¿Quién...

¿Quién se lo había arrebatado? ¿Quién se había apoderado de su infancia y la había arrojado lejos, como un despojo?... ¿Qué se había hecho de aquel niño que andaba entre viñedos y miraba el mar... Uno que no murió ni fue enterrado y, sin embago no estaba aquí?...

Olvidado rey Gudú
Anna María Matute

Sushi for beginners

Títol: Sushi for Beginners
Autora: Marian Keyes
Idioma: Anglès! (el 2n llibre!!! igual d'orgullosa que amb el primer)
Sushi for Beginners narra la història de tres dones molt diferents: Lisa, la coneguda i ambiciosa editora d'una revista de moda anglesa decidida a no parar fins a arribar a treballar a Nova York però haver d'anar a treballar a Dublín no entrava de cap manera en els seus plans.
L'Ashling, la súper organitzada i treballadora nova assistent de la Lisa. Obsessionada en tota mena de supersticions i en la seva cintura inexistent.
I la Clodagh, la millor amiga de l'Ashling,  que tot i que té una vida perfecte, un marit guapíssim, dos fills i una casa preciosa no pot evitar sentir-se terriblement avorrida de la vida de casada.








Quan el meu professor d'anglès hem va recomanar llegir llibres en anglès vaig tenir clar que necessitava un llibre que no hagués llegit en català. I fent cas omís de llibres que ja havia llegit com Las ventajas de ser un marginado (The perks of being a wallflower) o els llibres més cultes que m'havia recomanat el professor vaig escollir un de la Marian Keyes que poques vegades m'ha fallat.
I aquest cop tampoc ho ha fet, tot i que al ser en anglès he tingut algunes dificultats, sobretot en entendre els acudits que explica el amic de l'Ashiling que és còmic (el professor me'ls va haver de traduir i després explicar) o en vocabulari fins al final no vaig entendre que el que no tenia l'Ashling i que tan li preocupava era la cintura.
De les tres dones la que m'ha agradat més ha sigut sens dubte l'Ashling la més dolça i la més fàcil de sentir-te identificada.
Tracta alguns dels temes que més preocupant a la autora com la depressió o els homeless, però sempre en el to d'humor tan característic de la Keyes.
Ara me'l vull llegir en català per comprovar fins a quin punt he entés les històries i poder disfrutar de tots els detalls que m'he perdut.

This is what happy looks like

El primer llibre en anglès que aconsegueixo acabar!(I en menys d'una setmana).
Títol: This is what happy looks like
Autora: Jeniffer E. Smith
Editorial: Headline
Idioma: Anglès
Sinopsis:

If fate sent you an email, would you answer?

It's June - seventeen-year-old Ellie O'Neill's least favourite time of year. Her tiny hometown is annually invaded by tourists, and this year there's the added inconvenience of a film crew. Even the arrival of Hollywood heart-throb Graham Larkin can't lift her mood.

But ther's somethingmaking Ellie very happy. Ever since an email was accidentally sent to her a few months ago, she's been corresponding with a mysterious stranger, the two of them sharing their hopes and fears. Their developing realtionship is not without its secrets- there's the truth about Ellie's past... and her pen pal's real identity. When they finally meet in person, things are destined to get much more complicated. Can two people, worlds apart but bought together by chance, make it against all the odds?

Un fragment del llibre:

"Well, thank you but that's not what happy looks like."

"What does it like, then?"

"Sunrises over the harbor. Ice cream on a hot day. The sound of the waves down the street. The way my dog curls up next to me on the couch. Evening stolls. Great movies. Thunderstorms. A good cheeseburger. Fridays. Saturdays. Wednesdays, evenSticking you toes in the water. Pijama pants. Flip-flops. Swiming. Poetry. The absence of smiley faces in an e-mail.

What does it look like to you?

I la meva opinió:

Com ja he dit abans és el primer llibre que aconsegueixo acabar en anglès (estic molt orgullosa) i la veritat és que feia temps que no m'enganxava tan un llibre. El vaig comprar en el viatge de final de curs a Londres, i el vaig acabar al cap d'una setmana. Al costat dels miserables (ja le he acabat d'aquí poc tindreu la ressenya) que me'ls estava llegint al mateix temps This is what happy looks like era molt fàcil d'entendre.

