Títol: La Ciudad de las Bestias
Autora: Isabel Allende
Editorial: Círculo de lectores
Sinopsis (contraportada):
No tenía otra opción. Refunfuñando y agazapado junto a su abuela Kate, el joven Alexander Cold emprendería un viaje rumbo al corazón del Amazonas. Y es que, mientras su madre luchaba contra el cáncer en un hospital de Texas, el muchacho debería acompañar a la excéntrica Kate en una expedición de incierto destino hacia una tierra virgen llena de magia ancestral, y misterios en busca de una enigmática Bestia.
Sobre l'autora:
De nacionalidad chilena, Isabel Allende nació en Lima en 1942. Desde los diecisiete años ha trabajado infatigablemente, primero como periodista y luego dedicada por entero a su vocación de escritora. En 1982, y tras la publicación de la casa de los espíritus, se convirtió en uno de los nombres claves de la actual latinoamericana. Acogida con excepcional entusiasmo por crítica y público, desde entonces su obra , traducida a numerosos idiomas, ha estado marcado por el éxito. Entre sus novelas cabe destacar De amor y de sombra, El plan infinito, Eva Luna, Afrodita, Paula, Hija de la fortuna y Retrato en sepia.
I la meva opinió:
No puc tenir una opinió justa ja que com he dit abans es un llibre que ha marcat una part de la meva, sniff, infancia. Quan era petita la meva mare i jo llegiem contes juntes i quan vaig acabar amb totes les excistencies de la biblioteca pública vam passar a llegir llibres per adults però a la vegada per nens.La Ciudad de las Bestias, Momo, Jim Boto i Lluc el maquinista, La Història Interminable...
He llegit (o escoltat) aquest llibre com a mínim tres o quatre vegades, la primera vegada la meva mare me'l traduïa al català, la segona llegiem una pàgina cadauna, la tercera em vaig decidir a llegir-me'la jo soleta i finalment ara que estic apunt de fer les quinze anys (els protagonista té quinze anys) vaig decidir que havia arribat el moment de tornar-me'l a llegir.
I no m'ha decepcionat. Més aviat el contrari m'ha agradat tan com la primera, segona i tercera vegada o potser més. Ja que ara (crec) puc entendre coses que abans em passaven decepercebudes.De petita disfrutava dels moments don apareixien aquells indis invisibles , quan narrava màgies i animals impossibles, amb el mico de la amiga del protagonista... i ara també, he disfrutat al costat de l'Alex, entenen per primera vegada la totalitat dels sentiments i de l'evolució de tots els personatges... i d'alguna manera he tornat a ser aquella nena al llit de la seva mare que somiava en ser una preiodista com la Kate Cold, tan llesta i forta com l'Alex i lliure i sabia com la Nadia, visitar l'Amazones i de pas salvar el món.
La Ciudad de las Bestias es una història d'aventures, sí, però també una suplica perquè salve'm als indis de la deceperició, als milers d'animals i plantes que moren cada dia a l'amazones.
Una denuncia de la corrupció i avaricia de la gent que està assasinant la selva per unes quantes monedes d'or, un avís a la resta del món que gira els ulls i fingeix no veureu.
També narra el pas de nen a home. I ens demostra que una història d'amor no necessita cap petó.
Preparat per endinsar-te en una terra on la màgia existeix?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada