Tardes con Margaritte

Avui us poto un llibre que hem llegit a ciutadania.
Títol: Tardes con Margueritte
Autor/a: Marie-Sabine Roger
Editorial: Duomo nefelibata
Contraportada:
Una novela sobre la magia de los libros y el poder de la lectura.
"Es como para preguntarse si lo que pone en la parte de atrás de las novelas se escribe para despertar el interés realmente. En cualquier caso. seguro que no estás pensado para personas como yo. Qué de palabras complicadas-"ineluctable, búsqueda fértil, admirable concisión, novela polifónica..."-, y en ningún libro leí simplemente:
una historia que trata de aventuras, o de amor, o de indios. Y punto final."
Sinopsis:
Germain, cuarenta y cinco años, casi analfabeto, hijo poco querido y escolar humillado, pasa el tiempo haciendo algunas chapuzas o cultivando en su huerto. Desconfía de aquellos que han estudiado, de los libros y de las palabras difíciles, que le dicen poco. Pero una tarde, en el parque, conoce a Margaritte, una vieja dama que está sentada en su banco favorito, y descubre que comparten un mismo pasatiempo: contar pájaros.
Entre ellos nace una amistad improbable. Margaritte es una mujer culta, que parece no percatarse de las cosas que él ignora y que le propone leer un libro en voz alta. Germain, por educación, acepta y así descubre el mundo de los libros, de la magia de la lectura y de las tardes con Margaritte.
Sobre l'autora:
Marie-Sabine Roger nació en 1957 en la región francesa de Burdeos. Tras ejercer de profesora en un colegio infantil durante varios años, hoy día se dedica por entero a la escritura. Es autora de más de cincuenta libros de literatura infantil, juvenil y de adultos.
Actualmente reside en París aunque pasa temporadas en Madagascar.

I la meva opninió:
D'una manera dolça, tendre, divertida i sincera et gira el cap i t'obre els ulls al món que et rodeja, un món que veus sense veure. M'ha agrada't molt.

(Pel·lícula del llibre amb el Gérard Deperdieu com a protagonista, jo només he vist trossos però sembla bastan fidel al llibre.)

La Ciudad de las Bestias

La setmana passada vaig decidir tornar a llegir La Ciudad de las Bestias ja que es un dels llibres quepràcticament m'han format com a persona i marcat per la resta de la meva vida de manera que he deicdit que no podia faltar en aquest blog.

 Títol: La Ciudad de las Bestias
Autora: Isabel Allende
Editorial: Círculo de lectores
Sinopsis (contraportada):
No tenía otra opción. Refunfuñando y agazapado junto a su abuela Kate, el joven Alexander Cold emprendería un viaje rumbo al corazón del Amazonas. Y es que, mientras su madre luchaba contra el   cáncer en un hospital de Texas, el muchacho debería acompañar a la excéntrica Kate en una expedición de incierto destino hacia una tierra virgen llena de magia ancestral, y misterios en busca de una enigmática Bestia.
Sobre l'autora:
De nacionalidad chilena, Isabel Allende nació en Lima en 1942. Desde los diecisiete años ha trabajado infatigablemente, primero como periodista y luego dedicada por entero a su vocación de escritora. En 1982, y tras la publicación de la casa de los espíritus, se convirtió en uno de los nombres claves de la actual latinoamericana. Acogida con excepcional entusiasmo por crítica y público, desde entonces su obra , traducida a numerosos idiomas, ha estado marcado por el éxito. Entre sus novelas cabe destacar De amor y de sombra, El plan infinito, Eva Luna, Afrodita, Paula, Hija de la fortuna y Retrato en sepia.

