Seny i sentiment

Títol: Seny i sentiment
Autora: Jane Austen
Editorial: La Magrana
Idioma: Català
Sinopsis:
Seny i sentiment és la història de dues germanes de temparaments totalment oposats, que viuen en un poblet d'Anglaterra a finals del segle XVIII. Elinor, tranquil·la i pacient, és el paradigma de la prudència i l'autocontrol, i la seva germana petita, Marianne, és molt emocional, impulsiva i sensible. Tot i ser tan diferents, comparteixen les mateixes penes amoroses: totes dues perdent l'afecte deñs seus pretendents. Elinor desitja un home que es compromet amb una altra, i Marianne perd el cor per un pocavergonya que la deixa plantada.
El seu patiment mutu les farà ajudar-se a comprendtre's l'una amb l'altra: l'amor de debó arriba finalment quan el seny deixa pas el sentiment i el sentiment cedeix davant  del seny.
Una sàtira molt intel·ligent sobre els excessos de les e,ocions que va caracteritzar l'èopca del romanticisme que va viure la Jane Austen, fidel retratista de les virtuts i les misèries britàniques.
Sobre l'autora:
Jane Austen (1775-1817)va nèixer a Steventon (Hampshire). Va escriure sobre la classe mitjana britànica i va introduir nous temes literaris, com ara el matrimoni i les classes. El 1811 va publicar Seny i sentiment, a la que aviat seguirien Orgull i prejudici (1813); Mansfield Park (1814), Emma (1816), l'abadia de Northanger (1818), Persuació (1818), que van tenir un gran èxit. Desprès de la seva mort, es van publicar diverses novel·les incompletes i també la seva correspondència.

I la meva opinió:
M'agrada't molt, tot i que preferixo la història d'Orgull i prejudici. Aquesta es més aviat una crítica de la societat del romanticisme i un estudi dels sentiments.  Però d'alguna manera enganxa moltíssim, tot i que al principi s'em va fer una mica difícil entendre les converses, un cop m'he acostumat, pràcticament parlava com els personatges del llibre.
El recomano!

Norland

Norland estimat!- va dir la Marianne, mentre es passejava sola per davant de la casa, l'última tarda de la seva estada-. Quan deixaré d'enyorar-te? ¿Quan arribaré a sentir-me com a casa en un altre lloc? Benaurada llar, ¿saps la trsitesa que em ve de veure't desde aquí, des d'aquest lloc d'on potser no et tornaré a veure mai més? ¿I vosaltres, arbres entrenyables? Però vosaltres continuareu com sempre. No perdreu cap fulla pel fet que ens anem, ni cap branca es deixarà de moure per molt que no ens torneu a tenir al davant! No; vosaltres continuareu com sempre: inconscients de l'alegria o de la pena que causeu, i indiferents a les mudances dels qui caminen a la vostra ombra! Però ¿qui quederà per regalar-se amb vosaltres?

Seny i  setiment

Jane Austen

Pag.27

1 any

Ja fa un any que la Cinta i jo, mortes d'avorriment vam decidir porvar a fer un bloc. La Cinta ho va deixar poc després, però jo vaig continuar. No creieu però, que he estat sola. La Tane, la Marta que és la  fantàstica fotògraf que ha fet les dos últimes portades, la Macha Diart i la Madi m'han ajudat moltíssim, fins i tot la Cinta ha anat preguntat i ajudant en tot el que ha pogut, la Chara amb el poema que encara ha de penjar i que es una de les models de la portada (jejeje). Les tietes i els seus comentaris.El meu pare que competeix amb mi per qui té més seguidors i visites, la meva mare que va controlar que no sortíssim amb bikini a la portada ...
Es gràcies a vosaltres (sobretot tu Chara) que aquest blog continua viu, encara més que al principi. Ara ja sé de que tracta, qui és i qui sóc (més o menys).
Així que gràcies i...
En el dia d'avui que celebres els anys...

Tinc ganes de tu

Ahir, vaig anar al cinema a veure Tengo ganas de ti, la versió cinemaotgràfica espanyola de el llibre del famós autor: Frederico Moccia. I sincerement em va agradar molt més la pel·lícula que el llibre. Són com dos històries similars però a la vegada diferents.

                       

Gimme a call

Títol: Gimme a call
Autora: Sarah Mlynowski
Editorial: Alfaguara
Idioma: Castellà
Sinopsis:
Devi desperdició tres años saliendo con Bryan: el guapo, adorable y rompe corazones de Bryan. Tres años en los que Devi echo a perder sus amistades, descuidó los estudios, ignoró las actividades extracurriculares...
Y ahora, justo antes del baile de graduación, Bryan la ha dejado y ella descubre que no le queda nada. Ni siquiera un móvil en condiciones... el suyo se le ha caído en la fuente del centro comercial. Y sólo le permite realizar llamadas a un único teléfono... el suyo. ¡ Pero el de hace tres años,  de cuando tenia catorce!
Cuando Devi se recupera de la impresión- y convence a su y más joven que no es una loca quien la llama- se da cuenta del don que le ha sido concedido. Ahora se puede aconsejar de sobre cómo hacer bien las cosas... ¡porque ya las ha hecho mal! Si la Devi de primer año de instituto sigue sus consejos, conservará a sus amigas, logrará que la admitan en un buen- o mejor, increíble- college, será una superestrella de las actividades extracurriculares, y lo más importante, ¡se ahorrará que Bryan le rompa el corazón!
No obstante, su yo de catorce años no lo tiene tan claro. A ella le gusta Bryan. Es feliz. Pero si has de seguir los consejos de alguien, nadie mejor que tu yo futuro... ¿o no?
Sobre l'autora: 
Sarah Mlynowski ha escrito varias novelas para jóvenes y para adultos. Si Sarah pudiese hoy hablarle a su yo más joven, le diría que fuese más amable con sus padres, que escribiese más diarios y que, nunca pero nunca, echase mano a las tijeras y se cortase el flequillo. Natural de Montreal, Sarah vive en Manhattan en la actualidad y se la puede encontrar en la red www.sarahm.com


I la meva opinió:
La idea és molt bona i enganxa des de el pincipi, però al final es fa una mica pesat. A la meitat cada capítol és igual, però canvian algunes coses. Es el mateix i previsible: canvia una cosa en el passat, observa les conceqüències en el present i ho intenta arreclar espetllant-ho encara més.
Tot i així m'ha agradat bastant, és la perfecta novela d'estiu, senzilla i divertida, a més que dona per pensar.. mmm que li diria jo a la "Nel·la" de primer? No crec que ens aguentessim mutuament.

El recomano!

Betty Zane

He sobreviscut! De qui a 48 hores (més o menys sóc de lletres) sere lliure del monstre que es l'escola, i per s ino fos poc amb unes notes força bones (excepte el maleït bé de educació física). Però si no fos per el llibre de avui no sé si me'n hagués sortit.
Títol: Betty Zane
Autor: Zane Grey
Editorial: Joventut
Idioma: Català
Contraportada:
Betty Zane és la primera novel·la de Zane Grey, escriptor nord-americà nascut el 1875. El gran valor de la seva obra rau en la descripció de personatges i escenaris de les terres del Far-West.
I la meva opinió:
Betty Zane és pràcticament l'herència que em va deixar el meu àvi de manera que és molt espacial per mi. Ja és la segona vegada que el llegeixo i m'ha tornat a agradat moltíssim, tot i que hi ha parts que són una mica avorrides, que parlant de la situació i la història del Far West i que, he de reconeixer, que me les he saltades.
Betty Zane parla d'aventura, d'amor, d'herois i heroïnes ovlidats, de cançons que mai més seran cantades, d'històries que ja només l'aire les coneix. De venjances i odi, orgull i llibertat.De l'altre cara dels indis i dels colons. I parla sobertot de les dones d'aquests, aquelles que han passat decepercebudes per la Història, però que van ser tan valentes i fortes com els homes.
El recomano!
Curiositats:
Zanesfield (la ciutat que va fundar un dels protagonistes el coronel Zane) existeix de veritat, està ha Ohio i hi viuen 197 habitants.

La Traición de Natalie Hargrove

Hola! Avui toca el llibre que va guanyar la Chara per el seu poema. Que per cert, encara tens de passarme'l per publicar-lo, eh?
Títol: La Traición de Natalie Hargrove
Autora: Lauren Kate
Editorial: Alfaguara
Idioma: Castellà
Sinopsis:

No se debe jugar con el destino...

porque el destino puede ser 

muy caprichoso.

Natalie es con diferencia la más hermosa y la más perfecta candidata a convertirse en la reina del baile de este año. O eso considera ella. Su vida parece un sueño y su novio Mike es el acompañante ideal. Ha trabajado con esmero, ha cuidado todos los detalles y no va a permitir que nadie ponga en peligro su nombramiento, no siquiera Justin ese odioso chico por el que ya no siente nada. Sin embargo, un trágico accidente dejará al descubierto algunos secretos del pasado que cambiarán su vida para siempre. Y es que nadie puede engañar al destino...
Sobre l'autora (wikipedia):
Lauren Kate va nèixer i es va criar a Dallas, Texas, i va asistir a la univesitat d'Atlanta, Georgia. És l'autora de Oscuros.

I la meva opinió:
Es retorçat, fred, sorprenent... i m'ha encantat! Recorda molt a la sèrie Pretty Little Liars (Pequeñas mentirosas) i desde el primer moment he quedat enganxada.
La que sembla que tingui que ser la típica i pesada història de la reina del ball, es torna en una història fosca i plena de secrets.
Però he de dir que hi han coses que no acaben d'encaixar del tot, la mateixa protagonista es difícil de compendre, i no parlem de la estranya relació que hi ha entre ella i el JB.
Tampoc he entés mai aquesta fixació  per una corona. Però el llibre es molt bo.
El recomano!

 Quina és la portada que us agrada més?

El diario de Bridget Jones

Títol: El Diario de Bridget Jones
Autora: Helen Fielding
Editorial: Lumen
Idioma: Castellà
Adaptació cinematogràfica: El Diario de Bridget Jones
Sinopsis:
Es poco ususal encontrar una autora que escriba sobre las mujeres de hoy y que sea realmente divertida e inteligente.
Helen Fielding ha creado un personaje cómico, hilarante, que habla sin tapujos sobre sus contemporáneos: Bridget Jones.
El libro transcurre durante un año de la vida de Bridget y está escrito en forma de diario. Bridget Jones, personaje que se hace rápidamente entrañable al lector, rebasa los treinta años, trabaja en una editorial, vive sola, y, al iniciar su diario, se propone cinco objetivos principales: perder peso, dejar de fumar, controlar el alcohol, ser encantadora y conseguir un amante estable. Por el diario desfilan sus padres (empeñados en casarla), sus amigas (adictas a libros de autoayuda), un amigo homosexual, un compañero de oficina con el que tiene un ligue y que le manda mensajes insinuantes por el ordenador, y otros muchos personajes, en una serie de situaciones divertidísimas.
El diario de Bridget Jones es una sabia combinación entre Anita Loos y Jane Austen y ha conseguidoun éxito espectacular en todos los países donde ha sido publicado.

Debo beber menos de 14 copas a la semana

debo dejar de fumar

no tengo que gastar dinero en ropa interior exótica, 

ya que, al no tener novio no tiene sentido

tengo que ir al gimnasio tres veces por semana

y no solo para comprar un bocadillo

debo tener más confianza en mi misma

no debo salir todas las noches,

sino quedarme en casa a leer y escuchar música clásica

no debo enamorarme de alcohólicos, adictos al trabajo,

casados, misóginos, megalómanos,

chovinistas, listillos del sexo,

gorrones emocionales o pervertidos

debo comer máa legumbres

debo mejorar mi carrera y encontrar

un nuevo empleo

tengo que aprender a programar el vídeo

tengo que...

Sobre l'autora :
Helen Fielding, rebasa los treinta, nació e Yorkshire, ha colaborado en la BBC y en la prensa, y vive actualmente en Londres.

I la meva opinió:
És llibre divertit, sincer, sense res a amagar, et poses tan dins la pell de la protagonita que tu també acabes contan les calories com fa ella. Narra situacions que et faran pixar de riure. Però com la Marian Keyes, també narra temes seriosos com la baixa autoestima o el machisme.
El recomano!

The Iron King

Hola! The Iron King és l'últim llibre que m'han regalat pel meu aniversari. Moltíssimes gràcies Chara! Ah, i us aviso per endavant la setmana que ve tinc mooooolts controls i es possible que no em veieu el pèl.



Titol: The Iron King (El Rey de Hierro)
Autora: Julie Kagawa
Editorial: Darkiss
Serie: The Iron Fae Series
Sinopsis:
Me llamo Meghan Chase.
En menos de veinticuatro horas cumpliré dieciséis años. Los dulces dieciséis. Suena mñagico. Se supone que, a esa edad, las niñas se vuelven princesas, se enamoran, van a fiestas, a bailes de promoción y cosas así. Se han escrito un sinfín de relatos, canciones y poemas sobre esa edad maravillosa en la que encuentras el amor verdadero, las estrellas bailan por ti y el apuesto príncipe te lleva en volandas hacia el atardecer.
No creo que ése vaya a ser mi caso.

En la vida de Meghan siempre había habido algo extraño, desde que su padre desapareció cunado ella tenia seis años. Nunca había encajado en la escuela ni en casa.
Cuando un siniestro desconocido comenzó a observarla desde lejos y su mejor amigo se convirtió en su incansable guardián, Meghan presintió que su vida iba a dar un vuelco.
Sobre l'autora:
Julie Kagawa es la autora dels best-sellers The Iron Fae Series i de The Blood of Eden Series.

