Títol: Agua para elefantes Autora: Sara Gruen Editorial: punto de lectura Idioma: Castellà Sinopsis (contraportada):
En los difíciles años treinta Jacob lo ha perdido todo: familia, amigos, futuro... y decide enrolarse como veterinario en un circo ambulante. Envueltos por el fascinante espectáculo de los Benzini transcurren años de penuria en los que Jacob también encontrará la amistad, el amor... y a la traviesa elefanta Rosie.
Pasen y vean: romance, lucha, asesinato, tragedia y humor integran esta gran funciión que conmueve y asombra por igual.
L'autora: Sara Gruen, nacida en Canadá, es autora de los bestsellers Riding Lessons y Flying Changes. Su novela Agua para elefantes se situó inmediatamente en lo más alto de las principales listas de ventas de los Estados Unidos, ha vendido más de tres milliones de ejemplares en todo el mundo y ha sido traducida a 44 idiomas. Su adaptación cinematográfica ha sido protagonizada por Robert Pattinson y Reese Witherspoon. acaba de públicar su cuarto libro, La casa de los primates (SUMA, 2011), en el que continúa si lucha por los derechos de los animales.
I la meva opinió:
La Sara Gruen m'ho està posant molt difícil ja que no trobo res de que quiexar-me. En certa manera es perfecta, un cop aconsegueixes entrar dins de la novel·la veus les escenes en imatges,( de manera figurada i literal ja que cada dos capítols hi ha una imatge del Ringling Circus). Et poses dins del paper, estimes a la noia, odies als dolents, et rius de les gràcies de l'elefanta...
Narra la vida dels circs d'una manera nova i sincera, ens demostra les seves marevelles sí, però també les seves crueltats. Et fa adonar-te que res és el que sembla. Que a vegades els dolents no són tan dolents o els bons no són tan bons.
El recomano moltíssim!
Títol: Delirium (Un món sense sentiments) Autora: Lauren Oliver Editorial: Cruïlla Idioma: Català Serie: Delirium Sinopsis (contraportada):
Segle XXII
L'Amor ha estat diagnosticat com una malaltia perillosa considerada l'origen de tots els mals de la humanitat.
A la Lena
li falten 95 dies per a la cura, una operació obligatòria per extirpar tot rastre de la malaltia i entrar a formar part d'una societat uniforme i sotmesa, on tothom té el camí marcat.
El compte enrere
avança inexorablement cap al fatídic dia de la cura, quan apareix l'Àlex, un membre de la resistència.
La Lena haurà de prendre la decisió més difícil de tota la seva vida.
Sobre l'autora:
Lauren Oliver es una escriptora americana coneguda per les seves obres dedicades als joves adults.
La seva obra més coneguda "si no desperto" serà adaptada al cinema. Actualment està treballant en la seva sèrie més recent: Delirium.
I la meva opinió:
Una història bonica i valenta, s'atreveix a mirar més enllà, a parlar d'amor i indiferència, de sacrifici i egoisme.
M'ha agradat moltíssim. Però no sé què passa que últimament al principi dels llibres de joves adults sempre odio una mica la protagonista, tot i que de seguida les estimo i les sento com si fossin jo mateixa.
La novel·la també es valenta pel fet de la manera de descriure no es tan simple com altres llibres d'aquest gènere si no molt més poètica. Una mena de Romeu i Julieta modern.
Però jo sé la veritat: jo conec les nits de fredor.Sé que el passat us arrossegarà cap enrere i cap avall, us farà escoltar els murmuris del vent i la remor de les fulles dels arbres, farà que intenteu desxifrar alguna mena de codi, ajuntar allò que es va trencar. És inútil. El passat no és més que una càrrega. Us pesarà a dins com una llosa.
Feu-me cas: si sentiu que el passat us enraona, que us toca l'esquena i us puja els dits per la columna, el millor que podeu fer- l'únic que podeu fer-és córrer.
Hola! Us parlo desde Mallorca. Sí, platges, sol i un bon llibre... tot el que necessito per ser feliç, tot i que molts petits accidents han intentat evitar-ho. El bon llibre, es en aquest cas una edició presiosa de Cumbres Borrascosas: tapa dura i ilustracions. Que m'ha deixat una professora de història de l'art que treballa amb el meu pare, la mateixa que m'ha deixat La abadía de Northanger i Emma. Moltíssimes gràcies! Títol: Cumbres Borrascosas Autora: Emily Brontë Editorial: Círculo de Lectores Idioma: Castellà Sinopsis (www.culturalianet.com): Cumbres borrascosas, la épica historia de Catherine y Heathcliff,
situada en los sombríos y desolados páramos de Yorkshire, constituye una
asombrosa visión metafísica del destino, la obsesión, la pasión y la
venganza. Publicada por primera vez en 1847, un año antes de morir su
autora, esta obra rompía por completo con los cánones del ”decoro” que
la Inglaterra victoriana exigía a toda novela -tanto en el tema escogido
como en la descripción de los personajes- y con la conducción
autor-lector impuesta por las obras serializadas. Diversas extrañas la
calificaron de ”burda, desagradable y alarmante”, pero en ningún momento
se dudó de la singularidad de su estructura narrativa y de la fuerza de
su lenguaje. Son estos valores los que con posterioridad crearon
escuela y convirtieron la novela de Emily Brönte en una de las obras
maestras de la literatura universal.
Sobre l'autora:
Emily Jane Brontë (1818-1848), va escriure una únia novela "Cumbres Borrascosas" (1847) i va publicar un llibre de poesies conjunt amb la seves germanes.La seva novela es considera un clàssic de la Literatura anglesa i l'autora una de les millors poetistes de Anglaterra.
I la meva opinió:
M'haureu de perdonar ja que avui faig la ressenya al portàtil petit ,estic de vacances i no gaire inspirada.
M'ha agradat moltíssim, quan vaig veure la pel·lícula em va horroritzar la maldat de la Catherine i amb prou feines no em vaig fixar amb del Heathcliff. Ara que he llegit el llibre ja tinc una idea més equilibrada de tots dos, i sé que tots dos van ser igual de dolents o creuls. També m'ha ajudat a acceptar que ningú es perfecte, tothom té una part fosca.
La història es preciosa, ja que ens mostra la cara més tenebrosa i apasionada de l'amor, un amor que ni tan sols la mort pot trencar.
Però com que venia amb la idea de la pel·lícula, no podia entendre com podia ser que ja estigués a la meitat i ja hagués passat tot, però al final he de reconèixer que m'hagués agradat que hagués afegit un parell de capitols més.
El recomano!
¿Donde se encuentra? Aquí no... en el cielo tampoco... y no se ha extinguido... Entonces, ¿dónde está? ¡Ah!, dijiste que no le importaba nada de mis sentimientos. Pues yo voy a rezar una plegaria y a repetirla hasta que la lengua se me seque: ¡ Catherine Earnshaw, ojalá no encuentres descanso mientras yo siga con vida! Dijiste que yo te había matado, ¡Pues entonces persígueme! Las víctimas persiguen a sus asesinos. Yo creo que hay fantasmas que vagan por el mundo, lo sé. Quédate siempre conmigo, bajo la forma que quieras, ¡vuélveme loco! Pero lo único que no puedes hacer es dejarme solo en este abismo donde no soy capz de encontrarte. ¡Oh, Díos mío, es inconcebible! ¡No puedo vivir sin mi vida! ¡No puedo vivir sin mi alma!
-¡Qué duro resulta el perdón para quien mira esos ojos tuyos y esas manos exangües!- contestó él -¡Oh, bésame otra vez, pero no me pidas que mire tus ojos! Te perdono todo el mal que me has hecho, perdono a mi verdugo. Pero al tuyo, ¿cómo lo podría perdonar?
Cuantás veces hemos desafiado los dos juntos a los espectros, hacíamos apuestas a ver quién se atrevía a quedarse más rato entre las tumbas, invocándolos para que vinieran. Heathclif, si te desafiara ahora ¿te atrevirías? Si te atreves, nos quedaremos allí los dos. Yo sola no quiero acostarme allí. Aunque me entierren a cuatro metros de profundidad, aunque me echen la iglesia entera encima, hasta que vengas tú conmigo no descansaré, ¡ nunca descansaré!
