Scarlet

Títol: Scarlet
Autor/a: Marissa Meyer
Saga: Crónicas lunares (II)
Editorial: Montena
Idioma: Castellà
Sinopsis:

Érase una vez...

una chica llamada Scarlet.

Debía encontrar a su abuela desaparecida

y decidió tomar el camino más rápido...,

que también era el más peligroso.

Sin embargo, al tropezar con Wolf descubrió 

que los lobos no son como los de los cuentos.

¿O sí?

Hace dos semanas la abuela de Scarlet desapareció sin dejar rastro. Ella sospecha que la han secuestrado, así que cuando la policía renuncia repentinamente a seguir con la investigación, toma la desición de continuar la búsqueda por su cuenta, aunque esto implique introducirse en los fondos de su ciudad...

Allí tropieza con Wolf, un feroz luchador callejero que quiere ponerle las cosas difíciles. Pero Scarlet no es el tipo de chica que se amedrenta con un matón, por muy atractivo que sea, así que, cuando se da cuenta de que él puede ser la única conexión con los secuestradores de su abuela, no dudará en pedirle ayuda.
Juntos deberán sumergirse en el oscuro y peligroso mundo de la mafia. Y descubrirán que su historia está irrevocablemente unida a la de Cinder, una ciborg que se encuentra en busca y captura por todo el mundo.
L'autora:
Marissa Meyer nació y creció en Tacoma, Washington, donde todavía vive, ahora con su marido. Cinder marca su debut en literatura juvenil y es el inicio de una saga formado por cuatro títulos.
I la meva opinió:
Primer de tot, com ja vaig dir a la primera part, no em puc creure que no passi a Amèrica des de el... fenomen? dels jocs de la fam tots els llibres "juvenils-ciènia ficció"  estan ambientats allà, tots parlen del nou païs que es crea a partir de tropecientas guerres, epidèmies i revoltes. I a mi sempre hem queda el dubte de que ha passat amb la retsa de continents, han desaparegut per art de màgia? S'han tornat tots uns salvatges?
En canvi, Cinder estava ambientat a Pekín (vaja, Nuevo Pekin) i Scarlet a França, Rieux. T'explica totes les unions, tots els imperis que s'han anat creant, no és Estats Units qui és el líder del món sinó Àsia. I Estats Units (almenys fins ara no sé que passarà al següent llibre) ha quedat relegat a un paper secundari (o d'extra), de moment l'unic personatge americà que ha aparegut és un pres exiliat.
En un principi el llibre no m'enganxava com recordo que em va passar amb Cinder però cap a la meitat ja m'ha enganxat moltíssim pràcticament més que el primer.
No m'ha acabat de convencer el personatge de Scarlet, no acaba de estar del tot definit, crec que Cinder continúa acaparant tot el protagonisme. I tampoc m'ha agradat la traducció d'alguns noms. ara en anglés ara en castellà.
Una versió molt original del estimat conte de la caputxeta. El recomano.
També et pot interessar:
 Cinder

Lo único que queda es el amor

Títol: Lo único que nos queda es el amor
Autor/a: Augustín Fernández Paz
Editorial: Anaya
Idioma: Castellà
Il·lustrador: Pablo Auladell
Sinopsis:
Hay una trama de hilos invisibles que une las vidas de los personajes de este libro: Diana, Sara, Pablo, Laura, Adrián...
Todos se enamoran y descubren que el amor es un sentimiento poderosísimo, capaz de transformar-les por entero y hacerles ver la vida de otra forma.
Pero también experimentan la amargura del desamor, o del desamor, o de los amores rotos. El amor en todas variantes: desde el primer amor adolescente hasta el que pervive más allá de la muerte. Y, siempre, los libros como compañeros en la aventura de amar.
L'autor:
Augustín Fernández Paz tenía 28 años cuando murió Franco. Así que una buena parte de su vida está marcada por el tiempo de la dictadura. Afirma que, como tanta gente de su generación, llegó a todo tarde y a destiempo: a los libros que hubiera debido leer, a las películas que marcaron a muchos en aquellos años... Quizá por eso hay cosas de la vida que estima de un modo especial: la libertad, la memoria, los libros, el cine... Y trabaja en la enseñanza, pues está convencido de que la educación es una herramienta imprescindible para transformar el mundo. Aunque prefiere que le cuenten historias de viva voz, en la pantalla de un cine o en las páginas de un libro, también disfruta escribiendo. Es autor de una extensa obra en el ámbito de la literatura infantil y juvenil, escrita en gallego y, en su mayor parte traducida a todas las lenguas de España.