I la meva opinió:

Quan el vaig veure per primera vegada el títol no em va acbar de convençer (em recorda a Iron Man) però la portada atrapa tan que no vaig poder-me resistir a triar-lo com a regal. I no em vaig equivocar. Tot i que el principi es força previsible (per sort el final no) de seguida entres dins de la història, ets tu la que t'indignes quan ningú  felicita la protagonista, quan la molesten a l'escola o s'obliden d'ella a casa. M'ha encantat que apareixessin els personatges de Somnis de una nit d'estiu i sens dubte el meu personatge preferit del llibre es el Puck, seguit de l'Ethan i finalment l'Ash. Feia temps que no llegia un llibre amb tans éssers mitològics i ha fet que tornés a ser aquella nena que tenia por que un monstre entrés al armari i que buscava fades i follets entre les flors. 

El recomano!
Més llibres de la serie:


http://www.juliekagawa.com/Folio.html

Dime lo que necesitas y seré tuyo

Si no te gusta mi casa, nos mudamos. Si no te gusta mi pelo, me lo corto. Si note gusta mi forma de vestir, puedes cambiar mi fondo de armario. Dime lo que necesitas y seré tuyo.

Todas las chicas besan   con los ojos cerrados

Enric Pardo

Todas las chicas besan con los ojos cerrados

 Un altre regal del meu aniversari! Moltíssimes gàcies Alba!

Títol: Todas las chicas besan con los ojos cerrados

Autor: Enric Pardo

Editorial: Reservoir Books

Idioma: Castellà

Sinopsis (contraportada):

Que tiene TODAS LAS CHICAS BESAN CON LOS OJOS CERRADOS  que conquista a quien la lee?

Cuanod Álex conoce a Natalia su vida da un giro radical. no es que Álex crea demasiado en parejas ideales y medias naranjas, pero está harto de rollos esporádicos: ahora lo que de verdad necesita es encontrar a una chica All-Star y enamorarse, enamorarla, llenar con ella un piso de muebles Ikea, sentar cabeza... Pero ¿será tan sencillo? Porque Álex recordará que el mundo está lleno de otras chicas, o tal vez lo mande todo al garete y se vaya a Tokio hecho un lío.

Ésta es una historia de amor y desamor y también un retrato generacional: deseos y contradicciones, manías, dudas, facebooks, gadgets, pisos compartidos, trabajos precarios, y los límites entre la juventud y la edad adulta.

Álex no lo sabe, pero tal vez averigüe algo sobre el amor.

Lo fácil: la búsqueda.

Lo difícil: salir vencedores tras encontrarlo.

Sobre l'autor:

Enric Pardo es guionista y profesor de cine. Actualmente dirige el área de cine de la productora El Terrat y el departamento de Ficción TV de la ESCAC. Pardo es guionista y coordinador de guión de la serie Arròs covat (con la que gano un premio Ondas), y guionista de los largometrajes Animals, El club de los buenos infieles y Trash , y del programa de sketches Autoindefinits. Como profesor de la ESCAC ha impartidi clases de guión , dramaturgia, series de ficción televisiva y proyectos de final de carrera. Como analista de guiones para TVE ha asesoerado más de cincuenta guiones de largometrajes. Todas las chicas besan con los ojos cerrados es su primera novela.

I la meva opinió:

Sincerament, no sé que dir d'aquest llibre. Per començar aquest llibre tracta dels límits entre la joventut i la edat adulta i jo pràcticament es pot dir que estic els límits de la infantesa a la edat adulta. Tot i així hi han moments que me sentit identificada amb el protagonista, i això es un punt perquè se suposa que pateix el síndrome de Peter Pan i que es comporta com un adolecent.

Segon passa a Barcelona, i es un gust llegir una novela que passa tan a prop d'on vius tu. M'he sentit com quan tornes de viatge i descobreixes que la teva ciutat també té museus i llocs per els turistes. Vaja que com a casa no hi ha res...

Però hi han trossos que s'ha m'han fet pesats. Al final era jo qui patia per el protagonista, penaant que es quedaria sol. I quan començava amb la jerga de Star Wars, del Senyor dels Anells i de la NBA em sentia més perduda que un hippie al bershka  (avui em venen molt de gust les metàfores, no em feu cas).

Parla del procés de fer-se gran, de la ciencia que és trobar la teva mitja taronja, de la felicitat.