Títol: Memòries d'un amic imaginari Autor: Matthew Dicks Editorial: Rosa dels Vents Idioma: Català Sinopsis (contraportada):
Benvolgut lector:
La novel·la que tens a les mans és molt espacial, com en Max.
La novel·la que tens a les mans és única com en Max.
La novel·la que tens a les mans és valenta, com en Max.
En Max només té vuit anys i no és un nen com els altres.
Ell viuen el seu interior i com menys el molestin millor.No li agraden els canvis, ni les sorpreses, ni els sorolls, ni que el toquin, ni que el facin parlar per parlar. Si algú li preguntés quan és més feliç, segur que diria jugant amb els legos i planificant batalles entre exèrcits enemics. En Max no té amics perquè ningú no l'entén i tothom vol que sigui d'una altre manera, fins i tot els seus professors i els seus pares. Només em té a mi, que sóc el seu amic des de fa cinc anys.
Ara sé que el Max corre perill i només jo el puc ajudar.
El problema és que en Max és l'únic que em pot sentir i l'únic que em pot veure. Pateixo per ell, però també per mi. Els pares d'en Max diuen que sóc un "amic imaginari". Espero que a aquestes altures tinguis ben clar que això no és veritat,
jo no sóc imaginari. Sobre l'autor:
Abans de fer els divuit anys, en Matthew Dicks havia mort i "ressucitat" altres dues gràcies als metges de les ambulàncies. Als divuit va marxar de casa i va fer diferents feines "sense futur", fins que un dia, quan teni vint-i-tres anys, el van atracar amaneçant-lo amb una pistola.Aquest tercer cara a cara amb el destí el va animar a espavilar-se i va anar a la universitat. Ara és titulat en filologia angles i educació, i té un màster d'enseyament amb tecnologia. Ha publicat dos llibres per adults i es mestre de primaria a Connecticut, on viu amb la seva dona i la seva filla.
I la meva opnió:
Dolç, tendre i simple.
Un llibre sobre l'amistat, l'imaginació, la maduració i l'acceptació de la mort.
M'ha agradat molt, tot i que hi han moments que m'han fet patir bastant perquè el protagonista al ser un amic imaginari no pot tocar el nostre món per tan no pot ajudar el seu amic quan aquest el necessita més, però per sort es llest i unes quantes pàgines després fa el que jo li he cridat quan he perdut els nervis (jejeje).
Però hi ha una cosa que no acabo d'estar d'acord amb l'autor: ell diu que en Max té molta imaginació per què ha creat el seu amic imaginari com una persona real, però jo crec que és molt més difícil i complex crear un amic imaginari més estrany, per exemple, com un extreterrestre ,un hipogrif o fins i tot una cinta de cabells i continuar creient-hi.
El recomano!
Títol: La abadía de Northanger Autora: Jane Austen Editorial: Debolsillo Idioma: Castellà Sinopsis (contraportada):
Publicada originalmente en 1818, La abadía de Northanger narra la historia de Catherine Morland, una joven ingenua y aficionada a la lectura de novelas góticas. Invitada por los Tilney, que erróneamente la consideran una rica heredera, a pasar una temporada en su casa de campo, se dedicará a investigar tortuosos e imaginarios secretos de familia. Pero cuando finalmente todo se aclare y comprenda que la vida no es una novela, la inocente Catherine pondrá los pies en la tierra y encauzará su futuro según dictan las normas morales y sociales. Esta es quizá la novela más irónica y divertida de Jane Austen, maestra inigualable en la recreación de retablos sociales con hondo perfil humano.
Sobre l'autora:
Jane Austen (1775-1817), nacida en Stevenson, Inglaterra, ocupa en destacado lugar en la historia de la literatura inglesa. Interesada especialmente en la psicología de los personajes y en las relaciones humanas, cultivó el gusto por el retrato íntimo y el estudio de la vida doméstica, apoyandose en un depurado estilo y en una indudable perfección técnica. De sus novelas destacan: Sentido y sensibilidad (1811), Orgullo y prejuicio (1813), Mandsfield Park (1814), Emma (1815) y Persuasión (1818). I la meva opinió:
De tots els llibres que he llegit de la Jane Austen, aquest es sens dubte el que m'ha agradat més. Es d'alguna manera el més simple, però a la vegada el més irònic i divertit, el que et permet conèixer més bè a la Jane, ja que moltes de les pàgines són reflexions d'aquesta.
