El gat negre i altres contes d'horror

Hola vividors de somnis o vampirs de tinta!
Volia desitajr-vos que tinguessiu un bon Halloween/Castanyada i quina millor manera de fer-ho hi ha que amb el millor autor dels contes d'horror?


Títol: El gat negre i altres contes d'horror
Autor: Edgar Allan Poe
Editorial: Vicens Vives
Idioma: Català
Sinopsis:
Les estances fosques i els soterranis tenebrosos la presència amenaçadora de personatges de psicologia complexa i l'atmosfera de malson que impregna els relats d'Edgar Allan Poe deuen més a la ment turmentada del seu autor que el génere gótic que el va inspirar. En els contes de Poe, l'espant i l'horror  que tenallen el lector són sovint el resultat d'una exploració psicològica del subconicent, de la indagació en els racons més obscurs de la ment humana: és aquí d'on provenen les imatges delirants que indueixen els protagonistes d'alguns relats ("El gat negre" i  "El cor delator") a assasinar, i és aquí on coven els folls desitjos de venjança que culminen en crims atroços com ("La bóta d'amontillado" i "Hop-Frog"). Però si bogeria i seny conviuen en els contes assenyalats, en d'altres l'horror prové de la raó o la pseudociència ("Els fets del cas Valdemar") o de la lógica anhiladora de la intolerància i tirania ("El pou i el péndol"). En tots aquests realts fantàstics brilla el geni literàri de Poe, un mestre inigualable de contistes.

I la meva opinió:
La maldat i bogeria humana que transmeten aquests contes m'han fascinat i repelat al mateix temps. Psicológicament són interessantisims i  les hisòries són boníssimes (totes una mica sàdiques) i moltes han aconseguit que s'em escapi una ganyota, un "Jope!" o un "Oh!" enmig de la classe de català (l'estem llegint a l'escola). Sens dubte els meus contes preferits són "El cas de M.Valdemar" (tinc la teoria que J.K Rowling es va inspirar amb aquest conte per crear Voldemort) i "Hop-Frog" (que d'acord el final es tan sàdic com els altres contes però almenys és un pel més bonic o dolç).

Pequeñas mentirosas

Hola! Avui us porto la ressenya d'un llibre que fa temps que volia llegir, ja que aquest ha inspirat la meva serie preferida. Gràcies a la Biblioteca de Lloret de Mar (i a la de Vilassar de Dalt) ja l'he pogut llegir.
Títol: Pequeñas mentirosas
Autora: Sarah Shepard
Editorial: Trakatrá
Idioma: Castellà
Títol original: Pretty Little Liars
Sinopsis:
Alison, Aria, Emily, Hanna y Spencer eran las mejores amigas hasta que Alison, la reina del instituto desapareció sin dejar rastro. Tres años después, sus vidas vuelven a cruzarse cuando empiezan a recibir  misteriosos mensajes firmados por A. Unos mensajes que cuentan más de lo que a ellas les gustaría, cosas que solo la desaparecida Alison sabía.

Spencer suspira por el novio de su hermana. Aria fantasea con su profesor de literatura. Emily se está enamorando de la chica nueva del instituto. Hanna recurre a trucos desagradables para estar guapa. Pero todas comparten un secreto inconfesable desde que desapareció Alison. ¿Qué como lo sé? Porqué sé todo lo malas que han sido y lo brujas que son ahora.

¿Y sabes una cosa? Lo voy a contar.

 L'autora:

Sarah Shepard se graduó en la Universidad de Nueva York y tiene un máster de Escritura Creativa por la Facultad de Brooklyn. El éxito de la serie "Pequeñas mentirosas" en Estados Unidos la ha convertido en una autora tan famosa como Stephenie Meyer y Alyson Noël

I la meva opinió:

Fa temps que la Cinta i jo mirem la serie (ens hem tragat la segona temporada en anglés substitulada). En un principi tenia por de que el llibre em decebés respecte a la serie però no ha estat així (encara que continuo pensant que m'agarada més la serie).

El llibre t'enganxa desde el primer moment és fresc, divertit i ingeniós. Realment sembla que l'ha escrit una adolesent. Potser no enganxa tan com la serie ( he acabat el llibre amb quan? dos dies?).  Es retorçat, fàcil de sentir-te identificada. Encara que trobo que es una mica massa pijo. Noies que porten joies de Tiffany's? També patia perquè una de les coses que m'agrada de la serie és la roba i en el llibre aixó no es veuria, però cada modalet que porten es descrit per la escritora així que ja he quedat servida.