Whoopie pies

És la típica comèdia romàntica, divertida, lleugera ,amb moments dolços i enganxifosos.. i sobretot molt addictiva.

I no he tingut gaires problemes amb l'idioma, encara que he notat que encara hem faltava molt vocabulari. I em va enganxar tan que vaig ser capaç d'aixecar-me del sofà per buscar tres paraules al traductor, tot un record! normalment segueixo el mètode menys fiable però més còmode de deduir el seu significat segons el context. Sort que ho vaig buscar perquè segons el meu mètode lobster volia dir òs quan significa llagosta!

El recomano molt.

Paraules emmetzinades

La última lectura d'aquest any de català.







Títol: Paraules emmetzinades
Autor/a: Matie Carranza
Editorial: Edebé
Idioma: Català













Sinopsis:
Què va passar amb la Barbarà Molina? Mai no es va trobar el seu cos ni es van aconseguir proves per detenir el culpable. Una trucada a un mòbil capgira el destí de moltes persones: el d'un policia a punt de jubilar-se, el d'una mare que ha perdut l'esperança de trobar la filla desapareguda, el d'una noia que va trair la seva millor amiga. Paraules emmetzinades és una crònica d'un dia trepidant, viscut a contrarellotge i protagonitzat per tres persones properes a la Bàrbara Molina, desapareguda misteriosament i violentament quan tenia quinze anys. Un enigma que, després de quatre anys sense resoldre's, es veurà sacsejat per noves claus. De vegades, la veritat roman oculta en la foscor i només s'il·lumina quan obres una finestra.
Una història de mentides, secrets, enganys i falses aparences que toca el viu de mites inqüestionables. Un relat esfereïdor que escodrinya la hipocresia de la societat moderna. Una denúncia valenta dels abusos sexuals infantils, les seves conseqüències devastadores i la seva invisibilitat en el nostre món benpensat.

L'autora:
Maite Carranza va néixer a Barcelona el 1958 i estudià la carrera d'antropologia  Abans de dedicar-se plenament a l'escriptura de novel·les i guions, va ser professora en un institut de Batxillerat. Ha publicat més de quaranta títols, ha estat guardonada amb importants premis i reconeixements, i algunes de les seves obres, com la seva trilogia LA GUERRA DE LES BRUIXES, han estat traduïdes en més de vint llengües i es poden llegir arreu del món. El seu prestigi com a escriptora per a joves l'ha consolidat com una de les veus més actuals de la narrativa del nostre país.Actualment compagina la creació literària amb les tasques de guionista i la docència universitària. Té tres fills.
I la meva opinió:
És una novel·la força dura, encara que la manera en que està escrita fa que no t'incomodis.
Tota la història transcorre durant un dia (cosa que normalment em posa bastant nerviosa) però amb tots els flashbacks que hi han pràcticament no te'n adones, a més a més, el fet de que cada capítol estigui explicat per un personatge diferent (hi han quatre narradors, el policia, la millor amiga, la mare i la mateixa Bàrbara) fa que et passi més ràpid, poc a poc vas posant les peces del trencaclosques, fins que al final l'acabes (Sí! no és un final obert). I fins l'últim moment no descobreixes qui és qui té raptada a la protagonista.
Tracta un tema tan polèmic com són els abusos sexuals, et demostra fins a quin punt pot arribar la crueltat humana (o la bogeria).
Realment el recomano.
I aquí us deixo amb l'últim llibre de català de ESO.

The Iron Daughter

Hola! Estem a un dia de Sant Jordi, ja heu pensat quin llibre voldreu comprar? Aquí teniu una idea.
Títol: The Iron Daughter, (i la Travesía de invierno)
Autor/a: Julie Kagawa
Editorial: Darkiss
Idioma: Castellà
Sèrie: The Iron Fey
Sinopsis:

Llevo ya algún tiempo en la Corte de Invierno.

¿Cuánto exactamente?

No lo sé.

