Cumbres Borrascosas

Hola! Us parlo desde Mallorca. Sí, platges, sol i un bon llibre... tot el que necessito per ser feliç, tot i que molts petits accidents han intentat evitar-ho. El bon llibre, es en aquest cas una edició presiosa de Cumbres Borrascosas: tapa dura i ilustracions. Que m'ha deixat una professora de història de l'art que treballa amb el meu pare, la mateixa que m'ha deixat La abadía de Northanger i Emma. Moltíssimes gràcies!
Títol: Cumbres Borrascosas
Autora: Emily Brontë
Editorial: Círculo de Lectores
Idioma: Castellà
Sinopsis (www.culturalianet.com):
Cumbres borrascosas, la épica historia de Catherine y Heathcliff, situada en los sombríos y desolados páramos de Yorkshire, constituye una asombrosa visión metafísica del destino, la obsesión, la pasión y la venganza. Publicada por primera vez en 1847, un año antes de morir su autora, esta obra rompía por completo con los cánones del ”decoro” que la Inglaterra victoriana exigía a toda novela -tanto en el tema escogido como en la descripción de los personajes- y con la conducción autor-lector impuesta por las obras serializadas. Diversas extrañas la calificaron de ”burda, desagradable y alarmante”, pero en ningún momento se dudó de la singularidad de su estructura narrativa y de la fuerza de su lenguaje. Son estos valores los que con posterioridad crearon escuela y convirtieron la novela de Emily Brönte en una de las obras maestras de la literatura universal.

Sobre l'autora:

Emily Jane Brontë (1818-1848), va escriure una únia novela "Cumbres Borrascosas" (1847) i va publicar un llibre de poesies conjunt amb la seves germanes.La seva novela es considera un clàssic de la Literatura anglesa i l'autora una de les millors poetistes de Anglaterra.

I la meva opinió:

M'haureu de perdonar ja que avui faig la ressenya al portàtil petit ,estic de vacances i no gaire inspirada.
M'ha agradat moltíssim, quan vaig veure la pel·lícula em va horroritzar la maldat de la Catherine i amb prou feines no em vaig fixar amb del Heathcliff. Ara que he llegit el llibre ja tinc una idea més equilibrada de tots dos, i sé que tots dos van ser igual de dolents o creuls. També m'ha ajudat a acceptar que ningú es perfecte,  tothom té una part fosca.
La història es preciosa, ja que ens mostra la cara més tenebrosa i apasionada de l'amor, un amor que ni tan sols la mort pot trencar.
Però com que venia amb la idea de la pel·lícula, no podia entendre com podia ser que ja estigués a la meitat i ja hagués passat tot, però al final he de reconèixer que m'hagués agradat que hagués afegit un parell de capitols més.
El recomano!