I la meva opinió:
És un llibre bonic amb unes il·lustracions excepcionals, m'han encantat són molt simples però a la vegada expressen un infinit de coses.
Totes les històries són tristes, ensenyen el cantó més tràgic de l'amor, però també el més tendre. Hi han històries que m'han impactat molt, d'altres que no tant, altres que semblaven una copia de la història d'abans.
Tracta totes les formes de l'amor, però sobretot l'amor a la literatura  a la poesia, com aquesta ens pot canviar la vida. És un llibre senzill, fàcil de llegir i de disfrutar.
El recomano.

http://www.tumblr.com/tagged/pablo%20auladell

(Altres)Noves imatges de En Flames

Persuasió

Un llibre perfecte per el dia de la dona.
Títol: Persuasió
Autor/a: Jane Austen
Editorial: Clàssics moderns
Idioma: Català
Títol original: Persuasion
Sinopsis:
A Persuasió, una de les novel·les més reeixides i radicals i l'última completada abans de morir, fa una descripció minuciosa del sentiment abassegador del deure de que asfixia la protagonista, l'Annie Elliot. Sota l'aparença d'una història d'amor banal, l'autora descriu magistralment el joc entre la inutilitat i esperança, amb un estoicisme i integrat exemplars.
Jane Austen s'hi serveix del seu millor estil, ric i ple de complexitats, per narrar-nos la història d'una manera molt vívida i directa i, a l'ensems, plena de suggestives i velades al·lusions.
L'autora:
Jane Austen va néixer l'any 1775 a Steventon (Anglaterra) i va rebre gairebé tota l'educació del seu pare, rector del poble. Va començar a escriure de molt jove i arribà a publicar diverses novel·les que, encara avui,  són considerades obres mestres del gènere: Orgull i prejudici  Emma, Mansfield Park, Northanger Abbey...Va viure alguns anys a Bath- escenari de Persuasió- i morí a Chawton el 1817. Bona part de la seva obra descriu la societat de l'època i els costums i prejudicis socials  contra els quals lluiten, feliçment o inútilment moltes de les seves protagonistes femenines.

I la meva opinió:
M'ha agradat molt, encara que és molt diferent de tots els llibre que llegit fins ara de la Jane Austen.
 Es nota que és el últim llibre que va escriure. La protagonista ja és més gran, madura, dolça i reservada; no té res a veure amb la Elisabeth de Orgull i prejudici, rebel, orgullosa i sense pèls a la llengua. Però igualment l'Annie és una noia segura, segura dels seus drets com a dona, i la seva manera dolça i tímida és gairebé tan efectiva com la de la  Lizzie a l'hora de reclamar-los.
L'Annie, ja no és jove, viu amb la certesa de que ni el seu pare ni germanes l'estimen, i per culpa dels consells de la seva gran i pràcticament única amiga va perdre el seu gran amor. Però, després de viut anys,  aquest amor ha tornat al seu poble i passions que ella ja creia oblidades tornaran (si es que mai havien marxat) en el cor de la confosa Annie.
És un llibre irònic, crític davant de les classes socials i de la pròpia naturalesa humana. El recomano.

Els primers póstersde la pel·lícula en flames!