Sempre

Un llibre que tenia pendent desde reis i que m'ha encantat.
Títol: Sempre
Autor/a: Maggie Stiefvater
Editorial:cruïlla
Sinopsis(contraportada):

abans.

Sam i Grace. Ell se un llop i ella, una noia.

Però en Sam aconsegueix transformar-se

en humà i la cofusa atracció inicial que els

uneixes converteix en un lligam indestructible.

ara.

La història es podria acabar així.

Però la Grace no has nascut per ser només

humana. Ara és una lloba forta i valenta.

I a Mercy Falls han organitzat una gran

cacera per exterminar definitivament

els llops del bosc.

sempre.

En Sam faria qualsevol cosa per la Grace. Però l'amor d'un sol noi, per fort que sigui, potfer canviar un entorn hostil i amenaçador? El passat, el present i el futur són a punt d'entortolligar-se en un moment pur i irrepetible. Per sempre.

Sempre.

I la meva opinió:

Desde la primera pàgina he quedat atrapda dins del llibre. I la veritat, tenia por que no fos així; ja que la primera part (tremolor) em va agradar moltíssim, però amb la segona (rastre)  em vaig emportar una decepció.

No es que no m'agradés però tenia la sensació de estar llegint una repetició del primer ( a més que el final resulta frustran (quan aconsegueixen que el Sam sigui humà la Grace es torna llop)).

Però el tercer realment a remuntat i pràcticament a superat el primer. 

Aquesta triología a més de tenir dos històries d'amor precioses (però diferents) es una crítica  a la raça humana i un crit desesperat que intena fer-nos veure la salvatjades que arribem a fer amb els animals salvatges.

També resulta interessant el fet de que reflecteixi mitjançant  els quatre protagonistes diferents tipus de pares  i que intenti demostrar-nos com els nostres pares poden afectar a ser com som.

Potser es fa una mica passat el fet de que en la relació entre el  Sam i la Grace es faci una passa  de gegant ii dos de petites, però suposo que intenta ser fidel a la realitat.

Realment m'ha agradat molt, fins i tot (i això en mi es molt estrany) he intentat aguantar el màxim de temps possible per poder paladejar-lo millor i no acabar-lo amb una nit.