I les veritables protagonistes són les noveles gòtiques, a vegades críticades i exagerades, a vegades defensades.
També m'ha agradat perquè la protagonista no és ni remotament perfecta, ni físicament ni mentalment.
Ni tan sols el seu amor no es tan perfecte com ho és en altres llibres o pel·lícules.
L'única cosa que puc dir negativa d'aquest llibre es que triga una mica massa en arribar a la abadía. La resta es perfecta.
El recomano.
Fragment del llibre:
(pag. 10-11)
De las obras de Pope aprendió a censurar a los que llevan puesto siempre el disfraz de la pena.
De las de Gray, que Más de una flor nace y florece sin ser vista perfumando pródigamente el aire del desierto.
De las de Thompson, que
... Es grato el deber de enseñar a brotar las ideas nuevas.
De las de Shakspeare adquirió la prolija e interesante información, y entre otras cosas la de que Pequeñeces ligeras como el aire son para el celoso confirmación plena, pruebas tan irrefutables como las Sagradas Escrituras.
Y que El pobre insecto que pisamos siente al morir un dolor tan intenso como el que pueda experimentar un gigante.
Finalmente se enteró que la joven enamorada se asemja a
La imagen de la Paciencia que desde un monumento sonríe al dolor.
La ciutat de Chicago està dividida en cinc faccions i cadascuna d'elles es dedica a cultivar una virtut en particular: Honestadat, Abnegació, Intrepidesa, Amistat i Erudició. Als setze anys, els joves han d'escollir de quina facció volen formar part definitivament. La Beatrice dubta entre quedar-se amb la seva família o ser qui realment és. no pot tenir les dues coses. I prendrà una decisió que sorprendrà a tothom, sobretot a ella.
Sobre l'autora:
Veronica Roth té només 22 anys. La seva biografia literària ha de ser necesàriament breu. Nascuda en un barri perifèric de Chicago, va estudiarescriptura creativa a la Universitat de Northwestern i va escriure DIVERGENT mentre hauria de haver estat fent els deures. Va ser una bona elecció; però segurament farà que quan arribi el moment, li sigui difícil convèncer els seus fills de la importància de fer la feina de l'escola.
I la meva opinió:
Desde el comançament que he quedat enganxada a la història, que ho he de dir, recorda molt als jocs de la fam. Però per el meu gust es a la seva manera encara més esgarifós que aquests. Als jocs de la fam es maten entre ells perquè es veuen obligats, aquí, tot i que hi han més opcions, alguns personatges trien fer mal.
La protagonista es poc habitual, no es la típica noia bona i una mica estúpida, ni tan sols es guapa, i pot arribar a ser cruel i dura.No estic segura de si això m'agrada, per una banda t'alegres de que la truita per fi es gira, però per l'altre l'acabes odiant, a la seva manera, per molt abnegada que sigui, també es una mica dolenta.
Tot i així m'ha agradat molt i el recomano.
Quina facció creieu que escollirieu? Erudició, Abnegació, Intrepidesa, Franquesa o Amistat?
Una crítica de llibres infantils i juvenils ha fet una donació de llibres a la biblioteca del meu poble, entre ells, el llibre d'avui, jejeje porto tot el cap de setmana fent salts d'alegria. Moltes gràcies crítica misteriosa!
Títol: El Atlas Esmeralda Autor: John Stephens Editorial: Montena Idioma: Castellà Triologia: Los libros del origen Sinopsis:
Tres niños
Dos mundos
Una profecía
Kate es la mayor y la más responsable .
A sus catorce años, es la única que recuerda a sus padres, especialmente las últimas palabras de su madre pidiéndole que cuidara de sus hermanos.
Michael, de doce años, es el empollón y el despistado de la família.
