El comte de Montecristo

Aquests dies he estat una mica absent, ho sé... però he tornat!Avui amb el comte i de qui poc amb el llibre de Las ventajas de ser un marginado


Títol: El comte de Montecristo
Autor: Alexanre Dumas
Editorial: La Magrana
Idioma: Català
Títol original: Le Comte de Monte-Crist
Pàgines: 1112 (oficialment el llibre més llarg que he llegit mai)
Sinopsis:
Dels calabossos del castell d'If a les illes de la Mediterrània, de les catacumbes de Roma al fastuós món parisenc, el destí d'Edmond Dantès, el protagonista d'aquesta garn noveñ·la de Alexandre Dumas, la millor i la més llegida juntamnet amb els tres mosqueters, posseix la força dels grans mites.

Tanmateix, la prodigiosa imaginació de Dumas i el que tenen d'íncreïble els podres del seu heroi no han de fer-nos olbidar el reialisme que el llibre ofereix de manera paral·lela: un fresc magistral de la societat de la Restauració, amb els seus homes de negocis, els seus banquers, els seus magistrats, els seus militars- passats del govern de Napoleó al del rei-, els seus estafadors d'alta volada, tots plegats dominats pel poder dels diners. Un guadre precís, exacte. on destaca ña veritat de ña pintura de la justícia: la de la Restauració i la de sempre.
L'autor:
Alexandre Dumas (1802-1870) nascut a Villers-Cotterêts va ser un home d'extraòrdinaria inventiva i vitalitat. Va ser un dels primers escriptors francesos que va publicar les seves novel·les per capítols ens els diaris i les revistes del seu temps. El 1844, amb El comte de Montecristo, Dumas va assolir l'èxit que el va acompanyar fins al final dels seus dies. Entre les seves obres cal destacar Els tres mosqueters (1844) publicada en aquesta mateixa editorial, Vingt ans après (1845) i Le Vicomte de Bangelonne (1848-1850), entre altres.

La meva opinió:
Aquest llibre narra com un mariner anomenat Edmond Dantès, bo, ingenu i oblidadís, es converteix, després de catorze anys a la més terrible de les presons, en el ric, cruel, fred i venjatiu comte de Montecristo. Hi han quatre persones que són les culpables de les seves desgràcies i les pegaran cares. Però com sempre l'amor s'interposa en la venjances més fredament calculada i farà qüestionar al comte si realment està seguint els designis de Déu, com ell creu.
Tenin en compte que és una novel·la que es publicava per capítols a les revistes i diaris puc dir bastant segura que es tracta de el que ara sería una "telenovel·la", amb intrigues, amors porhibits(fins i tot tinc la sospita de que n'hi han dos amigues que són més amigues del que es dona per sentat, no estic completament segura però que s'escapi amb ella  disfressada d'home dòna bastant per sospitar), assassinats, verins, odis ancestrals, traïcions,envejes,humiliacions fins i tot bandits i pirates...
La veritat és que m'ha agradat bastant tot i que en alguns moments se m'ha fet una mica pesat. Ahh, i m'ha fet moltíssima gràcia de que la Mercedes sigui una gitana catalana.