El tiempo transcuree de otra manera en este lugar.

Si alguna vez voy a salir de aquí.

puede que haqyan pasado

cien años y que mi familia y

mis amigos hayan muerto.

Intento no pensar en ello,

pero en ocasiones

no puedo evitar

preguntarmelo.

         -
Me llamo Meghan Chase.

Medio princesa de los duendes de Verano, medio humana, Meghan nunca había encajado en ningún sitio. Abandonada por el príncipe de Invierno al que creía enamorado de ella, se encontraba prisionera de la reina de la Corte de Invierno. La guerra entre Verano e Invierno era iminente, pero Meghan sabía que el verdadero peligro no era ese, sino los duendes de Hierro: seres mágicos forjados en metal que solo su príncipe ausente y ella habían visto.
Pero nadie le creía.

Escultura de ArtigasPlanas anomenada Leonardo's horse
a mi em recorda a Cavall de Ferro

Atrapada en el País de las Hadas, con sus poderes mágicos bloqueados, Meghan solo tenía una arma: su propio ingenio. Confiar en alguien era una locura. Encomendar su destino a un posible traidor podía ser mortal.
Sin embargo, Meghan no podía evitar prestar oídos a los anehlos de su muy humano corazón.
I la meva opinió:
Fa un any que vaig llegir la primera part, The Iron King, i evidentment pràcticament no me'n recordava de res. Tot i així, m'ha enganxat i agradat des de la primera pàgina.
Tobo, però, que els traumes típics de una adolescent americana ja no lliguen amb la trama de la història. En el primer sí, perquè era una noia normal que no encaixava en lloc, vale. Però ara després de tantes aventures, de descobrir qui és el seu pare, de saber qui és ella, de matar un dels grans enemics del món de les fades, ha de seguir tenint por de uns simples mortals, que ni tan sols se'n recorden d'ella? Suposo que això és la seva part humana, i ho entenc, però d'una, diguem-li heroina, com es la Meghan Chase esperava més.
La història de ara crec que m'estima, ara no, també està molt vista però tot i així se'm m'ha fet un nus al cor amb cada mirada gélida de l'Ash. Personalment continuo decantan-me pel Robin (l'humor contra la bellesa gélida), però tinc la sensació de que el Puck (o Robin) sobre, que l'autora ho ha volgut complicar massa.
Pràcticament es pot dir que la autora ha creat una nova mitologia que s'adapta a les necessitats actuals, el meu follet de ferro preferit es sens dubte Cavall de Ferro.
El recomano!
També et pot interessar:
The Iron King

Trailer En Flames

Ja hi ha el trailer de la segona part dels Jocs de la Fam! Què n'opineu?