El recomano moltíssim.

La comunidad del anillo

Títol: La comunidad del anillo
Autor: J.R.R Tolkien
Editorial: El círculo de lectores
Idioma: Castellà
Triologia: El Senyor del Anells
Sinopsis:
En la adormecida e idílica Comarca, un joven hobbit recibe un encargo: custodiar el Anillo único y emprender el viaje para su destrucción en las Grietas del Destino.
Acompañado por magos, hombres, elfos y enanos, atravesará la Tierra Media y se internará en las sombras del País Oscuro, perseguido siempre por las huestes de Sauron, el Señor Oscuro, dispuesto a recuperar su creación para establecer el dominio definitivo del Mal.
El autor:
John Ronald Reuel Tolkein, va ser un fiòleg i novel·lista anglés. Va nèixer a a Sud-àfrica (1892) i va morir a Bournemouth (Anglaterra) el 1973. És mundialment conegut per obres com el Senyor dels Anells o el Hobbit.
I la meva opinió:

Mai m'han acabat de agradar les pel·lícules del Senyor dels anells (d'acord el Gollum em feia una mica de por), però l'altre dia vaig veure la primera  pel·lícula i va ser diferent, em va agradar  (i el Gollum ja no em feia por).  Ja havia llegit el Hobbit i m'havia agradat bastant així que per què no provar els Senyors dels anells?
I la veritat és que m'ha sorprés, m'ha agradat més del que esperava, trobo els hobbits adorables i els elfs sempre m'han agradat molt. La història és bonica i valenta, plena de màgia. Això si, se m'ha fet una mica pesada i molesta una mica que tothom parli d'ell mateix en tercera persona. Té momemts molt divertits, històries molt romàntiques, aventures, somnis... El recomano.

Cuando Harry encontró a Sally

Cuando descubre que quieres estar el resto de tu vida con alguien quieres empezar el resto de tu vida cuando antes.

Cuando Harry encontró a Sally

A trenc d'alba

Hola! De qui poc hi haurà la estrena de A trenc d'alba (amanecer) i no, ho sento, no he pogut evitar tornar-me'l a llegir... per segona, tercera o ... quarta vegada?
Títol: A trenc d'alba
Autora: Català
Editorial: Alfaguara
Idioma: Català
Saga: Crepuscle (IV)
Títol original: Breaking Dawn
Sinopsis:
"No tinguis por", vaig mormolar.
"Estem fets l'un per l'altre".
De sobte, em vaig quedar aclaparada per com n'eren de certes les meves paraules.
Aquell moment era tan perfecte, tan ideal. No quedava cap mena de dubte.
M'embolcallava amb els seus braços i m'estrenya contra el seu pit. Sentia com l'electricitat recorria cada terminació nerviosa del meu cos.
"Per sempre", va assentir.
La autora:
Va nèixer a Connecticut el 1973, té cinc germans (Seth, Emily,Jacob, Paul i Heidi (tots apareixen en el llibre)), està casada i té tres fills. A part de la saga Crepuscle (formada per: Crepuscle, Lluna nova, Eclipsi, A trenc d'alba, Sol de mitjanit i La segona vida de la Bree Tanner) és l'autora del llibre de ciencia ficció per adults The host que l'any que ve podreu veure a la gran pantalla.

Informaxió extreta de Wiquipèdia.

Fragment del llibre:
Podia fugir de qui temia i intentar combatre qui detestava. Totes les meves reaccions havien estat provocades per aquella mena d'assasins, els monstres, els enemics.
Ara, si estimava qui m'estava matant, no em quedava cap altra opció. Com en podia fugir, com el podria combatre, si això suposava ferir-lo? Si l'únic que podia oferir era la meva pròpia vida, com la hi podia negar, si era algú a qui m'estimava de debó?
I la meva opinió:
La meva relació amb aquest llibre es curiosa: em molesta i m'encanta en parts iguals. Com (fen servir una metàfora que crec que aparèix en un dels llibres de Crepuscle) dos imants que s'atreuen i repeleixen  al mateix temps. No m'agrada perquè sembla que defensi la violència de gènere. L'Edward fa mal a la Bella però aquesta no s'enfada, el contrari mira de disculpar-lo i intenta que ell no s'enfadi amb ell mateix. Però, que sigui més fort que ella, que sigui un vampir, que ho hagi fet sense voler, no treu el mal. Tampoc m'agrada perquè la Bella és massa màrtir, és així com Stephenie vol que siguem les adolecents? Que ens sacrfiquem per qualsevol causa noble que trobem? No hauriem, pimer, lluitar per la nostra pròpia vida? Quin sentit té tot sino?
I m'agrada perquè la història es tan ídilica, tan perfecte... fa que la idea de beure sang de ser tan pàlida com la llet sembli... xula. És molt més adulta que les altres, l'institut ha quedat enrere, ara ja parlem del senyor i la senyora Cullen. I també m'agrada perquè el meu personatge preferit  (en Jacob) agafa més importància, fins al punt de que casi la meitat del llibre està narrada per ell. Meyer aconsegueix que realment sembli que són dos persones diferents les que expliquen la història, fins i tot els títols dels capitols són escrits en estils diferents (adoro els noms dels capítols d'en Jacob). Tampoc puc evitar, a vegades sentir-me identificada amb la Bella.
Així que ja sabeu... malauradament no puc evitar... recomanar-lo!
Els millors títols dels capítols d'en Jacob:
-Ostres, aquesta sí que no me l'esperava!
-Per què no m'en vaig anar com si res? Ah sí, perquè sóc imbècil
-Semblo el mag d'Oz o què? Et cal un cervell? Necessites un cor? Endavant agafa els meus, Pren-me tot el que tinc.

El Club dels Cors Solitaris

Títol: El club de los Corazones Solitarios
Autora: Elizabeth Eulberg
Editorial: Alfaguara
Idioma: Castellà
Títol original: The Lonely Hearts Club
Sinopsis (traduïda per mi):

Love is all you need...

Estàs segura?

La Penny està farta dels nois i farta de sortir amb ells, de manera que fa un jurament: "Mai més". Ha sofrit masses experiències dolentes i li han fet mal masses nois. Però això no li tornarà a passar ja que decideix crear el Club dels Cors Solitaris i no quedar amb ells mai més.

La Penny no és la única que està cansada de la forma en que les noies canvien (casi sempre a pitjor) per aconseguir el noi dels seus somnis... Poc a poc les seves amigues es van afegint al Club dels Cors Solitaris. Sense que la Penny s'ho esperi, el Club es converteix en una autèntica revolució i ella amb la noia més popular del institut per renunciar a les cites amoroses, el que resulta ser una llàstima ja que ha trobat un noi que, al seu pesar, li agrada... el únic noi per el que mereixeria la pena donar-li una altre oportunitat a l'amor.

L'autora:

Elizabeth Eulberg va néixer i créixer en Wisconsin. Més tard va prendre rumb cap a la universitat de Siracusa i després es va establir a Nova York, on va desarrollar la seva professió en el sector editorial. Va treballar en el sector de Scholastic i actualment està a Little, Brown, on es la directora de Publicitat Global de la Stephenie Meyer. Viu a els afores de Manhattan amb les seves tres guitarres, dos teclats i una baqueta. Mentrés buscava documentació  per aquesta novel·la, va intentar renunciar als nois per sempre. No va funcionar.

I la meva opinió:

Sempre m'han agradat els Beatles per tan era inevitable que una novel·la basada amb una cançó dels Beetles  on la protagonista es diu com una altre cançó d'aquests m'agradés. La presentació de seguida em va cridar la atenció: el fet de que fos com una llibreta, la portada que imitava la famosa imatge dels Beatles ( que fos un exemplar en prova...).

Per una banda m'agrada la idea del Club però per una altre no. M'agrada perquè sempre he sigut més aviat feminista, sempre he pensat que si no volem no es obligatori sortir amb nois. No som cap mitja taronja. Estem completes. també m'ha agradat la idea de posar-te guapa per a tu, no per un noi (que potser ni sap el teu nom). Però per l'altre penso que no calen prendre mesures tan dràstiques (imagino que pot ser perquè de moment no he patit gaires desenganys amorosos) però mai he vist els nois com l' "enemic", sempre he pensat que en realitat són com nosaltres, que hi han tantes probabilitats que ens enganyin que enganyar-los. Que a vegades simplement la cosa  no funciona. Tampoc m'ha agradat el fet de que la protagonista sembli incapaç de dir el que sent als demés o a si mateixa. El que si que m'ha agradat es la manera en que més de vint noies s'uneixen, formant una barrera impentrable (o almenys això pensen elles) pels nois.

És una història romàntica, fresca i plena d'energia. Que enganxa des de la primera pàgina i te la poleixes en dos dies. La recomano!