I la meva opinió:
No puc tenir una opinió justa ja que com he dit abans es un llibre que ha marcat una part de la meva, sniff, infancia. Quan era petita la meva mare i jo llegiem contes juntes i quan vaig acabar amb totes les excistencies de la biblioteca pública vam passar a llegir llibres per adults però a la vegada per nens.La Ciudad de las Bestias, Momo, Jim Boto i Lluc el maquinista, La Història Interminable...
He llegit (o escoltat) aquest llibre com a mínim tres o quatre vegades, la primera vegada la meva mare me'l traduïa al català, la segona llegiem una pàgina cadauna, la tercera em vaig decidir a llegir-me'la jo soleta i finalment ara que estic apunt de fer les quinze anys (els protagonista té quinze anys) vaig decidir que havia arribat el moment de tornar-me'l a llegir.
I no m'ha decepcionat. Més aviat el contrari m'ha agradat tan com la primera, segona i tercera vegada o potser més. Ja que ara (crec) puc entendre coses que abans em passaven  decepercebudes.De petita disfrutava dels moments don apareixien aquells  indis invisibles , quan narrava màgies i animals impossibles, amb el mico de la amiga del protagonista... i ara també, he disfrutat  al costat de  l'Alex, entenen per primera vegada la totalitat dels sentiments i de l'evolució de tots els personatges... i d'alguna manera he tornat a ser aquella nena al llit de la seva mare que somiava en ser una preiodista com la Kate Cold, tan llesta i forta com l'Alex i lliure i sabia com la Nadia, visitar l'Amazones i de pas salvar el món.
La Ciudad de las Bestias es una història d'aventures, sí, però també una suplica perquè salve'm als indis de la deceperició, als milers d'animals i plantes que moren cada dia a l'amazones.
Una denuncia de la corrupció i avaricia de la gent que està assasinant la selva per unes quantes monedes d'or, un avís a la resta del món que gira els ulls i fingeix no veureu.
També narra el pas de nen a home. I ens demostra que una història d'amor no necessita cap petó.
Preparat per endinsar-te en una terra on la màgia existeix?

La filla del mar

La filla del mar es un altre llibre que m'han fet llegir a l'escola.

Títol: La filla del mat

Autor: Àngel Guimerà

Editorial: Educació 62

Gènere: Dràmatic (obre de teatre)

Sinopsis (contraportada):

La filla del mar-estrenada a Barcelona l'any 1900- representa juntament amb Maria Rosa i Terra baixa, la fita més important de l'època de màxima plentiud creativa de Guimerà. La filla del mar és un drama realista en què , a través d'una prosa col·loquial, l'autor analitza minuciosamentles passiona humanes.

Sobre l'autor:

(1845-1924) és l'autor dramàtic per excel·lència de la Reniexença. Lluita per la realització d'una obra poètica i teatral digna i d'imapcte popular. Amb la influència del Romanticisme tardà, es converteix en un poeta premiat als Jocs Florals- Benaviat, s'adona de les possibilitats públiques i professionals del teatre: crea una producció escènica en la qual destaquen la tragèdia romàntica (Mar i cel 1888) i el drama realista (Maria Rosa, 1894; terra baixa, 1897; La filla del mar, 1900). L'èxit de la seva obra i el reconaixement internacional (traduccions, òperes i versions cinematogràfiques) l'han convertit en una figura essencial de la literautura catalana.

I la meva opinió:

M'ha agradat molt i la veritat no n'estava conveçuda. Però la manera d'expressar-se de Guimerà fa que realment sentís que en contes de llegir-ho estiguis en una butaca de algun teatre de Barcelona contemplant l'obra de teatre.

La història resulta bonica, divertida, molt passional... I com diu la meva professora de català es com una telenovela però del segle XVII.

Treballa les passions humanes de l'amor a l'odi, passant per la gelosia. Sobretot la gelosia, ja que tota la història es moguda per aquest sentiment.

Tracta també, temes com el racisme, el voler suprimir a la gent diferent, el món mariner...

Realment ha resultat una lectura entretinguda i interessant que recomano.

