Un camí dins la boira

Hola!
He tornat a fer una mica trampa i he afegit un llibre nou a la llista, però aquest cop tinc excusa, a la biblioteca algu s'he m'ha adelantat i m'ha pres "La invención de Hugo Cabret".
Títol: Un camí dins la boira
Autor/a: Care Santos
Editorial: Columna Jove
Sinopsis (contraportada):
La Jana té gairebé divuit anys i un gran futur com a nedadora. Quan es posa dins l'aigua d'una piscina, poques coses li importen més que arribar a ser una de les campiones dels propers jocs olímpics. Fins que, de sobte, a la seva vida on mai no semblava passar res, comenceb a succir-se els esdeveniments: els seus pares es barallen sense parar, la seva àvia amaga algun secret, i coneix el César, el fill de la dona de fer feines.
Tot passa molt de pressa: el seu pare no vol entendre els seus sentiments cap el César, la seva entranadora li fa la vida impossible, la seva àvia sembla nés misteriosa que de costum, al seu germà petit l'operen d'apendicitis, la seva mare plora, el seu pare marxa de casa i de cop i volta nedar ja no té tanta importància.
Un camí dins la boira és la història de com la Jana redescobreix la seva família, els seus valors i la capacitat per viure.
Sobre l'autora (també a la contraportada):
Care Santos (Barcelona, 1970) és periodista i escriptora, autora de més d'una trentena e títols. Ha obtingut alguns dels més prestigiosos premis en el camp de la literatura per a joves, entre els quals el Gran Angular (2000 i 2004), l'Edebé (2003) o el Protagonista Jove (2001). Ha estat traduïda a mitja dotzena d'idiomes. A Columna també ha publicat Okupada i Els ulls del llop.
I la meva opinió:

Care Santos sempre m'ha agradat molt, però amb el seu últim llibre que he llegit "Crypta" va caure una mica del seu pedestal. Amb aquest llibre ha aconseguit recuperar el seu lloc o fins i tot pujar més amunt. I si es possible ha deixat a Frederico Moccia encara més avall; ella aconseguit el que ell va intenar a "Carolina se enamora". Com en el llibre de Moccia de tan en tan el narrador canvia de personatge, però aquest continua amb un trosset de la història que tú vas enganxant com en un trencaclosques, en canvi a Carolina els personatges repetixen les mateixes idees (que en pensen de la familia, somnis, pors...) i tots estaven impregnats d'una dolcesa i sabiduria que embafa i et fa venir arcades. A més ha aconseguit incloure's al llibre com a peronatge  donant una imatge menys vanidosa que Moccia quan la Carolina es plantejava comprar un dels seus llibres .
D'acord, Un camí dins la boira no es el millor llibre del món, ni tan sols el milor que he llegit jo, però està bé per passar una bona estona i per aprendre a disfrutar de l'aventura que és la vida.