El senyor de les mosques, William Golding

Imagina't  en una illa deserta. Que estàs allà sense cap adult, només tu i altres nens. Sol. Què faries?

Això és el que els hi passa al Ralph, al Porquet, al Jack... tots eren nois anglesos educats. Però l’illa els canviarà completament.  No trigaren a dividir-se en dos bàndols uns s’aferraran a la idea de tornar a casa, s’obsessionaran amb voler  ser rescatats, de mantenir un foc per ser vistos , de tenir unes lleis que han de ser respectades.  Encara que amb el temps aniran oblidant perquè tot això era tan important.

Els altres voldran demostrar que són capaços de caçar, de sobreviure, de valdre’s  per si mateixos. Voldran gaudir  de les noves llibertats que els ofereix l’illa, es convertiran en salvatges, igual de cruels.

I els més petits, nens de sis anys. Oblidats pels nois més grans. Convertits en menys que animalons que mengen fruita, juguen, riuen o ploren. On els pares no són més que un record llunyà.

A tots ells però, durant les nits un malson els perseguirà, una bèstia, el senyor de les mosques. A poc a poc, la por a aquesta bèstia imaginaria, res més que la representació de totes les seves pors,

 de totes les coses dolentes;  els obligarà a fer rituals supersticiosos, a barallar-se entre ells, a matar-se.

William Golding  amb aquesta història reprodueix a petita escala, la civilització humana, la nostra societat. Les disputes per aconseguir el poder...

Un llibre molt interessant ,  que pot ser llegit per totes les edats. Encara que fragments del llibre resulten molt cruels i bastant esgarrifosos. 

-Votem.

-Sí!

-Votem un cap!

Això de votar era una cosa gairebé tan agradable com el cargol de mar. Jack comença a protestar, però les veus que reclamaven una votació semblaven inclinar-se a elegir a Ralph per aclamació. A cap dels nois no els assistia cap raó vàlida per això, fins aleshores el Porquet era el que havia donat més mostres d’intel·ligència, mentre que el Jack semblava la persona amb més dots de comanament. Però en el Ralph hi havia una mena de calma plena de seguretat que el feia sobresortir, era atractiu, alt... També hi havia una raó més poderosa, si bé més obscura: el cargol de mar, l’ésser que havia bufat allò i que els esperava assegut a la plataforma amb aquell objecte delicat sobre els genolls, era una criatura a part.