Ha perdido más gafas de las que pueda imaginar, aunque a veces el problema es que ni se acuerda de que las lleva puestas. Libro que encuentra, libro que devora, especialmente si habla de sus queridos elfos.
Emma, con sólo once años, es pura dinamita. Decidida y directa, dice siempre lo que piensa, sin importarle las consecuencias .
Suya es la frase: "Si quieres que te respeten, pelea."
Juntos descubrirán que:
La magia existe (Michael ya lo sabía)
Hay libros muy, pero que muy peligrosos.
Les guste o no, deben salvar el mundo.
Desde que los apartaron de sus padres, diez años atrás, la vida de Kate, Michael y Emma ha transcurrido de orfanato en orfanato. Ahora acaban de llegar al último de su larga colección: situado en lo alto de una colina, parece un enorme castillo a punto de derrumbarse. Pero las sorpresas no acaban aquí: el orfanato está dirigido por el excéntrico doctor Pym- Michael no tiene ninguna duda de que es un mago- ¡ y ellos son los únicos niños del centro! Por eso, muertos de curiosidad y sin nada que perder, dedican el primer día a inspeccionar todas y cada una de las habitaciones, y descubren pasadizos secretos, escaleras subterráneas y, los más importante, un libro de color esmeralda que cambiará sus vidas para siempre...
Sobre l'autor:
Si la vida de Kate, Michael y Emma dará un giro de trecientos sesenta grados en cuanto encuentren el Atlas Esmeralda, lo mismo puede decirse de su autor John Stephens. Después de diez años vinculado en el mundo de la televisión , firma una de las novelas más esperadas de la temporada: El Atlas Esemarlda, dispuesta a convertirse en un clásico de ña ñiteratura juvenil como la mismísima saga de Harry Potter o las Crónicas de Narnia.
I la meva opinió:
Abans de enrollarme dient el que m'ha semblat el llibre, voldria queixar-me de la persona que ha escrit la contraportada, ja que en el llibre queda molt clar que en Michael adora els nans i no els elfs, com diu la sinopsis (la frase marcada en cursiva).
Un cop dit això, ja puc començar. El principi de la història , l'enyorança i la melancolía han tenyit les pàgines en adonar-me que ja no el llegia amb la mateixa ilusió amb que l'hagués llegit uns anys enrere, que ja mai més podré esparar que un mussol em porti una carta d'admissió a Hogwarts, o obrir un armari amb l'esperança de trobar Narnia o com a mínim un monstre. Que en definitiva m'he fet gran.
Però a mesura que ha trasncurregut la història, he anat entrant i entrant a dins oblidant-me dels meus negres pensaments i lliurant-me a la màgia. Ha aconseguit que part de la il·lusió infantil tornés, una mica asserenada per la raó adulta (bé adolecent), d'acord, encara que em dolgui probablement mai veure la màgia que parlen els llibres, però he descobert que hi han altres tipus de màgia, màgia que la veiem cada dia i no sabem apreciar-la, fins i tot la ciencia es una màgia! L'amor, l'amistat,la felicitat fins i tot l'odi.. tots fan moure el món d'una manera extraordinària i jo estic disposada a dsifrutar-ho,a viure-ho evers de quedar-me sentada esperant el maleït mussol que mai es prendra la molèstia d'aparèixer.
També m'ha agradat el fet de que els portagonistes no siguin perfectes, tots tenen les seves debilitats, tos s'equeivoquen. I ens ensenya que tots podem ser valents a la nostre manera. Necessito la segona part!
Sara Gruen, nacida en Canadá, es autora de los bestsellers Riding Lessons y Flying Changes. Su novela Agua para elefantes se situó inmediatamente en lo más alto de las principales listas de ventas de los Estados Unidos, ha vendido más de tres milliones de ejemplares en todo el mundo y ha sido traducida a 44 idiomas. Su adaptación cinematográfica ha sido protagonizada por Robert Pattinson y Reese Witherspoon. acaba de públicar su cuarto libro, La casa de los primates (SUMA, 2011), en el que continúa si lucha por los derechos de los animales.
I la meva opinió:
