La Plaça del Diamant

Títol: La Plaça del Diamant
Autora: Mercè Rodoreda
Editorial: El club dels novel·listes
Idioma: Català
Sinopsis:
És una novel·la psicològica de l'autora Mercè Rodoreda, ha estat considerada per la crítica com a la seva obra principal.
Una menestraleta de Gràcia ens explica la seva vida com si no se n'adonés; el pes de de la tragèdia recent del país s'hi fa més angoixós com més ingenuament s'ens revela a través d'una animeta tan humil que ni sap que ho sigui, profundíssament cristiana sense ni sospitar-ho; i la figura va prenent a força de "santa simplicitat", un valor d'encarnació de tota la Humanitat, anònima, feble i martiritzada.
Fent servir com a recurs expressiu l'escrptura parlada amb receptor mut, Mercè Rodoreda permet que els lectors coneguin els sentiments més profunds de la protagonista. L'autora se serveix d'un estil narratiu simple i planer, carregat de poesia, adequat a la innocència i ingenuïtat de la protagonista. Malgrat el dramatisme de l'obra, Mercè Rodoreda utilitza un cert grau d'humor, adient també al caràcter de la Natàlia.
L'autora:
Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona,  13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent,tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta llengües diferents.La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la. 
I la meva opinió:
No puc dir res que altres no hagin dit d'aquest llibre. No és el mateix criticar una novel·la juvenil que un clàssic com és ara  La plaça del diamant; qui sóc jo per fer-ho? Ni tan sols sé el suficient ( de moment ni tinc la ESO) com per criticar un llibre més senzill. Però vaja, intentaré dir-vos el que m'ha semblat, el meu punt de vista, el punt de vista d'una adolecent que no sap qui és, mig friki, mig punk, mig pija, obssesionada en llegir, que no para ni un moment de somiar. Una noia més o menys normal, de les que passen decepercebuda.
Sí, i ara començo: m'ha agradat, el estil en que està escrit m'ha sorprés moltíssim, ja que mai l'havia trobat en un llibre, els pensament de la protagonista són escrits tal i com els ha pensat, amb les seves inchorències i obssesions.
Tot i que la Natàlia sembla una noia més aviat simple, dins seu guarda un dolor i una soledat que han aconseguit fer-me un nus a la gola.
Tot el llibre és molt poétic, màgic i a la vegada la cosa més quotidiana i normal que pots trobar.
El recomano.