L'hivern del món

Hola!
Sento haver trigat tant a fer aquesta ressenya, però entra setmana santa i controls i altres excuses no hi hagut manera de fer-ho.
Títol: L'hivern del món
Autor/a: Ken Follet
Editorial: Rosa dels vents
Idioma: Català
Títol Original: The Winter of the World
Sinopsis:
"Aquesta és la història dels meus avis i dels vostres, dels nostres pares i de les nostres vides. D'alguna manera, és la història de tots nosaltres."
L'any 1933, Berlín és un focus d'agitació política i social. Lady Maud, ara esposa de Walter Von Ulrich i mare de dos fills, publica articles en una revista setmanal que ridiculitzen el Partit Nazi, mentre que Walter manifesta la seva oposició en el Parlament . Sembla, però, que res no frenarà el poder ascendent del canceller Adolf Hitler. Quan Ethel Williams i el seu fill Lloyd visiten els Von Ulrich, seran testimonis de la tirania i la repressió de la nova Alemanya.
El domini del Tercer Reich s'estendrà fins a França i més enllà de la frontera russa, mentre que a Anglaterra, Lloyd Williams, activista polític com la seva mare, lluitarà amb l'exèrcit britànic per intentar frenar l'avenç dels nazis i s'allistarà a les brigades internacionals durant la guerra civil espanyola. Participarà a l'ofensiva de Saragossa i a la batalla de Belchite.
A Ty Gwyn, la mansió familiar dels Fitzherbert a Gal·les, s'allotajaran els oficials britànics i el tinent Williams Lloyd se sentirà atret per la dona de Boy Fitzherbert, la rica hereva nord-americana Daisy Peixkov.
L'autor:
Ken Follet va nèixer a Cardiff (Gal·les), però quan tenia deu anys la seva família es va traslladar. Es  va llicenciar en filosofia en la Universitat de Londres i posteriorment va treballar com a reporter . Va deixar el periodisme per incorporar-se a una petita editorial, i va començar a escriure. L'onzena novel·la es va convertir un èxit literari.
Ken Follett és un dels autors més estimats i admirats pels lectors de tot el món: la venda dels seus llibres supera els cent millions d'exenmplars i la darrere novel·la , Un món sense fi, va escalar ràpidamental primer lloc de les llistes de best sellers md'un garn nombre de països.
Està casat amb Barbara Follett, representant parlamentària pel Partit Laborista.
I la meva opinió:
Si el primer llibre ja t'enganxava aquest encara ho fa més; els capítols són més curts, les històries més lleugeres (encara que potser em van agradar més les primeres).
 M'ha agradat que la història la continuessin els fills dels personatges de la Caiguda de les gegants, ha sigut com retrobar vells amics.
I les històries són encara més embolicades, on hi ha una batalla entre personatges bons i amb grans ideals que t'entendreixen i personatges sense escrúpuls, ambiciosos i capritxosos que t'obliguen a somriure.
Hi han moments molt més durs i impactans que en el primer llibre, que han aconseguit que se'm escapés una llagrimeta. 
I el fet que un tros del llibre passi tan a prop de casa fa que entris més dins de la història.
Una bona manera per entendre la segona guerra mundial i els inicis de la guerra freda.
El recomano.
També et pot interessar:
La caiguda dels gegants

Scarlet

Títol: Scarlet
Autor/a: Marissa Meyer
Saga: Crónicas lunares (II)
Editorial: Montena
Idioma: Castellà
Sinopsis:

Érase una vez...

una chica llamada Scarlet.

Debía encontrar a su abuela desaparecida

y decidió tomar el camino más rápido...,

que también era el más peligroso.

Sin embargo, al tropezar con Wolf descubrió 

que los lobos no son como los de los cuentos.

¿O sí?

Hace dos semanas la abuela de Scarlet desapareció sin dejar rastro. Ella sospecha que la han secuestrado, así que cuando la policía renuncia repentinamente a seguir con la investigación, toma la desición de continuar la búsqueda por su cuenta, aunque esto implique introducirse en los fondos de su ciudad...

Allí tropieza con Wolf, un feroz luchador callejero que quiere ponerle las cosas difíciles. Pero Scarlet no es el tipo de chica que se amedrenta con un matón, por muy atractivo que sea, así que, cuando se da cuenta de que él puede ser la única conexión con los secuestradores de su abuela, no dudará en pedirle ayuda.
Juntos deberán sumergirse en el oscuro y peligroso mundo de la mafia. Y descubrirán que su historia está irrevocablemente unida a la de Cinder, una ciborg que se encuentra en busca y captura por todo el mundo.
L'autora:
Marissa Meyer nació y creció en Tacoma, Washington, donde todavía vive, ahora con su marido. Cinder marca su debut en literatura juvenil y es el inicio de una saga formado por cuatro títulos.
I la meva opinió:
Primer de tot, com ja vaig dir a la primera part, no em puc creure que no passi a Amèrica des de el... fenomen? dels jocs de la fam tots els llibres "juvenils-ciènia ficció"  estan ambientats allà, tots parlen del nou païs que es crea a partir de tropecientas guerres, epidèmies i revoltes. I a mi sempre hem queda el dubte de que ha passat amb la retsa de continents, han desaparegut per art de màgia? S'han tornat tots uns salvatges?
En canvi, Cinder estava ambientat a Pekín (vaja, Nuevo Pekin) i Scarlet a França, Rieux. T'explica totes les unions, tots els imperis que s'han anat creant, no és Estats Units qui és el líder del món sinó Àsia. I Estats Units (almenys fins ara no sé que passarà al següent llibre) ha quedat relegat a un paper secundari (o d'extra), de moment l'unic personatge americà que ha aparegut és un pres exiliat.
En un principi el llibre no m'enganxava com recordo que em va passar amb Cinder però cap a la meitat ja m'ha enganxat moltíssim pràcticament més que el primer.
No m'ha acabat de convencer el personatge de Scarlet, no acaba de estar del tot definit, crec que Cinder continúa acaparant tot el protagonisme. I tampoc m'ha agradat la traducció d'alguns noms. ara en anglés ara en castellà.
Una versió molt original del estimat conte de la caputxeta. El recomano.
També et pot interessar:
 Cinder

Lo único que queda es el amor

Títol: Lo único que nos queda es el amor
Autor/a: Augustín Fernández Paz
Editorial: Anaya
Idioma: Castellà
Il·lustrador: Pablo Auladell
Sinopsis:
Hay una trama de hilos invisibles que une las vidas de los personajes de este libro: Diana, Sara, Pablo, Laura, Adrián...
Todos se enamoran y descubren que el amor es un sentimiento poderosísimo, capaz de transformar-les por entero y hacerles ver la vida de otra forma.
Pero también experimentan la amargura del desamor, o del desamor, o de los amores rotos. El amor en todas variantes: desde el primer amor adolescente hasta el que pervive más allá de la muerte. Y, siempre, los libros como compañeros en la aventura de amar.
L'autor:
Augustín Fernández Paz tenía 28 años cuando murió Franco. Así que una buena parte de su vida está marcada por el tiempo de la dictadura. Afirma que, como tanta gente de su generación, llegó a todo tarde y a destiempo: a los libros que hubiera debido leer, a las películas que marcaron a muchos en aquellos años... Quizá por eso hay cosas de la vida que estima de un modo especial: la libertad, la memoria, los libros, el cine... Y trabaja en la enseñanza, pues está convencido de que la educación es una herramienta imprescindible para transformar el mundo. Aunque prefiere que le cuenten historias de viva voz, en la pantalla de un cine o en las páginas de un libro, también disfruta escribiendo. Es autor de una extensa obra en el ámbito de la literatura infantil y juvenil, escrita en gallego y, en su mayor parte traducida a todas las lenguas de España.

I la meva opinió:
És un llibre bonic amb unes il·lustracions excepcionals, m'han encantat són molt simples però a la vegada expressen un infinit de coses.
Totes les històries són tristes, ensenyen el cantó més tràgic de l'amor, però també el més tendre. Hi han històries que m'han impactat molt, d'altres que no tant, altres que semblaven una copia de la història d'abans.
Tracta totes les formes de l'amor, però sobretot l'amor a la literatura  a la poesia, com aquesta ens pot canviar la vida. És un llibre senzill, fàcil de llegir i de disfrutar.
El recomano.

http://www.tumblr.com/tagged/pablo%20auladell

(Altres)Noves imatges de En Flames

Persuasió

Un llibre perfecte per el dia de la dona.
Títol: Persuasió
Autor/a: Jane Austen
Editorial: Clàssics moderns
Idioma: Català
Títol original: Persuasion
Sinopsis:
A Persuasió, una de les novel·les més reeixides i radicals i l'última completada abans de morir, fa una descripció minuciosa del sentiment abassegador del deure de que asfixia la protagonista, l'Annie Elliot. Sota l'aparença d'una història d'amor banal, l'autora descriu magistralment el joc entre la inutilitat i esperança, amb un estoicisme i integrat exemplars.
Jane Austen s'hi serveix del seu millor estil, ric i ple de complexitats, per narrar-nos la història d'una manera molt vívida i directa i, a l'ensems, plena de suggestives i velades al·lusions.
L'autora:
Jane Austen va néixer l'any 1775 a Steventon (Anglaterra) i va rebre gairebé tota l'educació del seu pare, rector del poble. Va començar a escriure de molt jove i arribà a publicar diverses novel·les que, encara avui,  són considerades obres mestres del gènere: Orgull i prejudici  Emma, Mansfield Park, Northanger Abbey...Va viure alguns anys a Bath- escenari de Persuasió- i morí a Chawton el 1817. Bona part de la seva obra descriu la societat de l'època i els costums i prejudicis socials  contra els quals lluiten, feliçment o inútilment moltes de les seves protagonistes femenines.

