuar així, sempre he procurat passar desapercebuda  per por del que diran els meus companys, els meus estimats companys, que destrueixen a qualsevol per ser diferent, i per què no acceptar-ho? tots som diferents, tard o d'hora farem alguna cosa que ens agrada però que als altres no, no podem actuar sempre. Aquesta sóc jo, no m'agrada anar a les discos, emborratxar-me o fer l'idiota (almenys fins ara, tampoc puc dir que ho hagi provat).Perquè negar-ho més?
I perquè em fan tanta por uns incultes que quan van veure l'apartat de cites van pensar que tenia apuntades totes les cites que havia tingut amb nois?
Adéu, adéu. Aquest any és l'últim amb la meva classe, ja és hora de canviar, d'obrir-me al món tal i com sóc, de deixar de tancar-me com una closca, sense deixar veure a ningú com realment sóc per por de no agradar, per por de semblar que sóc massa ambiciosa, vull ser una gran escriptora, perquè, doncs sempre ho nego?
Sincerament, no sé que estic dient. Teòricament havia de fer la ressenya de Mujercitas. Però ara ja he començat i no em quedaré tranquil·la fins que ho hagi deixat anar tot. Vull que sapigueu que us odio, us odio a tots, encara que al mateix temps també us estimo, i això m'espanta, ja que se suposa que us he de estimar i punt o odiar i punt. Sempre esteu en rient-vos de tot el que sigui diferent, criticant, espantant. I això m'espanta i m'encantaria dir prou defensar els més dèbils però sé que demà tornaré ser la tímida i poruga Marta, ja que vosaltres no sou més que el reflex del que sóc jo.
Ai, m'encantaria dir-vos el mateix que diu la Taylor Swift a la cançó Mean. Un dia jo aniré a una gran ciutat i tu (vosaltres) només sereu cruels.
Però em fa por, em fa por deixar-vos, a vosaltres que heu estat amb mi des de els tres anys però que mai us he conegut realment ni m'heu conegut mai. Tinc por de trobar gent pitjor que vosaltres. Haver de tornar a començar.
Ja és hora de que m'atreveixi a mirar al món als ulls, tinc tan dret de ser aquí, d'existir com qualsevol altre. Gràcies per ensenyar-m'ho.
A vosaltres nenes, gràcies per ensenyar-me fins a quin punt poden ser falses les persones. I a vosaltres nens, gracies per haver-me ensenyat fins a quin punt poden ser cruels. Gràcies per mostrar-me que quan més estas amb més gent és més fàcil oblidar les pors, és més riure's dels demés.
I és increíble, perquè mentre escric això continu pensant que direu si ho arribeu a llegir mai.
Us trobaré tan a faltar l'any que ve. Estic segura que l'últim dia ploraré com la que més. Però ja es hora de passar pàgina, hem estat massa temps junts, massa confiança no es bona ja ho diuen.

Us estimo, s'em fa estrany pensar que alguna vegada potser s'em farà difícil recordar els vostres noms, els vostres rostres. Hem crescut junts, hem aprés, estimat i odiat sempre junts, encara que diguin que no som una classe gaire unida. Som germans.

No m'oblideu.

Marta

Las venatajas de ser un marginado

Títol: Las venatajas de ser un marginado
Autor: Stephen Chobsky
Editorial: Alfaguara
Idioma: Castellà
Títol original: The perks of being a wallflower
Sinopsis:
Viure al marge ofereix una perspectiva única.
Però sempre arriba el moment d'entrar en escena i veure el món des de dins.
Charlie és un noi realment especial: llegeix moltíssim, no surt amb amics ni amb noies i reflexiona sobre el món des de un punt de vista molt particular. La seva ingenuïtat, la seva incapacitat per a relacionar-se normalment i la seva extrema sinceritat li creen més d'un problema, especialment ara que el seu únic amic a mort. Conèixer a Sam i a Patrick, els nois més populars i vitals de l'institut, provocarà un gir radical en la seva vida que el submergirà de ple en l'adolescència.
L'autor:
Stephen Chobsky (1970, Pittsburgh) és escriptor, guionista, productor i director de cinema. Va ser productor i guionista de la serie Jericho.

I la meva opinió:
Fa molt de temps que un llibre no m'ha impactat tan com las ventajas de ser un marginado. Encara que al principi no acabava d'entrar a la història, al final el que m'ha costat ha sigut sortir-ne.
És una barreja del llibre Un mundo para Mathilde   i Submarine, amb un toc de El arte de pasar de todo. Parla de la violència de gènere, els abusos, del suïcidi, l'homosexualitat, les drogues, els embarassos adolescents... vaja tots els temes que s'han de tractar, que has de conèixer, i tot des de el punt de vista d'en Charlie un noi tendre, sensible, innocent i incapaç de involucrar-se. Almenys al principi del llibre.
La història està ambientada als anys noranta. Els autèntics protagonistes d'aquesta novel·la són la música (Els Beatles, The Smiths, Pink Floyd, Paul Simon i Art Garfunkel...) i els llibres( El guardián entre el centeno, Peter Pan, matar a un ruiseñor i molts més). U
 És la vida, normal i corrent, vista des de un punt de vista completament diferent.
El recomano!