A trenc d'alba

Hola! De qui poc hi haurà la estrena de A trenc d'alba (amanecer) i no, ho sento, no he pogut evitar tornar-me'l a llegir... per segona, tercera o ... quarta vegada?
Títol: A trenc d'alba
Autora: Català
Editorial: Alfaguara
Idioma: Català
Saga: Crepuscle (IV)
Títol original: Breaking Dawn
Sinopsis:
"No tinguis por", vaig mormolar.
"Estem fets l'un per l'altre".
De sobte, em vaig quedar aclaparada per com n'eren de certes les meves paraules.
Aquell moment era tan perfecte, tan ideal. No quedava cap mena de dubte.
M'embolcallava amb els seus braços i m'estrenya contra el seu pit. Sentia com l'electricitat recorria cada terminació nerviosa del meu cos.
"Per sempre", va assentir.
La autora:
Va nèixer a Connecticut el 1973, té cinc germans (Seth, Emily,Jacob, Paul i Heidi (tots apareixen en el llibre)), està casada i té tres fills. A part de la saga Crepuscle (formada per: Crepuscle, Lluna nova, Eclipsi, A trenc d'alba, Sol de mitjanit i La segona vida de la Bree Tanner) és l'autora del llibre de ciencia ficció per adults The host que l'any que ve podreu veure a la gran pantalla.

Informaxió extreta de Wiquipèdia.

Fragment del llibre:
Podia fugir de qui temia i intentar combatre qui detestava. Totes les meves reaccions havien estat provocades per aquella mena d'assasins, els monstres, els enemics.
Ara, si estimava qui m'estava matant, no em quedava cap altra opció. Com en podia fugir, com el podria combatre, si això suposava ferir-lo? Si l'únic que podia oferir era la meva pròpia vida, com la hi podia negar, si era algú a qui m'estimava de debó?
I la meva opinió:
La meva relació amb aquest llibre es curiosa: em molesta i m'encanta en parts iguals. Com (fen servir una metàfora que crec que aparèix en un dels llibres de Crepuscle) dos imants que s'atreuen i repeleixen  al mateix temps. No m'agrada perquè sembla que defensi la violència de gènere. L'Edward fa mal a la Bella però aquesta no s'enfada, el contrari mira de disculpar-lo i intenta que ell no s'enfadi amb ell mateix. Però, que sigui més fort que ella, que sigui un vampir, que ho hagi fet sense voler, no treu el mal. Tampoc m'agrada perquè la Bella és massa màrtir, és així com Stephenie vol que siguem les adolecents? Que ens sacrfiquem per qualsevol causa noble que trobem? No hauriem, pimer, lluitar per la nostra pròpia vida? Quin sentit té tot sino?
I m'agrada perquè la història es tan ídilica, tan perfecte... fa que la idea de beure sang de ser tan pàlida com la llet sembli... xula. És molt més adulta que les altres, l'institut ha quedat enrere, ara ja parlem del senyor i la senyora Cullen. I també m'agrada perquè el meu personatge preferit  (en Jacob) agafa més importància, fins al punt de que casi la meitat del llibre està narrada per ell. Meyer aconsegueix que realment sembli que són dos persones diferents les que expliquen la història, fins i tot els títols dels capitols són escrits en estils diferents (adoro els noms dels capítols d'en Jacob). Tampoc puc evitar, a vegades sentir-me identificada amb la Bella.
Així que ja sabeu... malauradament no puc evitar... recomanar-lo!
Els millors títols dels capítols d'en Jacob:
-Ostres, aquesta sí que no me l'esperava!
-Per què no m'en vaig anar com si res? Ah sí, perquè sóc imbècil
-Semblo el mag d'Oz o què? Et cal un cervell? Necessites un cor? Endavant agafa els meus, Pren-me tot el que tinc.