I la meva opinió:
M'ha agradat molt, encara que és molt diferent de tots els llibre que llegit fins ara de la Jane Austen.
 Es nota que és el últim llibre que va escriure. La protagonista ja és més gran, madura, dolça i reservada; no té res a veure amb la Elisabeth de Orgull i prejudici, rebel, orgullosa i sense pèls a la llengua. Però igualment l'Annie és una noia segura, segura dels seus drets com a dona, i la seva manera dolça i tímida és gairebé tan efectiva com la de la  Lizzie a l'hora de reclamar-los.
L'Annie, ja no és jove, viu amb la certesa de que ni el seu pare ni germanes l'estimen, i per culpa dels consells de la seva gran i pràcticament única amiga va perdre el seu gran amor. Però, després de viut anys,  aquest amor ha tornat al seu poble i passions que ella ja creia oblidades tornaran (si es que mai havien marxat) en el cor de la confosa Annie.
És un llibre irònic, crític davant de les classes socials i de la pròpia naturalesa humana. El recomano.

Els primers póstersde la pel·lícula en flames!

La selección

Títol: La Selección
Autora: Keira Cass
Editorial: Roca
Idioma: Castellà
Títol original: The Selection
Sinipsis:
Para treinta y cinco chicas, la Selección es una oportunidad que solo se presenta una vez en la vida. La oportunidad de escapar de la vida que les ha tocado por nacer en una determinada familia. La oportunidad de vivir en un palacio y de competir por el príncipe Maxon.
Sin embargo, para America Singer, ser seleccionada es una pesadilla poruqe significa alejarse de su amor secreto Aspen, quien pertenece a una casta inferior a ella; y también abandonar a su hogar para pelear por una corona que no desea y vivir en un palacio que está bajo las consatntes amenaza de ataques violentos por parte de los rebeldes.
Es entonces cunado America conoce al príncipe Maxon. Poco a poc, se empeiza a cuestionar los planes que ella había hecho para su vida y se da cuenta de que la vida con la que siempre soñó puede no poder compararse con el futuro que nunca se atrevió siquiera a imaginar.
L'autora:
Kiera Cass se graduó por la Universidad de Radford en Historia. Creció eb Carolina del Sur y en la actualidad vive en Blacksburhg, Virgina, con su familia. Le gusta leer, bailar y comer cantidades industriales de pasteles.

I la meva opinió:


Primer de tot he de queixar-me del nom de la protagonista, America Singer, de debò a l'autora no se li ha acudit res millor?
És la idea dels jocs de la fam però molt més light. La versió per nenes. Envers de haver de lluitar per salvar la teva pell, has de lluitar contra trenta-set adolescents per... conquistar el cor del atractiu príncep.
Tot el llibre es bastant maxista, encara que ho intenta dissimular, el príncep te trenta-set noies als seus peus, totes tenen la obligació de complaure'l, ell pot fer el que vulgui d'elles però si elles l'enganyen poden ser condemnades a mort.
Però, m'ha agradat bastant, el principi és una mica difícil d'entrar dins de la història però després ja enganxa. Reconèixe-m'ho quina noia no ha somiat en viure a en un palau, en ser l'escollida?
És, simplement, un contes de fades modern. Encara que molesta una mica que no acabi d'escollir noi, que de seguida deixi còrrer el primer, i després li agradin els dos.
Si sou de les que esperen que un príncep blau les rescati( i us van agradar els jocs de la fam) , aquest és el vostre llibre.

Sail Awolnation

Perquè començeu la setmana de bon humor!

Mujercitas

Títol: Mujercitas
Autor/a: Louisa May Alcott
Editorial: Lumen
Idioma: Castellà
Títol original: Little women
Sinopsis:
La talentosa Jo, la hermosa Meg, la tímida Beth y la temperamental Amy son cuatro hermanas que han conmovido a los lectores de todos los tiempos. Separadas de su padre por la guerra civil, luchan diarimente con la pobreza y no pierden el espíritu y la esperanza. Destinada principalmente al público juvenil, puede considerarse en parte autobiográfica de la niñez de su autora en Nueva Inglaterra. Vida familiar, relaciones fraternas y lealtad son los temas centrales de esta obra. Emociónese. (http://www.librosenred.com/libros/mujercitas.html)
L'autora:
Louisa May Alcott nació en Germantown, un pequeño pueblo de Pensilvania, el 29 de noviembre de 1832. La infancia de Louisa se parece mucho a la de su personaje Jo: traviesa y muy dispuesta, decidió que ningún chico sería amigo suyo si no conseguía ganarle en una carrera y que no hablaría a ninguna chica que no estubiese dispuesta a trepar un árbol. Esta energia la acompañó a lo largo de su vida y la llevó a aceptar distintos empleos con tal de poder ayudar económicamente a su familia.
En 1854 Alcott publico su primer libro, Flower Flabes, y así empezó una carrera literaria que la llevará a publicar más de treinta novelas y colecciones de relatos, pero su nombre siempre iría de la mano de Mujercitas, una novela que escribió entre mayo y julio de 1868 por encargo de sus editores.
Tras pasar parte de su vida en Boston, la autora murió el 6 de marzo de de 1888 en Concord, una ciudad de Massachussets.

I la meva opinió:
De petita m'encantava la pel·lícula, vale, ara també, era tan fàcil sentir-s'hi identificada, si em preguntessin amb quina m'hi sento més, no ho sabria dir, sóc tan vanitosa com la germana gran,la Meg,  al igual que la Jo adoro escriure i llegir(i també tinc mal geni), però sóc casi tan tímida com la petita Beth i tan presumida o temperamental com la Amy. Totes quatre però són conscients dels seus defectes i intenten millorar-los. Crec que tots podem aprendre alguna cosa d'aquest llibre. Encara que si la peli ja era cursi i "monya" el llibre ho és el triple. A vegades em molestava tan "hem de ser bones." I les referencies "al lago de la tristeza" o al "valle de la bondad" em feien venir arcades. 
Peró reconeixem-ho, a vegades una mica de drama i romanticisme també van bé. El humor i les ironies de l'autora són sorprenents per ser de la éopoca que és vull dir. Crec que en el llibre es fan més petons (o es donen per entesos) que a la pel·lícula, perdó les pel·lícules.
El recomano.

Estimada classe, estimat bloc,
Em sap greu, fa dies que no escrivia res.. però des de que els meus companys de classe van descobrir aquest bloc, ja no és el mateix que abans. Ja no és el lloc segur, on puc xerrar i xerrar i ningú em demana que calli o em critica. Ara cada cop  que em plantejo fer una entrada em pregunto que diran els meus companys si ho llegeixen. Però això no pot continuar així, sempre he procurat passar desapercebuda  per por del que diran els meus companys, els meus estimats companys, que destrueixen a qualsevol per ser diferent, i per què no acceptar-ho? tots som diferents, tard o d'hora farem alguna cosa que ens agrada però que als altres no, no podem actuar sempre. Aquesta sóc jo, no m'agrada anar a les discos, emborratxar-me o fer l'idiota (almenys fins ara, tampoc puc dir que ho hagi provat).Perquè negar-ho més?
I perquè em fan tanta por uns incultes que quan van veure l'apartat de cites van pensar que tenia apuntades totes les cites que havia tingut amb nois?
Adéu, adéu. Aquest any és l'últim amb la meva classe, ja és hora de canviar, d'obrir-me al món tal i com sóc, de deixar de tancar-me com una closca, sense deixar veure a ningú com realment sóc per por de no agradar, per por de semblar que sóc massa ambiciosa, vull ser una gran escriptora, perquè, doncs sempre ho nego?
Sincerament, no sé que estic dient. Teòricament havia de fer la ressenya de Mujercitas. Però ara ja he començat i no em quedaré tranquil·la fins que ho hagi deixat anar tot. Vull que sapigueu que us odio, us odio a tots, encara que al mateix temps també us estimo, i això m'espanta, ja que se suposa que us he de estimar i punt o odiar i punt. Sempre esteu en rient-vos de tot el que sigui diferent, criticant, espantant. I això m'espanta i m'encantaria dir prou defensar els més dèbils però sé que demà tornaré ser la tímida i poruga Marta, ja que vosaltres no sou més que el reflex del que sóc jo.
Ai, m'encantaria dir-vos el mateix que diu la Taylor Swift a la cançó Mean. Un dia jo aniré a una gran ciutat i tu (vosaltres) només sereu cruels.
Però em fa por, em fa por deixar-vos, a vosaltres que heu estat amb mi des de els tres anys però que mai us he conegut realment ni m'heu conegut mai. Tinc por de trobar gent pitjor que vosaltres. Haver de tornar a començar.
Ja és hora de que m'atreveixi a mirar al món als ulls, tinc tan dret de ser aquí, d'existir com qualsevol altre. Gràcies per ensenyar-m'ho.
A vosaltres nenes, gràcies per ensenyar-me fins a quin punt poden ser falses les persones. I a vosaltres nens, gracies per haver-me ensenyat fins a quin punt poden ser cruels. Gràcies per mostrar-me que quan més estas amb més gent és més fàcil oblidar les pors, és més riure's dels demés.
I és increíble, perquè mentre escric això continu pensant que direu si ho arribeu a llegir mai.
Us trobaré tan a faltar l'any que ve. Estic segura que l'últim dia ploraré com la que més. Però ja es hora de passar pàgina, hem estat massa temps junts, massa confiança no es bona ja ho diuen.

Us estimo, s'em fa estrany pensar que alguna vegada potser s'em farà difícil recordar els vostres noms, els vostres rostres. Hem crescut junts, hem aprés, estimat i odiat sempre junts, encara que diguin que no som una classe gaire unida. Som germans.

No m'oblideu.

Marta

Las venatajas de ser un marginado

Títol: Las venatajas de ser un marginado
Autor: Stephen Chobsky
Editorial: Alfaguara
Idioma: Castellà
Títol original: The perks of being a wallflower
Sinopsis:
Viure al marge ofereix una perspectiva única.
Però sempre arriba el moment d'entrar en escena i veure el món des de dins.
Charlie és un noi realment especial: llegeix moltíssim, no surt amb amics ni amb noies i reflexiona sobre el món des de un punt de vista molt particular. La seva ingenuïtat, la seva incapacitat per a relacionar-se normalment i la seva extrema sinceritat li creen més d'un problema, especialment ara que el seu únic amic a mort. Conèixer a Sam i a Patrick, els nois més populars i vitals de l'institut, provocarà un gir radical en la seva vida que el submergirà de ple en l'adolescència.
L'autor:
Stephen Chobsky (1970, Pittsburgh) és escriptor, guionista, productor i director de cinema. Va ser productor i guionista de la serie Jericho.

I la meva opinió:
Fa molt de temps que un llibre no m'ha impactat tan com las ventajas de ser un marginado. Encara que al principi no acabava d'entrar a la història, al final el que m'ha costat ha sigut sortir-ne.
És una barreja del llibre Un mundo para Mathilde   i Submarine, amb un toc de El arte de pasar de todo. Parla de la violència de gènere, els abusos, del suïcidi, l'homosexualitat, les drogues, els embarassos adolescents... vaja tots els temes que s'han de tractar, que has de conèixer, i tot des de el punt de vista d'en Charlie un noi tendre, sensible, innocent i incapaç de involucrar-se. Almenys al principi del llibre.
La història està ambientada als anys noranta. Els autèntics protagonistes d'aquesta novel·la són la música (Els Beatles, The Smiths, Pink Floyd, Paul Simon i Art Garfunkel...) i els llibres( El guardián entre el centeno, Peter Pan, matar a un ruiseñor i molts més). U
 És la vida, normal i corrent, vista des de un punt de vista completament diferent.
El recomano!