Orgullo y prejuicio

 Títol: Orgullo y prejuicio
 Autor/a: Jane Austen
Editorial: Alianza Editorial
 Sinopsis (contraportada):
La aparción en Longbourn, un pueblo de la campiña inglesa, de Charles Bingley, joven, soltero y rico, despierta las ambiciones de las familias del vecindario, que lo consideran un excelente partido para sus hijas. Él y su amigo Fitzwilliam Darcy, también adinerado, tendrán que luchar contra las intrigas con las que se tratará de poner trabas al amor que sienten por dos de las hermanas Bennet, pobres y modestas, antes de alcanzar un final feliz.

 

Sobre l'autora (també a la contraportada):

Percusora destacada de la novela moderna en Europa, Jane Austen (1775-1817) era hija de un pastor protestante que se ocupó personalmente de su educación. Llevó siempre una exsistencia apacible en diversos lugares del sur de Inglaterra y permaneció soltera. Sus obras más conocidas son Emma- también publicada por Alianza Editorial-, Sentido y sensibilidad, El parque de Mansfield y La abadía de Northanger.

I la meva opinió:

Aquest llibre m'ha agradat i enganxat moltíssim, abans de llegir Orgullo y prejuio em costava imaginar que alguna vegada un llibre de més de doscents anys m'enganxaria. Però realment aquest ho ha fet. Romàntic, divertit, sarcàstic, irònic...es realment una caixa de sorpreses.
Si La tienda de antigüdades reflectia la pobresa de l'anglaterra  vicoriana  Orgullo y prejuicio reflecteix la riquesa de la mateixa Anglaterra.
El presonatge que m'ha agradat més es curiosament el pare de la protagonista (el senyor Bennet) excèntric, divertit, irònic, trànquil, filòsof... seguidament de la mateixa protagonista l'Elizabeth Bennet. I el personatge que més he odiat es probablement la germana de la Elizabeth ( la Lydia) egoista, vanidosa, malcriada, ingenua... seguida per les germanes arpías del senyor Bingley.
Realment el recomano.

El coleccionista de relojes extraordinarios

"-¿Quien eres?-le preguntó.
-Aquí no importa mucho mi nombre, ¿verdad?-sonrió ella-.Estamos en los dominios del Sueño, así que supongo que yo soy una Soñadora. Igual que tú.
-Sin embargo, yo estoy despierto- reflexionó Jonathan-. De eso estoy seguro.
-¿De verdad? ¿Y como puedes saberlo?
-¿Cómo puedes saberlo tú?-contraatacó él-. Quiero decir...Imagínate que vives aquí y que todas la noches sueñas que te despiertas en otra cama y vives otra vida.¿Cómo sabes cuál de las dos es la verdadera?"

El coleccionista de relojes extraordinarios

Laura Gallego

R y Julie

Hola!
Un altre llibre del que faràn una pèl·licula és R y Julie. I la veritat es que tinc molta curoisitat per saber com l'adaptaran cinematogràficament (uiix que professional).

La pèl·licula es dirà Warm Bodies (com el llibre  original).
El actor que interpretarà al R es diu Nicolas Hoult (també surt a X-men última generació).

I la actriu que interpretarà a la Julie serà al Teresa Palmer (el aprendiz de brujo, soy el número quatro...).

Per saber la resta del repartiment:

http://www.imdb.com/title/tt1588173/

R y Julie

Un altre regal de reis. Gràcies tiet Joan! Una manera brusca però bona de fer-te plantejar si realment estàs vivint la teva vida...

Títol: R y Julie (¿Qué ocurre cuando el amor atraviesa un corazón helado?)
Autor:Isaac Marion
Editorial: Reservoir Books

 Sinopsis (contraportada):
"Me llevo una mano al pecho,  sobre el corazón. Mi "corazón".¿Todavía representa algo ese penoso órgano? Permanece inmóbil, sin bombear sangre, sin la más mínima utilidad, y sin embargomis emociones todavía parecen originarse entre sus frías paredes. ¿Que me pasa? ¿Me lo estoy imaginando todo? ¿Es un placebo?¿ Una ilusión optimista? En cualquier caso siento que el encefalograma de mi vida se altera, formando montañas y valles con los latidos de mi corazón."
R es algo peculiar. Intenta pasárselo bien, pero es demasiado sensible y a veces se entristece. Tampoco ayuda que esté muerto, o casi muerto. Se pasa los días vagando por el aeropuerto abandonado donde vive sin saber que muy bien que sentido tiene su existencia.  Hasta que conoce a Julie.
R y Julie es un guiño moderno al clásico de Shaekspeare  Romeo y Julieta, es una historia de amor que esconde una fábula acerca de cómo vivimos dormidos en estado casi catatónico, hasta que el amor irrumpe en nuestras vidas.



Sobre l'autor:
Isaac Marion va nèixera Seattle el 1981. Ha escrit contes i algunes novel·les, que s'ha autoeditat i li han portat cert èxit.
R y Julie es la primera que ha donat el doble salt editorial i cinematogràfic.




I la meva opinió:
M'ha agradat molt,tot i que als primers capítols tenia els meus dubtes.
Ha, però, aconseguit sorprendre'm. El personatge de la Julie resulta diferent i interessant; no es el típic:  noia débil i bonica que s'ha de protegir constanment (sí, com la Bella Swan ) o que s'ha de rescatar d'una torre sinò que serà ella la que intentarà salvar el R de la mort i de pas a la resta del món.
També es una bona manera de fer-te  reflexionar, perquè per ser zombie no cal ser mort, només cal oblidar els teus records, el teu nom o qui ets realment.
Tot i que tinc que dir que el llibre recorda molt a The Host (Stephene Meyer), una extreterrestra invaeix el cos d'una humana, s'enamora del mateix noi que ella i durant tot el llibre mantenen converses mentals R també manté converses mentals amb el cervell que s'ha menjat que resulta ser el ex-novio de la Julie. Tot i les similituds aquestes converses resulten molt interessants i divertides.

 Una història d'amor diferent però inolvidable.

Sempre

Un llibre que tenia pendent desde reis i que m'ha encantat.
Títol: Sempre
Autor/a: Maggie Stiefvater
Editorial:cruïlla
Sinopsis(contraportada):

abans.

Sam i Grace. Ell se un llop i ella, una noia.

Però en Sam aconsegueix transformar-se

en humà i la cofusa atracció inicial que els

uneixes converteix en un lligam indestructible.

ara.

La història es podria acabar així.

Però la Grace no has nascut per ser només

humana. Ara és una lloba forta i valenta.

I a Mercy Falls han organitzat una gran

cacera per exterminar definitivament

els llops del bosc.

sempre.

En Sam faria qualsevol cosa per la Grace. Però l'amor d'un sol noi, per fort que sigui, potfer canviar un entorn hostil i amenaçador? El passat, el present i el futur són a punt d'entortolligar-se en un moment pur i irrepetible. Per sempre.

Sempre.

I la meva opinió:

Desde la primera pàgina he quedat atrapda dins del llibre. I la veritat, tenia por que no fos així; ja que la primera part (tremolor) em va agradar moltíssim, però amb la segona (rastre)  em vaig emportar una decepció.

No es que no m'agradés però tenia la sensació de estar llegint una repetició del primer ( a més que el final resulta frustran (quan aconsegueixen que el Sam sigui humà la Grace es torna llop)).

Però el tercer realment a remuntat i pràcticament a superat el primer. 

Aquesta triología a més de tenir dos històries d'amor precioses (però diferents) es una crítica  a la raça humana i un crit desesperat que intena fer-nos veure la salvatjades que arribem a fer amb els animals salvatges.

També resulta interessant el fet de que reflecteixi mitjançant  els quatre protagonistes diferents tipus de pares  i que intenti demostrar-nos com els nostres pares poden afectar a ser com som.

Potser es fa una mica passat el fet de que en la relació entre el  Sam i la Grace es faci una passa  de gegant ii dos de petites, però suposo que intenta ser fidel a la realitat.

Realment m'ha agradat molt, fins i tot (i això en mi es molt estrany) he intentat aguantar el màxim de temps possible per poder paladejar-lo millor i no acabar-lo amb una nit.